Joan Veny i Clar, membre de la Secció Filològica de l’IEC, ha estat distingit amb la Medalla d’Or de les Illes Balears «en reconeixença de la tasca desenvolupada, així com dels mèrits assolits al llarg d’una vida dedicada a la recerca i la cultura en matèria de dialectologia i lingüística». En l'acte de lliurament de premis, que va tenir lloc a Palma el 28 de febrer, Veny va donar les gràcies al Govern Balear per la seva «gentilesa» i per «reconstruir allò que altres havien destruït i pel coratge que posau en la recuperació d’espais perduts per la nostra identitat». També va agrair a Mallorca i les Illes Balears que, amb guardons com la Medalla d'Or, es recordi «dels qui hem fet de la nostra llengua la profunda raó de les nostres vides». Discurs de Joan Veny i Clar

La institució de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la més alta distinció que concedeix el Govern, té per objecte honorar els mèrits assolits —de manera individual o col·lectiva— per les persones físiques o jurídiques que s’han distingit per la seva trajectòria personal o professional en defensa, promoció o foment de les institucions i dels interessos generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears i la labor de les quals ha tingut una projecció especial fora de l’àmbit de les Illes Balears. Joan Veny i Clar, nascut a Campos l’any 1932, és doctor en filosofia i lletres i catedràtic emèrit de dialectologia catalana de la Universitat de Barcelona. És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de l’Académie des Langues Dialectales, membre de l’Estudi General Lul·lià de Palma i membre d’honor de la Société de Linguistique Romane. Ha estat director de la Secció de Llengua del Centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans; president del Consell Superior del TERMCAT; vocal, vicepresident i president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i director, juntament amb Antoni M. Badia Margarit, de la revista Estudis Romànics. Ha dedicat la seva tasca investigadora especialment a l’estudi i la recerca de la variació lingüística, amb una gran contribució a l’etimologia del lèxic de la llengua catalana, i ha estat reconegut com una personalitat de prestigi en l’àmbit de la filologia romànica. La seva activitat s’ha desenvolupat, principalment, en el marc de la geolingüística. Col·laborador des del 1954 de l’Atles lingüístic del domini català, en va ser responsable des del 1964 i, actualment, és codirector de la publicació, amb Lídia Pons —set volums des del 2001, encara en curs. També és l’autor del Petit atles lingüístic del domini català, amb cinc volums apareguts. Ha fet importants contribucions en l’àmbit de l’onomàstica i ha estat el promotor i el primer director del projecte Scripta, una recopilació de textos catalans de totes les èpoques històriques i de totes les àrees dialectals. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Els parlars catalans, Mots d’ahir i mots d’avui, Aproximació al dialecte eivissenc, Escriptura i oralitat a Mallorca o Perfils lingüístics balears, i també és autor de més de quatre-cents articles. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals hi ha la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell de Mallorca (2001), el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2002), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004), el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2009), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2013), el nomenament com a soci d’honor i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2015).

Tweet

---

Albert Jané, escriptor, gramàtic, traductor i membre de la Secció Filològica, rebrà, el 27 de febrer al Teatre Poliorama, el Premi Especial del Jurat Martí Gasull i Roig, que impulsa Plataforma per la Llengua. Amb el guardó, el jurat reconeix la construcció d’un imaginari col·lectiu infantil en català al capdavant de la revista Cavall Fort, que va dirigir entre els anys 1979 i 1997, i en l’àmbit de la traducció de literatura infantil i juvenil, de què és un bon exemple la traducció d’Els barrufets.

Albert Jané (Barcelona, 1930) va cursar estudis mercantils, es va iniciar en les temptatives literàries, i l’any 1958 va començar a exercir de professor de català per a adults. Va ser redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort, i va publicar quatre gramàtiques de diversos nivells i destinacions: Signe. Normes pràctiques de gramàtica catalana (1962), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Gramàtica catalana (1968) i Pas a pas. Curs pràctic de llengua catalana (1988). També va publicar el Diccionari català de sinònims (1972) i diversos llibres sobre temes de llenguatge, entre els quals destaquen els volums intitulats «El llenguatge», recull d’articles publicats al diari Avui. A banda dels llibres de gramàtica i de llenguatge, la part més important de la seva bibliografia són traduccions o adaptacions de contes, llegendes, rondalles, faules, narracions populars i historietes. En el camp de la historieta gràfica, va adaptar més de cent títols per a les pàgines de Cavall Fort o per a diverses editorials. També va adaptar al català els diàlegs d’una llarga llista de pel·lícules per a adolescents. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi Nacional de Periodisme Escrit (1997). L’adaptació que va fer de L’Odissea d’Homer fou distingida amb el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (2009).

