L’obra presenta una anàlisi sistemàtica de la qüestió de la moneda i la política monetària en un país de nova creació després d’un hipotètic procés d’independència i se centra en l’estudi de tres casos concrets: el Quebec, Escòcia i Catalunya.
L’autor va explicar que en el cas d’Escòcia, abans del referèndum d’independència del 2014, es va produir molta literatura sobre la política monetària que caldria adoptar en cas d’una victòria del sí. «El Govern escocès apostava per mantenir la unió monetària amb Gran Bretanya, mentre que el Govern britànic negava que aquesta unió fos en interès de la resta del país.» L’any 2018 els escocesos van tornar a abordar aquesta qüestió i van concloure que «el més convenient seria mantenir la unió de la manera acordada, però que si no fos possible, Escòcia hauria de fer servir, almenys durant un període llarg, la lliura esterlina, encara que no s’arribés a un acord formal».
En el cas de Catalunya, l’any 2017 es va produir un debat sobre la qüestió monetària, «però va ser més polític que econòmic: gairebé tots els economistes estaven d’acord que era millor la continuïtat de Catalunya dins l’euro, però hi havia una restricció política sobre si Catalunya seria capaç d’aconseguir un acord que li permetés pertànyer a la unió monetària.»
La viabilitat política també va ser el principal tema de desacord en el cas del Quebec. Tant els independentistes com els contraris a la independència coincidien que el més convenient era la unió monetària, però els partidaris de la segregació del Quebec eren més optimistes. Els que no eren partidaris de la separació pensaven que si guanyava el sí, «no hi hauria el capital polític necessari per a negociar-ho». L’autor va apuntar que actualment aquesta tesi «s’ha modificat una mica, d’acord amb l’evolució de l’economia».
El professor Cuadras Morató va detallar que per a analitzar el problema de la política monetària es fan dues consideracions: «s’intenta maximitzar el benestar econòmic, amb mesures que redueixin la incertesa i que permetin adaptar-se als xocs econòmics, i es busca minimitzar els costos de transició d’un règim monetari a un altre». El llibre també té en compte els condicionants polítics, però l’objectiu central de l’obra és «l’avaluació des del punt de vista de la teoria econòmica». Finalment, va remarcar que la paraula clau de qualsevol política monetària és la credibilitat. |
