|
Prop de dos-cents científics es van reunir el 21 de febrer a l’Institut d’Estudis Catalans per debatre sobre el futur de la recerca a Catalunya. Convocats per la Sectorial de Recerca de l’Assemblea Nacional Catalana, científics, directors de centres de recerca i responsables de recerca de les universitats del país van analitzar quins són els problemes principals que cal abordar per a organitzar de manera eficient la recerca a Catalunya i com hauria de ser el període de transició cap a una Catalunya independent.
«La recerca és, segurament, l’àmbit de què ens podem mostrar més orgullosos. Gairebé ja hi signaria, si em diguessin que el futur de la recerca serà com el present. Però és bo que ens vulguem interrogar sobre com serà aquest futur». Amb aquestes paraules Joandomènec Ros, president de l’IEC, va obrir la Jornada, que va inaugurar juntament amb Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, qui va destacar que aquesta trobada era possible perquè «avui tenim un horitzó nacional que fa tres anys no teníem» i va animar els assistents a construir un país «més just, més lliure i més democràtic».
La Jornada es va estructurar en cinc taules rodones dedicades a cinc temes: «Gestió del sistema de recerca», «Estructures de recerca», «Finançament», «Carrera professional i aspectes laborals» i «Innovació i transferència a la societat». En cada bloc hi va haver una presentació a càrrec de cadascun dels ponents, seguida de les aportacions dels assistents i un torn obert de preguntes.
 La necessitat de crear un ministeri de ciència i tecnologia va ser una de les primeres qüestions que es van plantejar. «Qui no és a la taula del Consell de Ministres no existeix», va afirmar Jaume Miranda, director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i membre de l’IEC, per qui un dels objectius hauria de ser que es destini el 2 % del PIB, és a dir, 4.000 milions d’euros a recerca. «I això només s’aconsegueix si la recerca és prioritària», va dir. En la seva intervenció, Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, va situar la inversió actual en recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya en uns 2.500 milions d’euros, que fonamentalment provenen de l’Administració central i del sector empresarial. Per Camí, les dades demostren que hi ha un pes excessiu del sector públic, «i això és una anomalia», va dir, «no per l’esforç que fa el sector públic, sinó perquè no hem resolt bé el paper que ha de tenir el sector no públic en el sistema».
Manteniment i millora del sistema actual
Una altra qüestió en què van coincidir diferents ponents és el fet de no desestabilitzar el model actual. Francesc X. Hernández, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona i exdirector general de Recerca de la Generalitat, ho va definir com a «enginyeria fragmentària: incidir en allò que tenim, millorar-ho i optimitzar-ho», amb referència a les universitats, els instituts, els centres tecnològics i de recerca, els hospitals i la recerca vinculada a les empreses privades. En aquest sentit, es va plantejar que caldrà arribar a acords amb l’Estat espanyol pel que fa a organismes com el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) o infraestructures com el Sincrotró, que són de titularitat estatal. La creació d’una agència nacional de recerca a Catalunya, com a instrument vertebrador del sector, va ser una altra de les propostes que es van plantejar i debatre.
L’exceŀlència com a objectiu
L’esforç per aconseguir l’exceŀlència va centrar també una part del debat. Jaume Bertranpetit, director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i membre de l’IEC, va apuntar que «hem de pretendre fer recerca de frontera i, per això, necessitem exceŀlència». Segons Bertranpetit, «hem d’intentar atreure’n el màxim possible per aconseguir fer una recerca altament productiva, altament visible en l’àmbit internacional i que aquesta recerca tingui una sortida cap al món productiu i social». El director de la ICREA va afirmar que això requereix un marc legal que permeti buscar, contractar i retenir els millors investigadors.
Pel que fa a la funció de l’Institut d’Estudis Catalans en una Catalunya independent, Joandomènec Ros va afirmar que «el paper de l’IEC com acadèmia de la llengua no hauria de canviar —de fet, ara mateix, aquesta funció la té en quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia; afegir-n’hi un més no l’hauria d’alterar en absolut—, i tampoc no s’hauria de veure afectada l’activitat de recerca i estudi ni la pertinença de membres dels diferents territoris a l’IEC».
La innovació i la transferència a la societat, com una de les assignatures pendents; el model de funcionament universitari; la internacionalització, i la transferència de tecnologia, són altres aspectes que es van debatre en el decurs de la Jornada. Les conclusions es concretaran en un document que es lliurarà als responsables polítics com a marc definitori del model de recerca que es proposa per a Catalunya.
Vídeos de la Jornada sobre el Futur de la Recerca a Catalunya
Recull de premsa
|
