Es posa en marxa a l’IEC el primer joc d’escapada de la llengua catalana
El 18 de novembre es va posar en marxa a la Sala Massó i Torrents de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el primer joc d’escapada que té la llengua catalana i Pompeu Fabra com a fils conductors. La inauguració del joc, anomenat A l’ombra de sant Pau, va comptar amb la presència de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros. |
El nom del joc fa referència a l’estàtua de sant Pau que es troba al bell mig del pati de l’IEC, a prop de l’escenari on es desenvoluparà el joc.
Els participants, en grups d’entre quatre i sis persones hauran de resoldre en només 45 minuts una sèrie d’enigmes en l’espai tancat de la sala Massó i Torrents. A l’ombra de sant Pau està ambientat en l’època de la Guerra Civil espanyola: en concret, l’acció té lloc el 17 de març de 1938, quan la ciutat de Barcelona va patir uns dels bombardejos més mortífers de la guerra. Una de les bombes va afectar el despatx de Pompeu Fabra, sense que ell hi fos aquell dia. El joc demana precisament als participants que, per a poder-ne sortir, trobin set converses filològiques d’un gran valor per al futur de la llengua catalana que el Mestre tenia desades en aquest despatx.
Aquesta és una iniciativa dels impulsors de la Ruta Pompeu Fabra, Mònica Montserrat i David Paloma, que té el suport de l’IEC i de la Direcció General de Política Lingüística, que disposa d’entrades promocionals gratuïtes que podeu reservar des d’aquest formulari. |
 
|
|
L’IEC inaugura el II Simposi Internacional Joan Brossa: «Els arbres varien segons el terreny»
El Simposi, que s’emmarca en el centenari del naixement de Joan Brossa, es va inaugurar el dijous 7 de novembre a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Vint anys després de la seva mort (1998) i divuit anys després de l’únic simposi acadèmic realitzat al voltant de la seva obra (2001), aquesta nova trobada vol oferir una revisió dels estudis realitzats sobre la seva creació i un impuls a noves lectures fetes des d’un segle i un context molt diferents dels del poeta. |
El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va recordar que l’Institut posseeix un parell d’obres de Brossa i va subratllar el «paper fonamental de l’autor en l’art i la literatura». També va explicar que fa molts anys va coincidir amb ell en una reunió sobre medi ambient en què el poeta va fer «aportacions molt encertades de protecció de la natura», que li van descobrir «un altre Brossa, allunyat de la seva imatge d’artista transgressor».
Vicenç Altaió, president de la Fundació Joan Brossa, el va descriure com un «artista popular, transgressor, experimental i foteta». Altaió es va mostrar convençut que en un encontre com aquest es produeixen aportacions sobre l’obra de Brossa que permetran «trobar l’imprevist» i que seran cabdals per a futurs lectors.
La doctora Glòria Bordons, considerada la màxima especialista en l’obra de Brossa, va destacar la importància del debat al Simposi, i va remarcar que «tant en les conferències com en les taules rodones, és interessant que la gent parli i s’iniciï un camí cap a noves lectures de Brossa». Així mateix, va apuntar que el Simposi ha valorat molt la veu dels creadors que el van conèixer, com Perejaume, Enric Casasses i Alain Arias-Misson, que hi participen com a conferenciants.
Finalment, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va afirmar que es pot considerar Brossa com «una conselleria en ell mateix, perquè ha cultivat el circ, el teatre, les arts visuals i la poesia», i va afegir que «vagi on vagi la consellera de Cultura pot esmentar Joan Brossa, un dels grans creadors de la cultura catalana».
El Simposi continua aquest divendres, 8 de novembre, a l’IEC amb conferències i taules rodones entorn de l’obra del poeta. |
|
|
Andreu Domingo analitza la demografia, la postveritat i la postdemocràcia en el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC
El 21 de novembre va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba el discurs de presentació d’Andreu Domingo com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El discurs es titulava L’hivern demogràfic ja és aquí… Demografia, postveritat i postdemocràcia. |
Joandomènec Ros, president de l’IEC, va obrir l’acte juntament amb Maria Corominas, presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.
