Salvador Reguant va néixer a Súria, a la comarca del Bages, l’any 1928. Va ser ordenat sacerdot el 1953 i va combinar els primers anys de sacerdoci amb la seva formació com a geòleg a la Universitat de Barcelona, on va formar part de la primera promoció de llicenciats en geologia a Catalunya. A la mateixa Universitat, va ser catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica i va ocupar els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia (1978-1984) i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques (1986-1989).
Gràcies a l’aprofundiment en l’estudi dels fòssils del terciari, Reguant va definir l’edat dels estrats de la Plana de Vic. Més tard, degut al seu interès pels briozous, un grup de fòssils del qual es tenia molt poca informació, es va convertir en un especialista de referència mundial que rebia consultes d’arreu, després d’haver presentat els seus resultats a gran quantitat de congressos internacionals.
Com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va portar a terme gran quantitat d’activitats lligades a la catalanística i va ser fundador i director de la revista Contributions to Science, de la qual Reguant deia que «perquè arreu coneguin la ciència i la cultura catalanes, cal que les hi fem arribar en anglès».
L’estudi profund del món de l’estratigrafia i la geologia històrica el va portar a entrar en les discussions teòriques sobre aquestes matèries a escala internacional, a fer-se membre de la representació espanyola a la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) i a ocupar els càrrecs de secretari i president del comitè espanyol del Programa Internacional de Correlació Geològica, patrocinat per la UNESCO i la mateixa IUGS. També fou membre de la Subcomissió Internacional de Classificació Estratigràfica i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Científic i humanista, Reguant és autor de dos-cents títols, en els quals es va ocupar de la geologia històrica, dels problemes conceptuals en geologia i dels relacionats amb la difusió i la comprensió de les ciències, entre altres temes, i va tenir un paper clau en la creació de la Universitat de Vic. Al llarg de la seva vida va mostrar un ferm compromís amb l’evangeli i l’església, i en ocasions va criticar les jerarquies eclesiàstiques, sobretot per la seva manca d’atenció i sintonia amb el jovent.
|