La versió definitiva de l’Ortografia catalana, que estava pendent del procés final de supervisió i edició, està disponible en format digital al web de l’Institut des del 8 de maig. La podeu consultar o descarregar en aquest enllaç.
L’Ortografia catalana es va ratificar en la sessió plenària de l’IEC del 24 d’octubre de 2016. Des de llavors, s’han celebrat nombroses sessions informatives i sessions de formació sobre l’Ortografia catalana adreçades als diversos col·lectius i institucions implicats en l’aplicació de la normativa de la llengua, en diversos punts dels territoris de llengua i cultura catalanes.
El passat 6 d’abril, tal com ja es va anunciar, els continguts del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) van actualitzar-se d’acord amb la nova normativa ortogràfica. La relació dels canvis està recollida en el document Modificacions en les entrades del DIEC2, disponible en aquest enllaç.
Per què una nova versió de l’Ortografia?
L’elaboració d’una nova Ortografia responia a la necessitat de recollir en una sola obra els materials que conformaven la normativa ortogràfica vigent, fins ara dispersos, i també de revisar alguns aspectes puntuals que havien estat objecte de qüestionament.
Els canvis més significatius
En la redacció de la nova Ortografia, la Secció Filològica ha volgut mantenir la seva tradicional actitud de prudència en qüestions ortogràfiques i de respecte per l’ortografia fundacional, però no s’ha limitat tan sols a fer visibles les modificacions dels darrers temps, sinó que, amb la voluntat de simplificar i aclarir al màxim el codi ortogràfic, ha escoltat les diferents opinions d’experts, ha estudiat els dubtes que li han estat plantejats, ha analitzat els corpus lingüístics de què es disposa actualment per conèixer l’ús real de la llengua i, en conseqüència, ha decidit d’introduir-hi uns pocs canvis. Alguns d’aquests canvis afecten un nombre reduït de mots, mentre que d’altres n’afecten un nombre més gran; n’hi ha, fins i tot, que rectifiquen decisions anteriors, però sempre s’han fet intentant mantenir el difícil equilibri entre tradició i modernitat, amb l’objectiu de millorar el codi ortogràfic.
Els canvis més significatius que introdueix l’Ortografia catalana (OIEC) són els següents:
— Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. S’escriu rr quan el so de erra vibrant o forta apareix entre vocals: en els mots formats amb els prefixos a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en el mot erradicar i derivats, i en els compostos amb els formants grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i -rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi; otorinolaringòleg, otorrinolaringòleg, i ornitorinc, ornitorrinc).
— Ús del guionet en mots compostos i prefixats. S’escriu un guionet quan el prefix precedeix una locució o un sintagma lexicalitzat (exdirectora general passa a ser ex-directora general, i viceprimer ministre, vice-primer ministre); en els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el no-alineament però la no confessionalitat de l’Estat; art no figuratiu ‘abstracte’ esdevé art no-figuratiu, però arma no reglamentària); s’escriuen aglutinats i sense guionet expressions nominals lexicalitzades com un sensepapers o una contrarellotge (però amb guionet déu-n’hi-do i cotó-en-pèl, amb accent gràfic en el primer component), i també compostos no reduplicatius com ara a matadegolla o clocpiu. Finalment, es posa en relleu l’ús discrecional del guionet en casos d’homonímia (co-rector, ex-portador, per a diferenciar-los de corrector o exportador) o per a evitar grafies detonants (ex-exiliat, ex-xa, en comptes de exexiliat o exxà).
— Mots compostos i prefixats amb el segon formant començat per s seguida de consonant. S’hi escriu una e epentètica quan el segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català: arterioesclerosi (esclerosi), cardioespasme (espasme), electroestàtic (estàtic) o feldespat (espat); però, en canvi, microscòpic, termòstat, atmosfera…
— Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en -enar, -esar, -essar, -osar i -ossar. En general, s’escriuen amb accent greu les dels verbs acabats en -enar, -esar, -osar i -ossar: anomèn, esmèn, remèn (però berén, estrén, ordén); avès, palès (però sospés); dispòs, impòs, supòs; desglòs, destròs (però esbós, endós). En canvi, s’escriuen amb accent agut les dels verbs acabats en -essar: confés, ingrés, interés (però disfrès).
— Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S’escriu l’accent diacrític únicament en quinze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats d’aquests mots, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol.
— Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en el sufix -al. S’escriuen sense dièresi quan el mot primitiu no presenta un hiat: fluidal (fluid), laical (laic), col·loidal (col·loide), helicoidal, trapezoidal... En canvi: proïsmal (proïsme), veïnal (veí).
A banda d’aquests canvis, en el text s’han inclòs mots que han entrat recentment en el DIEC, com aiatol·là, blog, cànnabis o cotó-en-pèl, o la grafia dels quals ja havia estat modificada, com nietzscheà (abans nietzschià), séquia (abans sèquia), Flamisell (abans Flamicell) o Son Santjoan (abans Son Sant Joan). En l’exemplificació, també s’han volgut fer especialment visibles alguns noms propis que tradicionalment han estat objecte de dubte (Abigail, Dèbora, Raül, Rubèn; Binibèquer, Canòlic, el Figueró, la Salzadella, Talteüll, la Haia), i alguns mots i expressions de grafia vacil·lant que no recull el DIEC. És el cas d’alguns mots patrimonials com brunz, menysestimar o xep-a-xep, de locucions com d’arrapa-i-fuig o can penja-i-despenja, d’alguns manlleus d’ús freqüent com aiguagim, fitnes, gòspel, gruyère, jacuzzi, kebab, off the record o sushi, i d’alguns compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.
Període d’implantació
La implantació dels canvis plantejats per la nova normativa ortogràfica es farà al llarg d’un període de quatre anys, a fi que es vagin coneixent i integrant progressivament, d’acord amb les administracions i els diferents àmbits professionals, especialment amb el món educatiu i editorial, que tenen la responsabilitat de difondre’ls i fer-los efectius. |
Des del dimecres, 7 de juny, es pot adquirir a les llibreries la versió en paper de l’Ortografia catalana. El preu és de 18 euros. L’obra aplega en un sol volum l’ortografia fundacional, les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per la Secció Filològica des del 1984.