Andreu Domingo va començar el discurs analitzant la demografia i va afirmar: «Un cop rere l’altre, el demògraf ha d’enfrontar-se a la frustrant tasca de desmentir tòpics sobre l’evolució de la població difosos acríticament pels mitjans de comunicació, estereotips àmpliament compartits pel comú de la gent. Es tracta de la repetició de prejudicis sobre les conseqüències negatives de l’allargament de l’esperança de vida i l’envelliment de l’estructura per edats de la població, al voltant del nefast impacte de la davallada de la fecunditat i l’extinció de comunitats senceres; de la divulgació de clixés entorn de les migracions i la fragmentació de la cohesió social i la inevitable substitució d’una població per una altra, diferenciades etnoculturalment, o de la difusió d’interpretacions, tan dogmàtiques com errònies, sobre indicadors demogràfics, el més conegut dels quals és l’índex sintètic de fecunditat, pres com l’alarmant i incontestable llindar de la reproducció de les generacions, el famós 2,1 fills per dona.»
Domingo va afegir que «la construcció de la demografia a manera de risc global o de catàstrofe ha comportat no poques vegades la distorsió i la selecció interessada dels fets —sobretot en el pronòstic—, la trivialització de la veritat i l’ampliació de l’acceptació de les falsedats a condició que reforcin una determinada visió del món, que es pot categoritzar dins dels usos deformadors d’això que coneixem com a “postveritat”».
Després del discurs d’Andreu Domingo, li va donar resposta Anna Cabré, membre emèrita de la mateixa Secció.
|
|
|
Joana Maria Seguí Pons analitza la geografia dels transports i de les mobilitats al segle XXI en el seu discurs de presentació com a membre numerària de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC
El 26 de novembre va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el discurs de presentació de Joana Maria Seguí Pons com a membre numerària de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. El discurs es titulava La geografia dels transports i de les mobilitats al segle XXI: estat de la qüestió i algunes reflexions. |
Va obrir l’acte Maria Corominas, presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, que va donar la paraula a Joana Maria Seguí, que va començar el discurs explicant que parlaria sobre el tema en el qual sempre ha treballat: els transports i la mobilitat. La seva recerca s’ha centrat des de fa anys en l’anàlisi dels sistemes de transport i la seva imbricació a diverses àrees geogràfiques, tant des d’una perspectiva conceptual com aplicada.
Joana Maria Seguí Pons va fer un recorregut conceptual sobre la geografia dels transports i de les mobilitzacions «amb un itinerari ambiciós. Analitzaré el seu singular caràcter interdisciplinari, després em dedicaré a la revisió de les mobilitats des d’una perspectiva d’avantguarda, per continuar amb una anàlisi de l’estat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la investigació geogràfica en matèria de transports i mobilitat.»
En el seu discurs, Seguí va emfatitzar el fet que «la geografia dels transports va ser una temàtica més aviat marginal en la geografia gairebé fins als anys setanta. Des de llavors fins avui la disciplina ha estat molt prolífica en recerca i publicacions, però, així i tot, se’n qüestiona la coneixença i el reconeixement en el conjunt de la geografia i també la relació que manté amb altres disciplines científiques». Seguí va tancar el discurs esmentant els darrers referents publicats en geografia dels transports.
Després del discurs de Joana Maria Seguí li va donar resposta Joan Nogué, membre numerari de la mateixa Secció. |
|
|
Narcís Monturiol a l’IEC
El 13 de novembre va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la Jornada Narcís Monturiol, amb motiu dels dos-cents anys del seu naixement. Aquesta jornada va servir per a reconèixer i difondre la vàlua i les aportacions d’aquest enginyer i inventor polifacètic. S’hi va analitzar el context històric i polític del moment en què va viure, així com la repercussió que va tenir. |
Hi van intervenir Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC; Antoni Roca Rosell, membre de l’IEC i del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Josep-Maria Terricabras, membre de l’IEC, catedràtic emèrit de la Universitat de Girona (UdG) i exdiputat al Parlament Europeu (2014-2019); Josep Amat, membre de l’IEC i catedràtic emèrit de la UPC; Jaume Guillamet, membre de l’IEC i catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, i Pere Ridao, director de l’Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica (VICOROB) i del Centre d’Investigació de Robòtica Submarina (CIRS) de la UdG i cofundador d’IQUA Robotics.