Tweet

---

El president de la Societat Catalana de Pedagogia de l’IEC, Martí Teixidó, ha estat un dels sis guardonats amb els XXXIV Premis d’Actuació Cívica, que atorga la Fundació Carulla amb l’objectiu de distingir i reconèixer trajectòries vitals al servei del país i sensibilitzar socialment a través de la tasca duta a terme per persones poc conegudes, sovint anònimes però exemplars.

Amb aquest premi, la Fundació reconeix la feina de Teixidó com a «promotor del plurilingüisme. Per la seva trajectòria exemplar al servei de la difusió de la identitat i la llengua catalana en l’àmbit escolar i l’ensenyament no formal, la promoció del patrimoni cultural, la divulgació de la cultura tradicional i popular, l’associacionisme i el voluntariat». El jurat dels XXXIV Premis d’Actuació Cívica —format per Antoni Bassas, Damià Pons, Vicent Partal, Mariona Carulla i Joaquim Coello— ha destacat la labor de Teixidó com a president de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC, «on ha impulsat activitats de recerca en enginyeria social de la pedagogia i, especialment, el programa Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives, que promou el plurilingüisme, aplicat en 288 escoles dels Països Catalans durant el curs 2015-2016». Els altres cinc premiats en l’edició d’enguany han estat Mohamed El Amrani, emprenedor i innovador social a l’Empordà; Filo Farré, referent pedagògica al Camp de Tarragona; Ramon Faura, impulsor de la música en català a la Catalunya del Nord; Felip Munar, recuperador de la glosa mallorquina, i Laia Serrano, impulsora de la Fundació BarcelonaActua. Els premis es lliuraran el proper 2 de març, a les 19 hores, a l’Ateneu Barcelonès (carrer de la Canuda, 6, de Barcelona), en un acte presidit per la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, acompanyada del president de la Fundació Carulla, Joaquim Coello, i de la directora general de la Fundació, Marta Esteve.

Tweet

---

Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Vicent Pitarch, delegat de l’IEC a Castelló, van assistir el 24 de febrer a la inauguració de MENADOR Espai Cultural, espai en què la delegació de l’IEC a Castelló tindrà la seu, juntament amb altres institucions i entitats culturals de la ciutat.

MENADOR Espai Cultural és un edifici històric del centre urbà de Castelló —amb una superfície de més de quatre mil metres quadrats— que la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Castelló han recuperat per a la societat amb l’objectiu que esdevingui un espai per a la dinamització cultural i el gaudi del coneixement.

Tweet

---

Fabià Estapé «anava de pressa», tan que «no es pot perfilar la seva figura sense tenir en compte la seva agilitat mental, de paraula i la seva enorme capacitat de treball». Així començava a esbossar Jacint Ros la figura de Fabià Estapé, «el gran economista català del segle XX, el més fructífer i complet».

