El Pati de la Casa de Convalescència va ser l’escenari de l’acte de celebració de la Diada Nacional de Catalunya. La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, va fer la seva primera intervenció institucional des que va assumir el càrrec, el passat 1 de setembre. En el seu parlament va definir la Diada com «la celebració que aplega totes les persones que se senten identificades amb la identitat catalana, una identitat no marcada per límits administratius». Per a ella, la Diada no és l’efemèride d’una derrota, sinó «d’uns fets que ens permeten ser optimistes». Per això, va defensar: «Cal posar l’accent en la unió i el record d’allò que vam ser per a definir el nostre full de ruta i projectar-nos cap al futur».
La presidenta va subratllar l’origen de l’Institut com a estructura d’estat que «va somiar Prat de la Riba» i va reivindicar la vigència d’aquest paper: «L’IEC és un pilar de la identitat catalana, per això actuarem amb sentit de servei, sobre bases científiques, amb independència i lleialtat al país».
Cabré també va explicar que el nou Equip de Govern treballa per un IEC en plena sintonia amb el segle XXI, «amb bones pràctiques, transparència, modernitat i una clara aposta per la igualtat de gènere, amb instruments com la Comissió d’Igualtat de l’IEC», la qual ja s’ha posat en marxa.
El discurs de la Diada, titulat Llengua i mitjans de comunicació a Catalunya: política lingüística, política de mitjans i societat civil, va ser a càrrec de Maria Corominas i Piulats, doctora en ciències de la informació i vicepresidenta de l’IEC. Corominas va subratllar el paper de la societat civil en el procés de normalització del català, que es materialitza en una política lingüística amb dos eixos: l’ús del català a l’escola i l’ús del català als mitjans de comunicació. Corominas va afirmar que «Catalunya ha estat un exemple de comunitat amb una capacitat limitada pel que fa a la gestió de les xarxes i circuits de comunicació; aquesta limitació ha estat contrarestada, si més no en part, per l’activisme ciutadà: des de l’època de la ràdio i la televisió locals amb uns períodes molt llargs sense marc legal, a Internet, a les xarxes socials i a les plataformes de reproducció en línia (streaming)».
Corominas va concloure: «Ni les polítiques públiques soles ni la societat civil sola no haurien estat suficients per a assegurar un espai comunicatiu en català que, encara que amb limitacions, ha tingut un creixement notable. Ara tampoc i, de cara al futur, encara menys. Davant dels reptes del context en què ens trobem, tots els recursos són necessaris i cal que articulem tota mena d’estratègies de cooperació».
Lluís Llach ―músic, cantautor, escriptor i polític― va participar en l’acte per exercir com a mestre de cerimònies en la interpretació de l’himne Els segadors. En una breu intervenció, va explicar amb to humorístic que aquest és «un dels pocs himnes nacionals que està en do menor, i que, per tant, l’ànim a l’hora de cantar-lo ha de sortir de dins».
Podeu veure les fotografies de l’acte aquí.
L’Institut d’Estudis Catalans obre el termini per a presentar treballs als Premis Sant Jordi 2022
Aquest 11 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, es va obrir el termini per a presentar les candidatures als Premis Sant Jordi 2022, que inclouen els guardons de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), els de les diferents seccions i societats filials, així com els premis, els ajuts i les borses dels centres i les fundacions de l’IEC, i les borses d’estudi de l’IEC mateix. El XCI Cartell de premis i borses d’estudi inclou seixanta-cinc reconeixements, l’import dels quals suma gairebé 150.000 euros.
En aquesta convocatòria, l’IEC ha instituït dos nous premis: d’una banda, el Premi Carme Karr, que s’oferirà a les obres d’investigació i d’assaig en llengua catalana en les matèries pròpies de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), i, de l’altra, el Premi Salvador Giner, que distingirà una tesi doctoral sobre qualsevol de les matèries de la SFCS. Aquest segon guardó es dedica al sociòleg que fou president de l’IEC entre el 2005 i el 2013.
Les candidatures s’han de tramitar telemàticament mitjançant el formulari disponible en el web de l’IEC, en aquest enllaç. Si s’hi presenta una obra publicada, se n’haurà de dipositar un exemplar imprès a la seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona), acompanyat del comprovant de la tramitació telemàtica. La major part dels guardons admeten candidatures fins al 3 de desembre d’aquest any i el lliurament dels premis tindrà lloc la Diada de Sant Jordi del 2022 en un acte a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC.
Els Premis Sant Jordi tenen una llarga tradició històrica i contribueixen a assolir la finalitat de l’IEC de promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana. |
