Els altres premiats en la categoria de Recerca, en aquest cas en Catalanística, han estat Tilbert Dídac Stegmann i El plaer de llegir literatura catalana, i Francesc Montero, en Humanitats, per Manuel Brunet. El periodisme d’idees a l’ull de l’huracà. En la categoria de Literatura i Assaig, els premiats han estat Joan-Lluís Lluís, per El navegant (novel·la); Mireia Vidal-Conte, per Ouse (poesia); Jordi Lara, per Mística conilla (narració); Gabriel Janer Manila, per Ha nevat sobre Yesterday (memòries), i Xavier Montoliu, per l’obra Per què ens estimem les dones, de Mircea Cârtârescu (traducció). En Teatre, les obres guardonades han estat Història, de Jan Vilanova, al text de teatre català; Claudia, de la companyia La Conquesta del Pol Sud, dirigida per Carles Fernández Giua, a l’espectacle teatral; i De Damasc a Idomeni, a l’aportació més interessant de Barcelona Playwrights. Finalment, en Literatura Infantil i Juvenil els premiats han estat Els fantasmes no truquen a la porta (Infantil), amb text d’Eulàlia Canal i il·lustració de Rocío Bonilla; La mèdium (Juvenil - creació), de Silvestre Vilaplana, i La Mia es fa gran (Juvenil - coneixements), amb text de Mònica Peitx i il·lustració de Cristina Losantos.
Els Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció de la revista de l’Abadia de Montserrat, dirigida actualment pel pare Josep Massot i Muntaner. Creat el 1967, el premi ha assolit prestigi en l’àmbit cultural català i reconeix, en les diferents categories, una obra publicada l’any anterior.
Segons Pla i Carrera, matemàtic i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, per a escriure una història de la matemàtica en català és «necessari fer una presentació acurada dels personatges i les idees que han deixat una herència per la qual sortosament no cal pagar ni impostos ni drets d’autor a ningú, però a la qual cal mostrar, tanmateix, un gran respecte». En el camp de la matemàtica, difícilment els resultats esdevenen obsolets i, per tant, es podria considerar una disciplina històrica. De tota manera, Pla opina que «aquest fet s’ha oblidat massa sovint» i, per això, afirma que «tot docent d’una disciplina, científica o no —i, en particular, tot el qui ensenya matemàtica—, n’ha de conèixer el valor didàctic des de la història».
El primer llibre de Grècia cobreix el període que va de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil, amb quatre capítols dedicats a la contextualització històrica i filosòfica de l’època. També conté tres apèndixs amb les traduccions de més d’un centenar de textos, entre ells, els més extensos són Tractat de les lúnules d’Hipòcrates de Quios i el text aritmètic contingut en La República, de Plató. |