La domesticació del gos s’ha definit com el més gran experiment genètic realitzat pels humans. L’estudi del seu genoma aporta peces úniques per a la comprensió de la biologia i de les malalties dels organismes complexos. Per això, el gos s’ha convertit en un model biomèdic d’un gran valor. Però la relació entre humans i gossos va molt més lluny i és molt més profunda. Ivan Turguénev, Miguel de Cervantes i Thomas Mann, entre d’altres, han escrit sobre la màgia d’aquesta relació. Una màgia que coneixen bé totes les persones que tenen la sort de compartir la seva vida amb un ca.
Pere Puigdomènech, president de la SECCB, va iniciar l’acte lloant el perfil de Ferrer, ja que «l’estudi dels animals, la seva fisiologia i la seva patologia és clau per a entendre la nostra diversitat biològica». Puigdomènech va recalcar la importància del ca, ja que és l’espècie que més ha acompanyat l’ésser humà des de molt abans de ser sedentaris, i va remarcar la important i eficient interacció entre l’ésser humà i el gos. També va parlar de l’ús d’animals com a models de malalties, un fet absolutament clau per a la recerca biomèdica.
Ferrer i Caubet va iniciar el seu discurs destacant «la relació única que tenim amb els gossos». Va defensar que «és un vincle que va molt més enllà de beneficis tangibles o materials. És un vincle emocional molt profund». La literatura ha parlat molt d’aquesta relació entre gossos i humans, però la ciència també hi ha dedicat molts esforços. «Hi ha estudis que defineixen aquest vincle com una relació emocional intensa, que s’ha mantingut i enfortit al llarg del temps.»
Aquest vincle, a banda de ser emocional, té un altre tret distintiu, i és que «els gossos entenen molt bé les instruccions o demandes dels humans. Un dels comentaris més habituals dels propietaris de gossos és: “Sembla que m’entengui!” I jo sempre els responc que no és que ho sembli, sinó que els entenen. No només les instruccions orals, sinó també altres instruccions o situacions».
Com s’ha creat aquest vincle? L’explicació més científica es fonamenta bàsicament en tres punts: «Els mamífers carnívors són els que tenen un sistema central més evolucionat; el llop, avantpassat del gos, és un animal social i se sap que els animals socials tenen més facilitat per a aprendre i progressar i, en tercer lloc, és que és la primera espècie que es va domesticar.»
Després del discurs hi va haver un torn de preguntes —tant escrites com orals— dels espectadors que havien seguit aquesta sessió de recepció virtual. |
