Teresa Cabré va obrir l’acte i va manifestar que «és molt gros que gent que hem treballat en el món acadèmic no hàgim sentit mai els noms d’aquestes dones fins avui. Imagineu el camí que ens queda per a la seva visibilització». «L’exposició demostra que les dones formen part del teixit que ha construït aquest país», va destacar la presidenta, que va felicitar els organitzadors.
L’acte va comptar amb les intervencions d’Eduard Arruga, president de la SCE, i d’Ester Oliveras, membre de la Junta de Govern i presidenta de la Comissió d’Economia de la Igualtat i Diversitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El conseller Giró va fer la clausura de la inauguració i va recordar una de les protagonistes de la mostra: Muriel Casals, que «sempre deia que ens calia una hisenda pròpia, i jo, com a conseller, ho tinc clar». Així mateix, va posar de manifest els tres desafiaments més grans que considera que la humanitat ha de resoldre durant aquesta dècada: l’emergència climàtica, les desigualtats socials i, finalment, la discriminació de gènere. «El dia que puguem inaugurar una exhibició com aquesta sense que sigui notícia ho haurem aconseguit», va sentenciar.
La mostra consisteix en vint-i-dos panells que glossen les trajectòries de dones economistes: deu d’estrangeres i dotze de catalanes. La SCE, amb la col·laboració de la Secretaria Científica de l’IEC, es va adherir a aquesta iniciativa del Col·legi d’Economistes de Catalunya a fi d’ampliar l’exposició amb totes les economistes catalanes biografiades en el Diccionari d’economistes catalans, editat recentment per la SCE, que són: Maria Baldó i Massanet, Muriel Casals i Couturier, Micaela Chalmeta, Gabriela Dalla-Corte i Caballero, Emilia Hazelip, Elsa Hoërler Nier, Regina Lamo Jiménez, Carme Massana i Calvete, Maria Pi i Ferrer, Mercè Sala Schnorkowski, Maria del Carme Vehils i Grau-Bolívar i Inmaculada Fernández de Retuerto. L’exhibició es podrà visitar fins al dijous 21 d’octubre a la seu de l’IEC.
Per acabar la inauguració del curs de la SCE, va tenir lloc la conferència «Un nou Bretton Woods després de la pandèmia?», en la qual Joan Tugores va intentar posar llum sobre el futur de la globalització després de la COVID-19 i sobre els canvis en les seves regles que serien desitjables o possibles. |
