En el cas del català, aquesta iniciativa ja ha arribat a la quarta edició: el neologisme de l’any 2014 va ser el mot estelada, el del 2015 va ser dron i el del 2016, vegà -ana. En tots els casos, la Secció Filològica de l’IEC va decidir incorporar al diccionari normatiu el neologisme guanyador, i també aquest any la paraula que guanyi la votació serà candidata a formar-ne part.
Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que es tancarà el dia 31 de desembre. Per a votar, només cal emplenar el formulari que trobareu aquí (http://www.neologisme.cat).
Els deu mots proposats són: cassolada, fer pinya, gentrificació, hiperventilar, judicialitzar, micromasclisme, feminicidi, sobiranisme, transgènere i turismofòbia.
El dia 8 de gener del 2018 es donarà a conèixer el neologisme del 2017 i el nom del guanyador del sorteig que es farà entre els participants.
Segons Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, els neologismes mostren que «una llengua és viva, una llengua que mostra vigor intern, perquè és capaç, en són capaços els seus parlants, d’actualitzar el lèxic necessari per a adaptar-se a les noves realitats denominatives, però també expressives». Cabré matisa que «hi ha neologismes que aporten una denominació per a nous conceptes, d’altres que introdueixen variants per a un concepte que ja té una denominació, però que per una raó o altra no és prou satisfactòria. Moltes altres vegades introdueixen senzillament variants expressives que, en alguns casos, generen soroll en la llengua. Tot i això, la capacitat neològica és sempre positiva».
Segons Cabré, el procés per a decidir quines paraules s’han d’incorporar a l’idioma «es basa en l’autoregulació. Els neologismes sorgeixen, circulen, es van consolidant i s’instal·len definitivament en l’ús. D’altres sorgeixen i desapareixen: senyal que no són necessaris. Però en una llengua regulada també per organismes de planificació hi ha neologismes que són fruit d’una proposta, i això abraça tant l’eliminació de formes no volgudes per una raó o altra com l’adaptació de manlleus i l’acceptació de noves formes».
|
