El dijous 20 d’octubre, la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar una sessió en memòria de Germà Colón Domènech (1928-2020). L’acte, que es va celebrar a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, va començar amb la intervenció de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, i va comptar amb la participació d’experts, amics i deixebles.

«Germà Colón fou un incansable investigador, precís i molt fiable. També va ser generós amb els lingüistes joves que ens hi adreçàvem, va ser molt reconegut en vida. Hem tingut la sort de conèixer-lo de prop i d’haver pogut compartir amb ell una petita part del seu trajecte», va recordar Teresa Cabré. Després de la intervenció de la presidenta, M. Josep Cuenca, tresorera de la SF de l’IEC, i José Enrique Gargallo, membre d’aquesta secció, inauguraren la sessió en memòria de l’il·lustre lingüista. Seguidament, va haver-hi les ponències «Paral·lelismes amicals», de Joan Veny; «Germà Colón, mestre i amic», d’Antoni Ferrando; «La Fundació Germà Colón Domènech, el llegat del mestre», de Lluís Gimeno Betí; «Germà Colón romanista», de Beatrice Schmid; «L’estudiós dels refranys», de José Enrique Gargallo, i «Germà Colón i l’IEC», de Joan Martí i Castell. Finalment, per acabar l’emotiu homenatge, Maria-Pilar Perea va presentar la versió en paper del Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain. Aquesta és una obra a la qual Colón havia dedicat molt temps i esforços. «El preocupava no poder enllestir els mots del Vocabulari de la llengua catalana medieval, ell volia veure’l publicat en paper, volia que es publiqués tradicionalment. Avui, aquest llibre és una realitat, per tant, podem dir que estaria content, que estaria satisfet», va afirmar Perea. Germà Colón Domènech (Castelló, novembre del 1928) va ser un lingüista valencià especialitzat en filologia romànica i lexicologia catalana. Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1951, es va doctorar en filologia romànica per la Universitat de Madrid i fou catedràtic emèrit a la Universitat de Basilea. També va ser professor a la Universitat d’Estrasburg i a la UB. L’any 1966, Colón va ingressar com a membre corresponent a la Secció Filològica de l’IEC fins que el 1993 va passar a ser-ne membre numerari. A més, va ser membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de la Real Academia Española i de la Comissió Lul·liana per a la publicació de les obres completes catalanes de Ramon Llull. També fou investit doctor honoris causa per la Universitat de València (1984), la Universitat d’Alacant (1990), la Universitat Jaume I de Castelló (1993), la Universitat Autònoma de Barcelona (2003) i, finalment, la Universitat Complutense de Madrid (2007).  Germà Colón és autor d’obres com El léxico catalán en la Romania (1976), El espanyol y el catalán, juntos y en contraste (1989) i De Ramon Llull al diccionari Fabra (2003). A més, també va ser distingit amb diferents guardons, com el Premi Prat de la Riba de l’IEC (1979), el Premi Serra d’Or (1982), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1985), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (1987), el Premi Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988), la Gran Creu d’Alfons X el Savi (1999), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2014) i la Medalla de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016).

Tweet

---