Ros, convidat per la Societat Catalana d’Economia a impartir aquesta conferència que es va celebrar el dilluns 6 de febrer, va ser professor de política econòmica amb Fabià Estapé a la Universitat de Barcelona (UB), catedràtic d’economia política a la Universitat de València i a la UB, i síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi i és autor, entre d’altres, del llibre Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya (2009). Ros va continuar fent un repàs per la vida acadèmica de Fabià Estapé, professor i catedràtic en diverses universitats, entre elles la UB, de la qual va ser rector en dues ocasions. «Pragmàtic i realista, l’única faceta romàntica que li vaig saber veure era la seva visió de la universitat, que posava per damunt de tot», va explicar el conferenciant. Pel que fa a l’aportació científica de qui va ser comissari adjunt del Plan de desarrollo de 1961, que va provocar el boom econòmic i va treure Espanya de l’autarquia, en podem fer «poca broma», va advertir Ros, conscient que per al gran públic la personalitat i anecdotari d’Estapé poden eclipsar la importància de la seva faceta científica. Estapé és autor d’un gran nombre d’obres importants que publicava «a glopades», quan es deslliurava d’altres responsabilitats que ocupaven el seu temps. Molt popular als mitjans de comunicació i articulista del diari La Vanguardia, «tenia tendència a provocar i li encantava», perquè, segons Ros, «sempre sortia victoriós davant del provocat». Segons va explicar el ponent, Estapé va deixar d’escriure a La Vanguardia després de cinquanta anys de col·laboracions, a causa de les pressions de José María Aznar López ―sempre afegia el segon cognom de l’expresident en els seus articles―, que es va queixar de les seves contínues crítiques i mofes. Als seus amics els demanava capacitat intel·lectual, que fossin mentalment ràpids i «que li entenguessin els sarcasmes a la primera, perquè era un home que no estava per pauses i esperes». Potser perquè tenia quatre filles, Estapé «va conrear, sortosament, un cert feminisme que es va traduir en una fornada de professores titulars al departament, com Rosa Nonell, Carme Massana, Teresa Virgili i moltes altres». Pel que fa a la seva ideologia, era en certa manera socialdemòcrata, o, com va precisar Ros, un «socialero», sempre crític amb el Partit Popular i, en els últims anys de la seva vida, amb les polítiques d’austeritat imposades per Angela Merkel a la Unió Europea, que per a Estapé comportaven clarament «un fre al creixement». En definitiva, per a Jacint Ros, Fabià Estapé era un economista diferent, «la diferenciació del producte personificada». «No hem d’oblidar que era de l’Empordà i que part de la seva vida va viure sota els efectes de la tramuntana». Fill del cap d’estació de Portbou, on va néixer, «de gran li feia molta por anar en tren», va afegir. Vídeo de l'acte

Tweet

---

La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) ha lliurat per primer cop el Premi Emmy Noether, que distingeix els millors treballs de fi de grau de matemàtiques defensats l’any 2016 a qualsevol de les universitats catalanes.

Els guanyadors ex aequo del Premi Emmy Noether 2016 han estat els treballs «Hausdorff Dimension of the Fractional Brownian Motion», de l’estudiant Aitor Nicolàs Azemar, del grau de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i «Birch and Swinnerton-Dyer Conjecture», de l’estudiant Óscar Rivero, del grau de matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els estudiants han rebut el suport dels seus tutors, Frederic Utzet i Víctor Rotger, respectivament. El jurat, format per Àngel Jorba, de la Universitat de Barcelona (UB); Xavier Mora, de la UAB; Pere Pascual, de la UPC; Jordi Quer, de la UPC, i Josep Lluís Solé, de la UAB, ha fet una menció especial al treball «Generalizations of the Hexagramme Mystique», de l’estudiant Sergi Baena, del grau de matemàtiques de la UB, amb la tutoria de Joan-Carles Naranjo. El president de la Societat Catalana de Matemàtiques, Xavier Jarque, i el president del jurat, Jordi Quer, van lliurar el guardó en un acte celebrat el dilluns 27 de febrer a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Quer va subratllar «l’alta qualitat de la major part dels treballs presentats, que van més enllà del nivell exigit en els cursos». El Premi Emmy Noether, en reconeixença de la matemàtica alemanya Emmy Noether (1882-1935), té per objectiu dinamitzar les noves generacions en l’activitat matemàtica i incentivar els estudiants perquè assoleixin el màxim nivell en els seus treballs de fi de grau.

Tweet

---

L’acte, presidit pel conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, es va celebrar dimarts 21 de febrer, a les 19 hores, a la Seu de la Generalitat de Catalunya a Girona. Jaume Sobrequés, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, va ser l’encarregat de presentar el Compendium constitucionum generalium cathalonie, de Narcís de Sant Dionís, en una edició crítica a cura de Daniel Álvarez i que és el 36è volum de la col·lecció «Textos Jurídics Catalans», publicada pel Departament de Justícia de la Generalitat i el Parlament de Catalunya.

En el mateix acte i en presència del conseller de Justícia, que també és president del Consell Interacadèmic de Catalunya —al qual pertany l’IEC—, Joandomènec Ros i Narcís Soler, presidents de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut d’Estudis Gironins, respectivament, van signar el primer conveni de col·laboració, que regula la coordinació entre les dues institucions de l’activitat investigadora, de la promoció i la difusió cultural, a fi de cooperar en recerques de comú acord i realitzar activitats conjuntes. La propera activitat fruit d’aquest conveni serà la presentació a Girona del primer volum de l'estudi Ramon Llull. Vida i obres, de Pere Villalba. L’Institut d’Estudis Gironins és una entitat adherida a l’Institut d’Estudis Catalans en virtut de l’acord 28.1 del Ple de l’IEC del dia 26 d’octubre de 2016.

Tweet

---