La geocreativitat consisteix en diferents maneres d’utilitzar la creativitat com a font d’inspiració, però també com a font d’informació sobre la realitat geogràfica. Ho va explicar Antoni Luna, geògraf i professor a la Universitat Pompeu Fabra, en una conferència virtual organitzada per la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, el dimecres 27 de maig. Luna va assegurar que, en altres països, aquest tipus d’artistes «tenen l’origen en entorns urbans i es traslladen a espais rurals perquè són més econòmics i més seductors per a treballar-hi. En canvi, a Catalunya, aquests creadors sovint estan molt arrelats a la seva realitat local», perquè hi van néixer i perquè hi fan activisme territorial. |
El conferenciant va centrar la seva exposició en exemples sobre l’aplicació de la geocreativitat. Va citar els cèlebres dibuixos de Pierre Fontaine i els articles de Joan Nogué sobre el paisatge, que tenen una intenció divulgativa però també un valor artístic indiscutible.
A Catalunya hi ha molts artistes que fan servir el territori com a peça d’art: Àngels Freixanet, Marc Sellarès, Perejaume o Roser Oduber en són només alguns exemples. A més dels projectes individuals, l’autor va subratllar el paper de les residències d’artistes en zones no urbanes a Catalunya, camp en què centra la seva recerca. Un dels casos que va usar per a explicar com treballen aquests espais és el Centre Quim Soler (CQS), al Molar (Priorat). «Al CQS una de les activitats que es promouen és la construcció d’un relat literari sobre el Priorat: cada any es convida un grup d’escriptors de parla catalana que recorren el territori amb els veïns. Després se’ls demana que escriguin sobre la comarca i que afegeixin una entrada a un diccionari sobre el Priorat que estan creant. Em sembla una forma molt interessant de reflexionar sobre el paisatge.»
Finalment, sobre la creació en espais rurals, Luna va subratllar la importància de «les xarxes de banda ampla de gran velocitat i capacitat, que obren noves relacions espacials i noves jerarquies territorials» i va destacar que, en aquests entorns, «el paisatge esdevé un recurs primordial, com a font d’inspiració i com a forma de reivindicació del territori i de noves formes de viure». |
 
|
