El Ple va finalitzar amb un acte d’homenatge a Joan Triadú i Font en l’any del seu centenari. Teresa Cabré va afirmar que Triadú «era conegut com a crític literari, pedagog i activista cultural» i va parafrasejar Eva Piquer, que en una entrevista a Triadú va comentar que era «d’aquell tipus de persones que tot país necessita per tirar endavant». I va reblar: «Triadú va ser una figura imprescindible del redreçament cultural català de la segona meitat del segle XX».
Cabré va fer esment d’una de les qualitats de Triadú: «Una d’elles és que tenia molt clar el paper que havia de fer el mestre: ha de ser una persona de cultura, de cultura general, que s’interessi per tot, que no sigui especialista i encara menys erudita. Un mestre que no llegeix llibres ni diaris i que no té una curiositat intel·lectual no serà mai un bon mestre. Si el mestre és un bon mestre de capçalera, recuperarà el prestigi que havia tingut».
Cabré va finalitzar la seva intervenció esmentant el gran servei que Triadú va fer a l’Institut, atès que va ser membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials des del 1979, fundador i president de la Societat Catalana de Pedagogia i també president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials des del 1988 fins al 1992. «Era imprescindible que l’Institut també li retés un homenatge», va assegurar.
La presentació de l’acte d’homenatge va ser a càrrec de Jaume Guillamet Lloveras, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, amb un text de títol: Joan Triadú, pedagog, comunicador i figura de l’Institut d’Estudis Catalans. «Avui s’homenatja a qui va ser un dels membres més importants en la recuperació plena de l’activitat en els anys immediatament posteriors a la instauració de la democràcia», va assegurar a l’inici de la seva xerrada.
Guillamet també va subratllar una dimensió de Triadú «de la qual es parla sempre a propòsit de les seves nombroses activitats però que, a parer meu, potser no es destaca prou. Triadú no va ser periodista però va fer molt de periodisme. Va ser el que abans s’anomenava publicista. Avui diríem que Triadú tenia vocació de comunicador, feia de la comunicació un instrument potent. Ell va ser promotor, redactor i editor de revistes i diaris, des d’Ariel fins al diari Avui, passant per Serra d’Or. Estava sempre a punt per promoure els seus ideals i activitats».
Antoni Tort i Bardolet, catedràtic de la Universitat de Vic, va parlar sobre Joan Triadú o la pedagogia vertebradora; Maria del Carme Bernal i Creus, professora emèrita de la Universitat de Vic, va parlar sobre L’educació literària d’infants i joves: el diàleg entre Joan Triadú i Carles Riba. I la crua realitat; Montserrat Barcadí i Tomàs, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció Històrico-Arquelògica de l’IEC, va fer el discurs Joan Triadú, lector i (pre)escriptor i Joan Martí i Castell, professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’IEC, va tancar l’acte amb la conferència Joan Triadú, en defensa de la llengua catalana. |
