L’acte de presentació va comptar amb el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, Manuel Llanas, el professor de la Universitat de Barcelona Francesco Ardolino, l’escriptora Maria Guasch i l’escriptor i membre de l’IEC Màrius Serra.
Llanas, que va obrir l’acte, va destacar la qualitat dels textos que conté el llibre i es va mostrar convençut que esdevindrà «una referència crítica».
Josep Camps, un dels autors del llibre, va apuntar que els materials que s’apleguen en aquest volum evidencien «la indiscutible riquesa i varietat que ha assolit la narrativa en llengua catalana al llarg de les dues dècades del segle en què vivim». Va afegir que, gràcies a diferents treballs, ja es comença a «entreveure la possibilitat de fixar uns títols i uns autors per als amants i estudiosos del gènere i que només el pas del temps ens indicarà si arribaran a ser imprescindibles —o canònics— en l’esdevenir de la literatura catalana».
El professor Francesco Ardolino es va mostrar discrepant respecte a alguns aspectes de la crítica literària a Catalunya. Considera que hauria de ser més oberta i que hauria de deixar de banda alguns mètodes, com ara dividir la literatura per generacions o repartir les obres i els autors en categories prefixades. També va lamentar la importància que es dona als premis i va convidar el sector a relativitzar-los.
L’escriptora Maria Guasch va parlar dels seus referents literaris, autores i autors que considera imprescindibles per al seu univers, però que mai no ha utilitzat amb voluntat d’inscriure’s en una tradició concreta. En aquest sentit, va explicar que si necessita «descriure un bar» pensa en Georges Simenon; si vol «parlar dels carrers de Barcelona», el seu referent és Montserrat Roig, i que, per a «introduir inquietud o crueltat en la quotidianitat» les seves fonts són Mercè Rodoreda o Ana María Matute.
Màrius Serra, que va tancar l’acte, va concloure que l’ús del català que fan els escriptors del segle XXI és «eclèctic, variat i ric», a diferència, va afegir, del model de llengua dels mitjans de comunicació de massa d’avui —la ràdio i la televisió—, que, per a ell, és «trist, “aixatat” i cada cop més acastellanat».
El contingut del llibre
La ponència inicial de la jornada del mes d’octubre, que ara ha donat lloc a l’article signat per Francesco Ardolino, analitza la crítica, indaga les possibilitats d’estudi i de canonització de la narrativa actual i elabora una temptativa de cànon d’obres.
Antoni Isarch i Manel Ollé hi fan, respectivament, un balanç de la novel·la i del conte; Josep Lluch ens apropa al sistema editorial, mentre que Màrius Serra descriu el model de llengua emprat pels escriptors. El llibre finalitza amb la taula rodona Com és la narrativa del segle XXI? que van protagonitzar quatre autors de generacions i d’interessos diferents: Manuel Baixauli, Francesc Serés, Maria Guasch i Jenn Díaz. També s’hi aborden qüestions com la relació dels escriptors amb uns determinats referents literaris i artístics, el pols amb la realitat del moment i l’ús de la llengua. |
