El concert «Villancets, tons, cantata i sarsuela, del segle XVII al XVIII a Catalunya» clou el cicle Música al claustre de l'IEC
El 15 de setembre va tenir lloc el darrer dels tres concerts del cicle Música al claustre de l’IEC d’enguany. El concert, que es va haver de suspendre el mes de juliol a causa de la COVID-19, va ser interpretat pel grup In Sana Poetica. |
Aquest concert estava dedicat a la interpretació musical i històrica dels resultats de la recerca recollida i publicada en la col·lecció «Mestres Catalans Antics», editada per Ficta Edicions i dirigida per Josep M. Gregori i Bernat Cabré, professors d’art i musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El conjunt d’intèrprets, veus i instruments d’època, dirigits per Jordi Ribell, va ser seleccionat per donar-nos una versió viva i actual d’obres recuperades del nostre patrimoni, avalada pels criteris de rigor interpretatiu compartits amb la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). |
|
|
La consellera Geis destaca el paper de la sociologia en situacions de crisi, durant la inauguració del Congrés de l'European Sociological Association
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va ser la seu principal i de comandament del XV Congrés Europeu de Sociologia, organitzat per l’European Sociological Association (ESA), que es va celebrar del 31 d’agost al 3 de setembre. La pandèmia va obligar a organitzar gairebé tot l’esdeveniment en format virtual, però l’IEC va ser l’escenari triat per a la inauguració. La consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Gemma Geis, va participar en aquest acte, celebrat el dimarts 31 d’agost. La cerimònia també va comptar amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’IEC; Marta Soler Gallart, presidenta de l’ESA, i Teresa Sordé Martí, coordinadora del Comitè Organitzador Local del Congrés. |
El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va donar la benvinguda als assistents i va celebrar que el congrés tingués lloc a l’Institut, ja que es tracta d’una cita per a debatre i compartir els darrers avenços en sociologia. Seguidament, va donar la paraula a Teresa Sordé, que va subratllar la importància d’aquesta disciplina per a analitzar situacions de crisi com la que ha provocat la pandèmia. També va reivindicar el caràcter internacional de la trobada, en la qual participen «voluntaris de tot el món».
Marta Soler també va fer referència a la situació creada per la COVID-19 i va recordar que «en un principi es va excloure les persones més grans de rebre tractaments i, quan els sociòlegs europeus s’hi van pronunciar en contra —perquè la decisió atemptava contra els valors de la democràcia i contra la llei dels mateixos països on es defensava—, aquest posicionament es va corregir». Va concloure que, en casos com aquest, «la sociologia és ara més necessària que mai».
La consellera Gemma Geis va aprofitar la seva intervenció per a apuntar alguns dels reptes als quals s’enfronta el món actual, com les conseqüències de la pandèmia o la situació de control i vulneració de drets que pateixen ciutadans de països com l’Afganistan. En aquest sentit va subratllar la importància de la sociologia com a eina per a «reflexionar» i va defensar «la universitat i el talent» com a vies més adients per a millorar la recerca i buscar la manera de viure en una societat més ben preparada i «més resilient».
Amb el lema «Sociologic knowledge for alternative futures», la trobada ha aconseguit un rècord de participació, amb gairebé quatre mil persones inscrites. Entre els participants hi ha hagut ponents internacionals d’alt nivell, com Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO, o Alondra Nelson, directora adjunta de Ciència i Societat de l’Oficina de Política Científica i Tecnològica de la Casa Blanca i membre de l’Institute for Advanced Study in Princeton dels Estats Units. |
 
|
|
Teresa Jordà, a la inauguració del curs 2021-2022 de la ICEA: «Catalunya necessita emprendre el camí de la revolució verda»
El passat 16 de setembre va tenir lloc la inauguració del curs 2021-2022 de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Àngel Messeguer, secretari general de l’IEC, i Jordi Sala, president de la ICEA, van ser els encarregats d’obrir l’acte, que va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut. |
Messeguer va iniciar els parlaments i va assegurar que l’IEC «com a institució que es deu a un servei públic té l’obligació de difondre el coneixement, de projectar a la societat tot el que som capaços de fer; la contribució de les vint-i-vuit societats filials de l’IEC és coneixement que cal difondre».
Jordi Sala, per la seva banda, va fer un repàs de què és la Institució Catalana d’Estudis Agraris i va donar la paraula a la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, que va parlar sobre la nova conselleria i va afirmar que «s’obre una ruta d’esperança amb la creació d’aquest nou departament i amb el compromís ferm de tirar endavant aquestes polítiques. Fa deu anys es parlava de la lluita contra el canvi climàtic. Ara el canvi climàtic ja ens ha guanyat. Ara estem disposats de manera ferma a fer polítiques per a adaptar-nos-hi i per a mitigar-lo».
Així mateix, Jordà va voler incidir en el fet que «Catalunya necessita emprendre el camí de la revolució verda. Però ho ha de fer de manera creïble. I això només es pot fer fent política i cal que aquesta sigui valenta. I ho ha de fer juntament amb els sectors ambientalista i agroalimentari. La compatibilitat de tots dos és ingent. És l’hora de cooperar, doncs, i no de competir».
La consellera també va afirmar que la crisi ecològica en què ens trobem és profunda i greu. «No tenim temps per perdre. El repte és global i també ho ha de ser la resposta. I és per això que la transició ecològica té un rol indiscutible i essencial com a resposta a la greu crisi global». I va acabar la seva intervenció incidint en la importància de dos grans principis: la sostenibilitat i la cogovernança. «Els reptes només els assolirem teixint complicitats.»
Després de la intervenció de Teresa Jordà va ser el torn de les conferències «Producció agrària i medi ambient: el paper de la biotecnologia», de José Miguel Mulet, catedràtic de biotecnologia de la Universitat Politècnica de València, i «Tecnologia i dades obertes per a una agricultura més eficient i respectuosa amb el medi ambient», a càrrec d’Ignasi Servià, enginyer agrònom. |
|
|
|
|
