Montserrat Corominas ofereix el seu discurs de presentació com a membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques
Montserrat Corominas va pronunciar el discurs, titulat Regulació de l’expressió gènica, clau per a la identitat cel·lular, el dilluns 17 d’abril a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). |
L’encarregat de presentar Corominas va ser Jordi Casanova, membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que la va definir com una investigadora valenta i tenaç: «Jo destacaria la seva capacitat de tirar endavant projectes que ningú més no podria tirar endavant. La seva zona de confort és estar fora de la zona de confort. També puc dir que la seva recerca obre camps, és pionera en moltes de les iniciatives que emprèn.»
Corominas va començar la seva conferència definint la identitat cel·lular en aquests termes: «A escala molecular, la identitat cel·lular es defineix per l’expressió —o activitat— de certs gens del genoma.» La investigadora va explicar què determina aquest procés: «Els canvis en l’expressió dels gens que determinen la identitat cel·lular estan influenciats per estímuls externs, com ara molècules de senyalització, factors de creixement i comunicació intercel·lular». Així mateix, va apuntar: «El primer pas de l’expressió dels gens és la transcripció. En els eucariotes, això passa en el context de la cromatina.» A partir d’aquesta introducció, Corominas va parlar de l’estructura de la cromatina, de com s’adquireix la identitat cel·lular i de la regulació de l’expressió gènica durant el procés de regeneració.
Podeu escoltar la conferència sencera aquí. |
 
|
|
Xavier Roqué Rodríguez i Xavier Sànchez Vila, nous membres numeraris de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC
El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va escollir el 22 de març de 2023 Xavier Roqué Rodríguez i Xavier Sànchez Vila com a nous membres numeraris de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. |
Xavier Roqué Rodríguez és professor del Departament de Filosofia i de l’Institut d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És expert en la història social i cultural de la física contemporània. Ha publicat nombrosos treballs sobre la història de la radioactivitat, la relativitat, la física quàntica i la física a Espanya, i ha editat i traduït al català textos d’Albert Einstein, Marie Curie o Niels Bohr. Entre el 2018 i el 2020 va coordinar l’elaboració de la memòria del Grau en Ciència, Tecnologia i Humanitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Autònoma de Madrid i Universitat Carlos III de Madrid), un grau pioner centrat en els espais de coneixement comuns a les ciències i les humanitats. Des del 2021 és coordinador d’aquest grau.
Xavier Sànchez Vila és catedràtic al Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, entre els quals destaquen la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària (2002), l’Arthur Ippen Award de la International Association for Hydro-Environment Engineering and Research (IAHR, 2011) i la Darcy Medal de l’European Geosciences Union (EGU, 2020). És autor de més de cent vint articles publicats en revistes d’alt impacte i ha dirigit nombrosos projectes de recerca.
|
|
|
La Revista Catalana de Ciències Socials enceta una nova etapa
Josepa Cucó, vicepresidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ens explica la nova etapa de la Revista Catalana de Ciències Socials, que ella dirigeix. La publicació és bilingüe —català i anglès— i vol ser un mirall de la SFCS. |
La Revista Catalana de Ciències Socials, que publica en format digital la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, presidida per Jaume Guillamet, enceta un nou enfocament tot i que manté una línia de continuïtat amb el període anterior. «La idea és que la revista sigui un espill de la Secció. Així, s’hi difonen les activitats de recerca, un resum de les intervencions que fan diferents experts en el nostre Ple i, finalment, una ressenya dels llibres publicats durant l’any pels membres de la SFCS», explica Josepa Cucó.
Tots els textos són originals i escrits en català i es tradueixen a l’anglès. En l’etapa anterior, la revista es publicava únicament en anglès. Es feia una crida als membres que proposaven articles ja publicats en revistes en català que passaven la revisió del consell avaluador i eren traduïts a l’anglès. «La difusió era minsa i vam optar per un nou enfocament per a intentar augmentar les consultes», afirma Cucó. «Volem arribar a un públic una mica il·lustrat i interessat en l’alta divulgació», explica la vicepresidenta de la SFCS.
