Com va sorgir la idea de fer un club de lectura a l’IEC?
En realitat, va ser una iniciativa privada, una proposta d’una llibreria, Libros 28, de Sant Vicent del Raspeig, que és on hi ha el campus de la Universitat d’Alacant, que ja feia altres clubs de lectura (infantils, de novel·la negra, de clàssics…), però no en tenia cap en la nostra llengua i per això va recórrer a nosaltres. La proposta ens va semblar molt interessant perquè era una activitat bastant innovadora en la nostra línia de treball, que fins llavors se centrava més en la divulgació científica i tenia un caire més acadèmic. Així doncs, vam pensar que acceptar el repte obria portes a actes més literaris en unes comarques en què la literatura en català necessita un impuls especial.
Quants membres té?
Actualment som nou membres fixos, alguns dels quals assistim a les tertúlies des que es van crear l’any 2015. Tanmateix, en les sessions en què convidem l’autor del llibre que hem llegit, en més d’una ocasió hem superat la vintena d’assistents.
És obert a tothom?
Sí, és obert a tothom, fins i tot a les persones que no han llegit el llibre però volen acompanyar-nos per valorar si, a partir dels nostres comentaris, el llegiran o no més endavant.
Quin és el perfil dels membres?
La majoria dels membres són persones amb una formació acadèmica important: hi assisteixen farmacèutics, professors d’institut i d’escola d’adults o d’universitat i també alguns escriptors. Comptem també amb l’honor de tenir amb nosaltres els fundadors de la Llibreria Set i Mig, un centre cultural de referència a l’Alacant durant els anys setanta i vuitanta. A tots ens uneix, a més, òbviament, una gran afició per la literatura i un gran compromís per la difusió lingüística i cultural. Quant a les edats, estem entre els quaranta anys dels assistents més joves i la setantena llarga dels dos membres més veterans. La majoria ens centrem, però, en la franja d’entre cinquanta i seixanta anys.
Com s’organitza habitualment?
Fins ara celebràvem les sessions el darrer dissabte de cada mes a la mateixa llibreria, que malauradament hagué de tancar just després de la celebració de l’últim Club que vam poder fer de manera presencial. Teníem previst reunir-nos a partir de l’abril en un restaurant que destaca també pel seu compromís amb la llengua, el restaurant La Gioconda, també de Sant Vicent del Raspeig, que s’havia ofert a obrir abans d’hora per acollir la nostra tertúlia i, fins i tot, ens plantejàvem fer algun tipus d’activitat gastronòmica relacionada amb els llibres que llegim. Tanmateix, la crisi sanitària no ens ho ha permès.
Com es trien les lectures?
Fins ara, era la Delegació d’Alacant de l’IEC qui escollia les lectures, amb la condició que havien de ser narrativa i, si podia ser, novetat. Arran del confinament, la sessió d’abril ja s’ha celebrat de manera més lliure i en aquesta ocasió cada membre ha recomanat el llibre que ha pogut llegir. Així, hem tractat poesia, narrativa, assaig i, fins i tot, còmic.
Com funcionen els clubs en ple confinament?
Doncs la primera sessió del confinament encara vam poder parlar tots del mateix llibre, perquè ja el teníem llegit. En la sessió d’abril, com dic, ens hem diversificat quant a gèneres i això ens fa replantejar-nos també la reorganització del Club. Ens hem hagut d’adaptar a les noves circumstàncies, tenint en compte també les situacions diverses de cada membre i els coneixements i la possibilitat de maneig de la tecnologia de cadascun de nosaltres, ja que no tots els membres tenien accés a plataformes de videoconferència com Meet o Zoom. Així doncs, ens hem organitzat enviant-nos àudios de Whatsapp, la qual cosa ha possibilitat també que en la darrera tertúlia hi participés fins i tot una persona des dels Estats Units.Aquest mes d’abril col·laboràrem també en una tertúlia organitzada per Rodallibres, el Club de Lectura del Servei de Llengües, moderat pel professor Antoni Estévez, que és una manera d’estretir lligams amb altres clubs i intentar afermar una Xarxa de Clubs del Sud, que havíem començat a constituir amb data de 6 de març i que seguirem organitzant en passar la crisi.
Quines dificultats afegides té muntar-lo virtualment?
La dificultat més greu, com he dit, ha sigut la diferent casuística quant a possibilitats d’accés a les noves tecnologies que hi ha entre els membres. Tot i això ara ens plantegem fer almenys les dues pròximes sessions a través de Facebook, que és una xarxa social que manegem pràcticament tots els assistents a les tertúlies.
Al llarg de la vostra història, heu fet moltes tertúlies. Hi ha algun llibre que us hagi impactat més?
Això és difícil de respondre, perquè al llarg de cinc temporades a raó d’onze sessions cada any, hem fet moltes lectures i la majoria molt bones. Però jo destacaria almenys alguns autors i, sobretot, autores que ens han impactat especialment i, fins i tot, que ens han visitat en més d’una ocasió: Maria Escalas, Teresa Muñoz, Elvira Cambrils, Pepa Guardiola, Anna Moner o Jovi Seser, només per esmentar uns pocs noms. Ja dic que n’han sigut molts.
Ens recomaneu algun llibre per a la recta final del confinament?
En recomanaríem molts, sobretot a partir de la sessió d’abril, en què tots vam fer aportacions molt interessants i diverses. Tanmateix, ens quedem amb Els dits dels arbres, d’Anna Maria Villalonga, que fou el primer que vam fer en confinament, i amb Pedres que han de ser remogudes, de Jovi Seser, que fou el darrer que vam fer de manera presencial en companyia del mateix autor. Quant a aquests dos títols, tots els membres vam coincidir que havien estat de les millors tries que hem fet. |
