L’IEC ret homenatge al geňgraf Lluís Casassas en el 25č aniversari de la seva mort
.jpg)
La Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir ahir, 12 de desembre, l’acte en record del geògraf Lluís Casassas en el 25è aniversari de la seva mort. Casassas, que va ser membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va presidir la Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’Institut, del 1986 al 1991. L’acte d’homenatge va ser presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Josep Oliveras, president de l’SCG, i moderat per Enric Bertran, secretari de la Societat en els anys de la presidència de Lluís Casassas. Hi van intervenir, també, David Casassas, economista de la Universitat de Barcelona, i Enric Mendizàbal, geògraf de la Universitat Autònoma de Barcelona. |
  Lluís Casassas (Sabadell, 1922 - Barcelona, 1992) era doctor en geografia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenament del territori de Catalunya. Fou catedràtic de geografia regional i síndic de greuges de la mateixa universitat. Col·laborà amb Pau Vila en diversos estudis sobre Barcelona, com Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps. S’interessà per nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya, especialment per l’organització del territori. Fou autor, amb J. Clusa, d’Organització territorial de Catalunya. Fou membre de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. Escriví articles en diferents publicacions, com la Revista de Geografia.
|
|
|
Societats filials de l’IEC renoven les juntes directives
.jpg) En l’Assemblea General de socis celebrada el 9 de novembre passat, la Societat Catalana de Física (SCF) va decidir renovar la presidència de la Societat amb motiu de l’elecció de Josep Enric com a secretari general de l’IEC, càrrec incompatible amb el de president d’una societat filial de la institució.
Joan Parellada i Sabata, professor de la Universitat de Barcelona en diferents àrees, com la de Física Atòmica, Molecular i Nuclear o la d’Òptica, ECM i FQA, va ser elegit nou president de l’SCF.
.jpg) El 29 de novembre va tenir lloc l’Assemblea General ordinària de la Societat Catalana de Biologia (SCB), en què Montserrat Corominas i Guiu va ser escollida nova presidenta de la Societat. Professora de genètica a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i de la ICREA Acadèmia (2015), Corominas substitueix Josep Clotet, que ha estat president de l’SCB des de l’any 2014.
.jpg)
L’Assemblea General de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCiT) celebrada també el 29 de novembre va elegir els càrrecs de presidència i tresoreria i va renovar la meitat del Consell Directiu de la Societat. Alfons Zarzoso, que és conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, és el nou president, en substitució d’Emma Sallent, que ha passat a ocupar el càrrec de tresorera.
.jpg)
D’altra banda, el 30 de novembre l’Assemblea General de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT) va aprovar la nova Junta Directiva. Núria Salán, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, ha renovat com a presidenta.
|
 
|
|
Homenatge al poeta mossčn Ramon Muntanyola, en el centenari del seu naixement
La Sala Prat de la Riba de la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, va ser l’escenari de l’acte d’homenatge al poeta mossèn Ramon Muntanyola amb motiu del centenari del seu naixement. |
Hi van assistir el president de l’IEC, Joandomènec Ros; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; l’abat de Poblet, Octavi Vilà, i el Dr. Joan Martí i Castell, membre de l’IEC.
Joandomènec Ros va afirmar que l’acte era «un just homenatge a mossèn Ramon Muntanyola, com a prevere però també com a poeta, biògraf i patriota», i en va destacar la figura com un «home d’església, de lletres i de país..., un bon model per als moments que vivim actualment».
Per la seva banda, Joan Martí i Castell va explicar que Muntanyola va dedicar «la vida a servir Déu i els homes, i tant l’un com els altres són qui li omplen l’existència. Cal afegir-hi la terra, que ajuda a confegir un triangle universal compacte, perquè l’entorn és obra del gran artífex per al gaudi de tothom. La religió, el proïsme i el poble a què pertanyé, essent una trilogia que condensa el seu capteniment, no podien deixar d’influir en l’ús de la seva paraula». A més, Martí va destacar que «feia una poesia d’una qualitat immillorable» i que «només per la capacitat d’aprofitar tons i nivells tan diversos en la forma i en el fons, Muntanyola ja és un exemple únic en la història de la poesia del segle XX».
L’abat de Poblet, Octavi Vilà, va afirmar que Muntanyola va ser «un avançat, com gran part de l’església de Tarragona, un home que creia, estimava i servia l’església», i també que «va ser testimoni de la conciliació, un exemple a tenir present en aquests moments difícils per al nostre país i les nostres institucions».
D’altra banda, Josep Poblet va destacar que Muntanyola va ser «una persona amb moltes vessants d’activitats humanes, però una d’especial, el sacerdoci. Va ser un home compromès amb l’església local i ecumènica, però també amb els pobres i el país». Per acabar, Poblet en va destacar la figura com «una exemplaritat manifesta que va dignificar la societat en què vivia i la nostra, perquè el seu model de vida personal i compromís social ens esperona i ens interpel·la avui».
Ramon Muntanyola
Ramon Muntanyola va néixer a l’Espluga de Francolí l’any 1917 i va morir a Barcelona el 1973.
Va ser una persona de reconciliació, defensor de la llengua catalana, biògraf del cardenal Francesc Vidal i Barraquer, poeta guardonat als Jocs Florals, orador, activista cultural, escriptor i mossèn.
