«És una ruta trista», va comentar Ros, «i és lamentable que una persona com Fabra acabés la vida lluny de Catalunya i pràcticament en la misèria». Tal com va apuntar la presidenta de la Secció Filològica, la Ruta Pompeu Fabra, amb què s’espera que es recuperi el coneixement i l’interès per la figura del gramàtic, formarà part del programa d’activitats de la Generalitat l’any vinent, amb motiu del cent-cinquantè aniversari de la seva mort.
 El 24 de gener de 1939, uns quants dies després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Pompeu Fabra va creuar la frontera francesa i, després d’un llarg pelegrinatge, es va establir a Prada, a la Catalunya del Nord, on va morir el 25 de desembre de 1948. L’itinerari guiat va començar amb la visita al cementiri de Prada, on hi ha la tomba on reposa actualment el mestre —que va ser reformada l’octubre del 2016— i la primera tomba, on s’havia enterrat el 1948. A continuació, es van recórrer els carrers pradencs per conèixer els tres llocs on va viure Fabra, es van poder veure les dues plaques que li dedica la vila, així com el carrer de Pompeu Fabra i, finalment, es va arribar al monument que Terra Nostra va erigir per homenatjar-lo l’agost del 2016.
 La sortida es va cloure amb una conferència a càrrec de Jordi Manent, que va repassar els anys a l’exili de Fabra, a qui va definir com «un dels fars dins la foscor d’aquells anys». En la seva intervenció, de més d’una hora de durada, Manent va estudiar la tasca política i cultural que va desenvolupar Fabra a l’exili ―com a president de la Fundació Ramon Llull o com a membre del Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat, entre d’altres―, així com la seva producció: en aquells anys, el mestre va assumir la direcció tècnica dels cursos de llengua catalana per correspondència, i va projectar fer nou obres, de les quals només van tres van veure la llum ―Grammaire catalane, Gramàtica catalana i Converses filològiques, en edició d’homenatge―, mentre que d’altres, com el Diccionari general de la llengua catalana o la Gramàtica catalana de 1956, van ser publicades pòstumament. Quant a la producció epistolar, Fabra va ser especialment prolífic els anys de l’exili ―va escriure prop de quatre-centes cartes. Per a Manent, la vida de Fabra «reflecteix la història de Catalunya durant vuitanta anys», una història «marcada per la dificultat de constituir empreses estables».
La ruta de Prada de Conflent és una de les tres que han dissenyat David Paloma, professor de llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Mònica Montserrat, consultora a la Universitat Oberta de Catalunya i coordinadora del Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic a la UAB. Les altres dues rutes són la de Barcelona, que es va posar en marxa el mes de novembre passat, i la de Badalona i Sant Feliu de Codines, que estarà disponible ben aviat. La Ruta Pompeu Fabra ha estat possible gràcies al suport de la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF i l’IEC.
Més informació al web www.rutapompeufabra.com
Galeria fotogràfica |
