El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va recordar que l’Institut posseeix un parell d’obres de Brossa i va subratllar el «paper fonamental de l’autor en l’art i la literatura». També va explicar que fa molts anys va coincidir amb ell en una reunió sobre medi ambient en què el poeta va fer «aportacions molt encertades de protecció de la natura», que li van descobrir «un altre Brossa, allunyat de la seva imatge d’artista transgressor».
Vicenç Altaió, president de la Fundació Joan Brossa, el va descriure com un «artista popular, transgressor, experimental i foteta». Altaió es va mostrar convençut que en un encontre com aquest es produeixen aportacions sobre l’obra de Brossa que permetran «trobar l’imprevist» i que seran cabdals per a futurs lectors.
La doctora Glòria Bordons, considerada la màxima especialista en l’obra de Brossa, va destacar la importància del debat al Simposi, i va remarcar que «tant en les conferències com en les taules rodones, és interessant que la gent parli i s’iniciï un camí cap a noves lectures de Brossa». Així mateix, va apuntar que el Simposi ha valorat molt la veu dels creadors que el van conèixer, com Perejaume, Enric Casasses i Alain Arias-Misson, que hi participen com a conferenciants.
Finalment, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va afirmar que es pot considerar Brossa com «una conselleria en ell mateix, perquè ha cultivat el circ, el teatre, les arts visuals i la poesia», i va afegir que «vagi on vagi la consellera de Cultura pot esmentar Joan Brossa, un dels grans creadors de la cultura catalana».
El Simposi continua aquest divendres, 8 de novembre, a l’IEC amb conferències i taules rodones entorn de l’obra del poeta. |