Va ser proclamat mestre en gai saber, pòstumament, a Mèxic l’any 1973.
|
|
|
Cicle de conferčncies: Els aliments
El cicle Els aliments, organitzat per les acadèmies, es va iniciar el mes d’octubre i s’allargarà fins al mes de març del 2018, i convida a conèixer les tendències alimentàries actuals i a reflexionar sobre la generació d’idees falses respecte als aliments. Quins són els nous mites? Quins es perpetuen? Com afecta aquest pensament la nostra salut? Quins remeis ens ofereixen els fàrmacs? Què pot fer per a nosaltres una microbiota saludable? |
En aquest context multidisciplinari, neix aquest cicle sobre els aliments. La interconnexió d’acadèmies i instituts de branques de coneixement tan diverses com les que conreen la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, la Reial Acadèmia Europea de Doctors, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans i les seves filials, l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i la Institució Catalana d’Estudis Agraris i el seu centre associat, el Centre Català de la Nutrició, permetrà fer un recull de temes d’actualitat entorn dels aliments. D’aquesta manera, les acadèmies de Catalunya aporten el coneixement dels seus membres sobre temes d’interès acadèmic i social evident, com van fer el curs passat amb el cicle sobre l’aigua.
El mes d’octubre es va celebrar un dels actes amb les conferències «Un gastroviatge per l’enopaisatge», a càrrec de Josep Bujan, i «Els falsos mites dels diferents aliments», a càrrec de Montse Folch.
El mes de novembre va ser el torn de la IV Jornada Mengem Sa: «Dietes o modes?», organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), i es va obrir amb la intervenció del president de l’IEC, Joandomènec Ros; la presidenta de l’ACCA, Montserrat Rivero, i el president de la ICEA, Josep M. Vives de Quadras.
|
|
|
Commemoració del Dia de la UNESCO 2017
El 17 de novembre va tenir lloc a l’IEC l’acte de commemoració del 70è aniversari de la UNESCO, dins dels actes programats de la Setmana de la UNESCO, que va portar per lema «La UNESCO, un anhel de pau ferm i constant». |
En l’acte van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Pere Fullana i Palmer, director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic (ESCI-UPF); Joan Albert Argenter, director de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural (IEC), i Martí Boada, consultor del programa de la UNESCO «Home i biosfera» (París).
L’acte va incloure, també, dues actuacions musicals: una dels alumnes del Mètode Suzuki, dirigida per la professora Akiko Oi, de l’Associació UNESCO El Masnou, i l’altra del duet Vent entre Cordes, format per Juan Antonio Guerra (baix elèctric) i Irene Sansalvadó (flauta travessera), de l’Associació UNESCO de l’Hospitalet de Llobregat.
|
|
|
Ruta Pompeu Fabra
Ja fa un any que, si es visita Barcelona, es pot fer la Ruta Pompeu Fabra, una caminada que evoca els episodis més rellevants de la vida i l’obra del filòleg. L’itinerari té set punts d’interès vinculats a la infància, els estudis i el lleure, així com a la seva relació amb L’Avenç, l’Ateneu, el Centre Excursionista de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. |
La ruta es pot concertar per a grups entre setmana, i per al públic en general s’ofereix el diumenge, amb periodicitat bimestral. Les pròximes dates previstes són el 5 de febrer i el 30 d’abril.
A banda de l’itinerari per Barcelona, la Ruta Pompeu Fabra inclou la possibilitat d’ampliar el coneixement sobre aquesta figura cabdal de la llengua catalana amb excursions a Prada de Conflent, on és enterrat; Badalona, on va viure uns quants anys, i Sant Feliu de Codines, on va viure just abans d’exiliar-se, el 1939.
Escola Andersen a l’IEC
El 13 de novembre passat els alumnes de quart d’ESO de l’Escola Andersen de Terrassa van visitar l’IEC amb motiu de la Ruta Fabra, i a principis del mateix mes ho van fer els de tercer d’ESO de la mateixa escola.
Després de veure el reportatge El meu avi, que fa un repàs de la trajectòria professional i personal de Pompeu Fabra complementat amb records dels seus nets i de persones relacionades amb el món de la lingüística, els alumnes van fer una activitat sobre el filòleg mitjançant l’aplicació Kahoot, un joc de preguntes en línia en què es valora la correcció però també la rapidesa en la resposta.
Més informació i inscripcions al web www.rutapompeufabra.com.
|
|
|
Tercera Jornada de la Cŕtedra Pompeu Fabra
El 26 d’octubre va tenir lloc a l’IEC l’acte inaugural de la Tercera Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra. La inauguració va ser a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra, i l’obertura de la jornada va recaure en Teresa Cabré, directora de la Càtedra Pompeu Fabra i presidenta de la Secció Filològica de l’IEC. |
La conferència inaugural, «La llengua, signe d’identitat transmissible i acumulable», va ser a càrrec de Carme Junyent, professora de la Universitat de Barcelona i directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA).
Junyent va destacar que «la cultura occidental ha creat el mite de les societats homogènies com a manera de garantir la igualtat. La realitat mostra, però, que una societat homogènia (o, si més no, refractària a la diversitat) és molt més vulnerable. En un país com el nostre, on la llengua podria ser la víctima d’una diversitat aparent, cal desenvolupar estratègies que permetin conviure sense renunciar a la diversitat». |
|
|
|
|