En el número 12, que inicia la nova etapa de la publicació, hi ha quatre articles sobre recerques impulsades per la Secció: Andreu Domingo explica les mutacions socials de la COVID-19; Carlota Solé, Thales Speroni i Janna Dallmann signen l’estudi «Teràpia transnacional: la telepsicologia amb migrants a Catalunya»; Josep M. Casasús escriu sobre el Diccionari històric de periodistes catalans, i, finalment, Yaiza Pérez explica la situació del valencià en l’àmbit comercial. Aquest darrer treball va rebre el Premi IEC de la Secció de Filosofia i Ciències Socials Salvador Giner de Tesis Doctorals. Pel que fa a la secció «Intervencions», aquest primer número de la nova etapa inclou textos de Mercè Barceló, Francesca Segura, Mònica Terribas o Josep Calbó, entre d’altres. Tots els textos són d’accés lliure.
«La revista també es planteja fer un dossier o un número monogràfic. De fet, el número 13, que es publicarà aquest 2023, inclou un dossier sobre les comunicacions transfrontereres coordinat per Josep Vicent Boira, membre de la Secció, i Rafael Giménez Capdevila, president de la Societat Catalana de Geografia», explica Cucó.
Si voleu saber més sobre Josepa Cucó, podeu escoltar el capítol que li dedica el pòdcast Pioneres del coneixement. Les dones de l’IEC. |
|
|
Jaume Vilalta: «La ciència és l’últim reducte de pensament lliure»
Jaume Vilalta, director i presentador del programa Quèquicom (Canal 33), va impartir la conferència «L’art de divulgar ciència» el dijous 20 d’abril. Aquesta va ser la quarta xerrada del cicle Dijous de ciència i tecnologia 2023, que organitza la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). |
El periodista va explicar quines són les claus que han fet que el Quèquicom es convertís en un programa influent i amb un gran èxit de públic: «Les històries científiques, com totes les altres, han de tenir protagonista, objectiu, antagonista, conflicte, principis morals i resolució». Vilalta considera que «la gràcia és identificar molt bé el conflicte». Va apuntar que el lema d’un comunicador científic hauria de ser: «L’experiència delimita la ciència». Per això, va afegir que «has d’explicar el que veus i la gent ja et creurà; no cal explicar-ho tot».
Vilalta va subratllar que el públic ha de pensar que el que li estan explicant li servirà «perquè no l’enredin i, fins i tot, per a prendre decisions raonades». En aquest sentit, va defensar la ciència com «l’últim reducte de pensament lliure, davant els fanatismes, cada vegada més presents».
Durant la conferència, va citar les fases de la comunicació: «Captar l’atenció, mantenir l’interès i resoldre les expectatives» i va deixar clar que «com més abstracte és un tema, més enginy s’ha de posar per a explicar-lo».
A la part final de la seva intervenció, va reivindicar el paper dels científics: «Trobem a faltar que hi hagi un star system de científics catalans amb capacitat d’influència social i política. N’hi ha pocs de coneguts, i els que ho són pertanyen a l’àmbit de la salut. Cal que es facin sentir més.» Vilalta va reconèixer que els investigadors han fet un gran esforç en els darrers anys per a aprendre a comunicar millor i que el que cal ara és que els periodistes es formin més en ciència.
Podeu veure la conferència sencera aquí. |
|
|
L’IEC i el diari ARA impulsen un cicle de pensament sobre els grans reptes del present
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en col·laboració amb el diari ARA, impulsa a partir del mes de maig un cicle de pensament titulat Cicle IEC-ARA: «Qüestions IEC: interroguem, entenem, conversem», que pretén donar resposta als grans reptes del present. La por, la llengua, la intel·ligència artificial, el futur de les ciutats…, són algunes de les temàtiques que tractaran experts de l’IEC. |
El Cicle IEC-ARA: «Qüestions IEC: interroguem, entenem, conversem» s’enceta el proper 9 de maig amb la participació de Jordi Camí, metge, i Montserrat Castelló, psicòloga. El punt de partida de la conversa debat serà la pregunta «La por frena el progrés?». Carla Turró, subdirectora del diari ARA, en serà la moderadora. El 6 de juny hi haurà una sessió que reflexionarà al voltant de la pregunta «És possible un futur verd a les macrourbs?». Hi participaran el geògraf Oriol Nel·lo i el demògraf Andreu Domingo, moderats per Esther Vera, directora del diari ARA.