Va cloure l’acte el director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya, Joan Gómez Pallarès.
Aquest acte, organitzat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, estava inscrit dins la Setmana de la Ciència 2019.
|
|
|
L’IEC participa en la Jornada Internacional de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
El divendres 22 de novembre va tenir lloc a la Seu Universitària de la Nucia, a Alacant, la Jornada Internacional de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), sota el títol «Innovació en la recerca en filologia catalana. Corpus, lingüística, sociolingüística, literatura, història, estudis cultural, TIC i ensenyament multilingüe». |
Una cinquantena d’experts, professors, especialistes i estudiants van participar en aquesta jornada, que va comptar amb més d’una desena de ponències de professors d’universitats alemanyes, suïsses, angleses i irlandeses, entre d’altres. També hi van intervenir la presidenta de la Secció Filològica (SF), M. Teresa Cabré, que va impartir la ponència inaugural; Beatrice Schmid, presidenta de l’AILLC; Vicent Martines, membre de la SF i coordinador de la jornada, i Miquel Àngel Pradilla, membre de la SF.
Els objectius d’aquesta jornada eren exposar els darrers avenços i les noves tendències en la investigació pionera en llengua i literatura catalana, en els àmbits de corpus, lingüística, sociolingüística, literatura, història, estudis culturals, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i ensenyament multilingüe. |
|
|
Carlos M. Duarte, Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2019, debat a l’IEC amb alumnes de batxillerat
Carlos M. Duarte, biòleg expert en el camp de l’oceanografia, es va trobar el dimarts 19 de novembre a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb estudiants de batxillerat de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC). La trobada va incloure una xerrada del doctor Duarte i un col·loqui amb els alumnes. |
En l’obertura de l’acte, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, va explicar que ell és també el president del jurat del Premi Ramon Margalef i que estava especialment content pel fet que el primer acte com a premiat de Carlos M. Duarte fos a l’IEC.
Dolors Vaqué, del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l’Institut de Ciències del Mar i membre de l’IEC, va ser l’encarregada de presentar el guardonat. Va parlar de l’etapa de Duarte a Barcelona, durant la qual van coincidir a l’Institut de Ciències del Mar. Vaqué va assegurar que el biòleg els va ensenyar a veure l’estudi de la biologia d’una manera molt oberta, ja que «ell es preocupa des dels virus fins a la salut del planeta». Vaqué també va recordar que Duarte ha publicat més de set-cents articles científics i diversos llibres.
Carlos M. Duarte, per la seva banda, va explicar als alumnes que quan era un nen no tenia una vocació clara i que, de fet, durant la seva infància va estar en un reformatori a causa d’una baralla. Per això, va detallar «semblava destinat a ser un quinqui», però quan tenia tretze anys va rebre una beca que li va canviar la vida. Va anar a estudiar a la Corunya i va descobrir que «aprendre i entendre les coses era bonic». Llavors va tenir clar que volia anar a la universitat i va decidir que faria biologia, perquè li semblava que «estava a mig camí entre les ciències dures, com la física i la química, i les humanitats».
Premi Ramon Margalef
El Premi Ramon Margalef d’Ecologia va ser creat per la Generalitat de Catalunya l’any 2004 per a honorar la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), que va dur a terme una tasca científica i intel·lectual d’una gran magnitud en el camp de l’ecologia moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials. L’objectiu del guardó, que es lliura anualment, és reconèixer aquelles persones d’arreu del món que han destacat d’una manera excepcional en el camp de la ciència ecològica.
|
|
|
|
|
