Joan Sanmartí Grego, membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2007 i tresorer de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), va morir el diumenge 23 d’octubre a Barcelona. Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB), es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i Miquel Tarradell. |
El professor Sanmartí es doctorà en geografia i història per la UB, en l’especialitat de prehistòria i història antiga, amb la tesi La Laietània ibèrica. Estudi d’arqueologia i d’història (1986). Era catedràtic d’arqueologia de la UB i director del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia. Va centrar la seva activitat investigadora en l’estudi de la protohistòria de la Mediterrània occidental, particularment, en el desenvolupament dels estats ibèrics i la seva dissolució durant l’època romana republicana. També va fer recerca sobre la cultura talaiòtica de l’edat del ferro.
Va ser professor convidat a la Universitat de Chicago (2009) i a la Universitat de Montpeller (2013). Fou membre del comitè científic del laboratori d’excel·lència Archimède (Universitat de Montpeller III - Paul Valéry), de la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Comissió Assessora de la Llei 10/2009 sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista (2007). La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats li atorgà l’any 2009 el Premi ICREA Acadèmia.
D’entre les seves publicacions cal destacar: El jaciment protohistòric d’Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional (1991), El poblat ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès) (1992), Els primers pobladors de Santa Coloma de Gramenet. Dels orígens al món romà (1992), Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia (excavacions 1949-1992) (1996) i L’assentament del bronze final i la primera edat del ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre) (2000). Algunes de les publicacions més rellevants de les quals fou editor científic són: Les fàcies ceràmiques d’importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (1998), Tècniques constructives d’època ibèrica i experimentació arquitectònica a la Mediterrània (2001) i La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (segles VIII-III aC): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts (2004). També va publicar nombrosos articles en revistes especialitzades. |
 
|