La periodista cultural Laura Serra serà la moderadora de la tercera sessió, que abordarà el tema de la llengua. Es farà el dimarts 4 de juliol a partir de la pregunta «Com salvem el català?». Hi participaran el periodista i escriptor Màrius Serra i la lingüista Maria Josep Cuenca. El cicle, que constarà de sis sessions durant el 2023, continuarà els mesos de setembre, octubre i novembre.
L’assistència és gratuïta per als membres de l’IEC i per als socis de les societats filials. Les sessions tindran lloc a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC. |
|
|
La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC coorganitza el Dissabte de les Matemàtiques Transfronterer dels Pirineus
El Dissabte de les Matemàtiques Transfronterer dels Pirineus (DiMaTPirineus) es va celebrar el 15 d’abril a l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell. |
Van organitzar l’activitat la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), el Departament d’Educació del Govern d’Andorra i el Servei Educatiu de l’Alt Urgell.
Es tracta de la segona edició d’aquesta activitat, adreçada a alumnes de primer i segon curs de batxillerat dels centres educatius de l’Alt Urgell, Andorra i les comarques veïnes d’un costat i de l’altre de la frontera. La finalitat del projecte és estimular l’interès per la ciència i la tecnologia a partir, essencialment, de les matemàtiques.
Aquest any, l’alumnat va poder triar entre tres àrees temàtiques: «Algunes aplicacions de l’àlgebra abstracta», «Tot l’atzar del món (i el seu control) està en les successions de cares i creus» i «Fractals: models matemàtics de la natura». En cadascuna de les tres àrees temàtiques, el taller va concloure amb una fase competitiva que va tenir com a premis un diploma i un altaveu Bluetooth. El lliurament dels guardons va comptar amb la presència del secretari general de l’IEC, Àngel Messeguer, i amb la del director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, Xavier Jarque.
El DiMaTPirineus també va oferir la possibilitat de participar als professors, que van poder assistir a una conferència taller titulada «La transformació de figures geomètriques en la història de les matemàtiques, una eina per a treballar la geometria a l’aula de secundària».
|
|
|
L’IEC felicita Josep Vallverdú, Antoni Riera i Montserrat Alsina, entre altres membres del Ple
En el Ple del mes d’abril, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, va esmentar diversos reconeixements, premis i homenatges a membres de l’IEC. |
Pel que fa als reconeixements:
Josep Vallverdú i Aixalà, membre emèrit de la Secció Filològica, tindrà un mural dedicat a la seva figura en el Gargar Festival de Murals i d’Art Rural de Penelles. Així mateix, la Biblioteca Pública de Lleida va inaugurar el 15 d’abril l’Any Vallverdú amb l’exposició «Geografies Josep Vallverdú», que mostra tota l’obra impresa completa de l’autor.
Antoni Riera i Melis, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, va ser nomenat fill il·lustre de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca).
Pel que fa als premis:
Montserrat Alsina Aubach, presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques, va ser guardonada amb el Premi de l’Aigua 2023, atorgat per l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua, en el marc del V Congrés de l’Aigua a Catalunya.
Damià Barceló i Cullerés, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia i director de l’Institut Català de la Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA), va ser guardonat amb el premi europeu DAC-EuChemS, divisió que aplega més de quaranta societats químiques europees, per la seva trajectòria científica i docent. El guardó li serà lliurat durant la conferència europea de química analítica Euroanalysis 2023, que tindrà lloc a Ginebra (Suïssa) del 26 al 31 d’agost.
Núria Salán Ballesteros, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, va ser guardonada ex aequo amb el 25è Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària. L’acte de reconeixement en què li va ser atorgat el guardó es va celebrar el 31 de març passat.
Josep Vallverdú i Aixalà, membre emèrit de la Secció Filològica, va ser guardonat amb un premi especial dels Premis Crítica Serra d’Or per la seva tasca en la literatura infantil i juvenil.
|
|
|
|
|
