Joan Veny i Clar, membre de la Secció Filològica de l’IEC, ha estat distingit amb la Medalla d’Or de les Illes Balears «en reconeixença de la tasca desenvolupada, així com dels mèrits assolits al llarg d’una vida dedicada a la recerca i la cultura en matèria de dialectologia i lingüística». En l'acte de lliurament de premis, que va tenir lloc a Palma el 28 de febrer, Veny va donar les gràcies al Govern Balear per la seva «gentilesa» i per «reconstruir allò que altres havien destruït i pel coratge que posau en la recuperació d’espais perduts per la nostra identitat». També va agrair a Mallorca i les Illes Balears que, amb guardons com la Medalla d'Or, es recordi «dels qui hem fet de la nostra llengua la profunda raó de les nostres vides». Discurs de Joan Veny i Clar

La institució de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la més alta distinció que concedeix el Govern, té per objecte honorar els mèrits assolits —de manera individual o col·lectiva— per les persones físiques o jurídiques que s’han distingit per la seva trajectòria personal o professional en defensa, promoció o foment de les institucions i dels interessos generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears i la labor de les quals ha tingut una projecció especial fora de l’àmbit de les Illes Balears. Joan Veny i Clar, nascut a Campos l’any 1932, és doctor en filosofia i lletres i catedràtic emèrit de dialectologia catalana de la Universitat de Barcelona. És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de l’Académie des Langues Dialectales, membre de l’Estudi General Lul·lià de Palma i membre d’honor de la Société de Linguistique Romane. Ha estat director de la Secció de Llengua del Centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans; president del Consell Superior del TERMCAT; vocal, vicepresident i president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i director, juntament amb Antoni M. Badia Margarit, de la revista Estudis Romànics. Ha dedicat la seva tasca investigadora especialment a l’estudi i la recerca de la variació lingüística, amb una gran contribució a l’etimologia del lèxic de la llengua catalana, i ha estat reconegut com una personalitat de prestigi en l’àmbit de la filologia romànica. La seva activitat s’ha desenvolupat, principalment, en el marc de la geolingüística. Col·laborador des del 1954 de l’Atles lingüístic del domini català, en va ser responsable des del 1964 i, actualment, és codirector de la publicació, amb Lídia Pons —set volums des del 2001, encara en curs. També és l’autor del Petit atles lingüístic del domini català, amb cinc volums apareguts. Ha fet importants contribucions en l’àmbit de l’onomàstica i ha estat el promotor i el primer director del projecte Scripta, una recopilació de textos catalans de totes les èpoques històriques i de totes les àrees dialectals. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Els parlars catalans, Mots d’ahir i mots d’avui, Aproximació al dialecte eivissenc, Escriptura i oralitat a Mallorca o Perfils lingüístics balears, i també és autor de més de quatre-cents articles. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals hi ha la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell de Mallorca (2001), el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2002), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004), el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2009), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2013), el nomenament com a soci d’honor i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2015).

Tweet

---