El dijous 15 de setembre, la Secció Filològica va presentar El manual notarial dels anys 1647 a 1655 de Francisco Vilar, notari de Ceret i el Voló, estudi a cura de Joan Peytaví i editada per la Fundació Noguera. En l’acte van participar Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Joan Peytaví, membre de la Secció Filològica i autor de l’edició; Lluís Jou, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials i secretari del Patronat de la Fundació Noguera, i Albert Lamarca, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

L’obra té dos volums i 948 pàgines que expliquen allò que era el país, el que vivia i patia la gent sobretot al voltant de Ceret (Vallespir) i el Voló (Rosselló) en els anys 1650: la Guerra dels Segadors, la pesta, els immigrants, el sometent, els problemes de famílies i veïnatge, la inseguretat, els robatoris, tota la vida econòmica i social, el negoci que transitava pel camí Ral de Perpinyà a Barcelona, el treball del guix al Vallespir, els consells municipals de la vila del Voló o de Morellàs, etc.    Tot això ho narra, de fet i de dret, mitjançant el seu instrument de treball, un notari ceretà fora del comú, compromès amb el seu temps i en el seu espai, Francisco Vilar (1615-1679), que és ajudat pel seu escrivent, Francisco Puig, i per un negociant volonenc, Hierònim Saboya, que escriu com parla. Vilar fa servir també com a ajudants uns eclesiàstics de Ceret, Sant Joan de Pladecorts, Reiners o Morellàs, que van a recollir per a ell les últimes voluntats dels malalts de la pesta, proscrits a fora dels pobles o viles en barraques o casots.

Tweet

---

El passat divendres 16 de setembre es va celebrar la Nit Estellés 2022, l’activitat que commemora el naixement de Vicent Andrés Estellés, un dels referents literaris més importants del segle XX. L’acte va començar a les vuit del vespre amb un recital lliure de poesies d’Estellés a càrrec del públic assistent.

Després del recital hi va haver una actuació del cantautor valencià Tomàs de los Santos. L’any 2011, Tomàs de los Santos fou el guanyador del IV Premi Miquel Martí i Pol precisament per la cançó «Homenatge anònim XV», basada en el poema homònim d’Estellés i amb els arranjaments de Borja Penalba. Finalment, i com ja és tradició durant l’homenatge al poeta de Burjassot, l’organització va preparar un sopar de cabasset per al qual va facilitar taules i cadires. Va ser una nit per a recordar la figura de Vicent Andrés Estellés en la qual van participar La Cívica, Escola Valenciana, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Acció Cultural del País Valencià i l’Ajuntament de Sant Vicent Raspeig.

Tweet

---

El passat juliol va morir el filòleg, poeta, expolític i membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Joan Francesc López Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 1952) als seixanta-nou anys. Conegut també com a Pere Xerxa, López Casasnovas ha estat un estudiós de Menorca, la seva llengua i la seva cultura.

Joan Francesc López Casasnovas es va llicenciar en filologia romànica i, posteriorment, s’especialitzà en filologia catalana. Desenvolupà la carrera docent com a professor de secundària a l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella fins que es va jubilar l’any 2013. Milità al PCIB-PCE (1978-1981) i fou conseller de Normalització Lingüística (1979-1983) i conseller de Cultura i Educació (1983-1992) al Consell Insular de Menorca, així com diputat al Parlament de les Illes Balears (1983-1992), primer per l’Agrupació d’Esquerra - PSM (1983-1987) i, després, per l’Entesa de l’Esquerra de Menorca, coalició entre Esquerra de Menorca - Esquerra Unida i el Partit Socialista de Menorca (1987-1992). Entre el 1987 i el 1991 va ser el portaveu del grup parlamentari PSM-EEM. Des del 2006 era membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC. Va impulsar la col·lecció «Quaderns Xibau de Poesia» i va estudiar el cançoner popular menorquí. El 2007 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. Juntament amb Bernat Joan, va ser Premi Josep M. Llompart 2019 de l’Obra Cultural Balear, guardó destinat a una persona que s’hagi distingit a les Illes Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional. Era membre del Consell Social de la Llengua Catalana.

Tweet

---

El passat 14 de setembre, la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar la presentació del llibre La brúixola de la qualitat. Conceptes clau per assolir la qualitat del centre. Es tracta d’una obra escrita per Xavier Chavarria Navarro, exinspector en cap de Barcelona i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Elvira Borrell Closa, inspectora d’educació i professora de la UOC.

El llibre, que ha estat publicat per l’editorial Horsori, presenta la metodologia de l’avaluació de centres d’una manera oberta i flexible per tal que, sense renunciar al rigor, pugui aplicar-se d’una manera més variada i àgil. L’obra també aporta una sèrie de consideracions per a treure partit del balanç entre les perspectives interna i externa de l’avaluació, amb l’objectiu d’aprofitar els avantatges de totes dues. Finalment, també presenta elements per a la validació de les valoracions del procés en funció de les dades del context, els resultats i les possibles correlacions. A l’acte de presentació, que va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC i que també es va poder seguir en format virtual mitjançant Zoom, hi van assistir els dos autors, el va presentar Rosa Maria de la Fuente Castelló, secretària de la SCP, i el va moderar Josep Serentill Rubio, president de la SCP.

Tweet

---

El passat dilluns, 19 de setembre, el president de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, Pere Puigdomènech i Rosell, va presentar Ana Rivière-Cinnamond com a nova membre corresponent de la secció, en un acte que només es va poder seguir en línia.

Després de la presentació, la nova membre va llegir el discurs titulat: Sistemes de vigilància per a l’alerta primerenca i l’avaluació del risc epidèmic: lliçons apreses de la pandèmia de la COVID-19, en què va oferir una visió general de com la vigilància basada en indicadors (IBS) i la vigilància basada en esdeveniments (EBS) contribueixen a la detecció precoç de riscos. També es van descriure algunes de les complexitats que hi ha darrere d’aquests sistemes, especialment pel que fa a la recollida de dades, la qualitat, l’oportunitat i la integritat. Finalment, també es van presentar exemples d’eines que es van utilitzar per ajudar els països d’Amèrica a simular escenaris i es van exposar algunes de les lliçons apreses de la pandèmia de la COVID-19. Ana Rivière-Cinnamond és llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en indústria alimentària i gestió de qualitat (AgroParisTech) i política sanitària internacional (London School of Economics). Al llarg de la seva carrera, desenvolupada en diversos indrets del món, ha compaginat recerca i, sobretot, la gestió d’aspectes epidemiològics i econòmics relacionats amb la salut. Actualment és assessora regional en gestió de dades epidemiològiques, anàlisi i productes de l’Organització Panamericana de la Salut (Oficina Regional de les Amèriques de l’Organització Mundial de la Salut) i cap de la Unitat de Gestió de la Informació Sanitària i Avaluació de Riscos a l’Amèrica Llatina i el Carib.

Tweet

---

En el Ple de setembre de l’IEC es va informar dels diversos reconeixements a membres de l’Institut d’Estudis Catalans.

•             Sebastià Alzamora Martín, membre de la Secció Filològica, ha guanyat el 12è Premi L’Illa dels Llibres amb la novel·la Ràbia, editada per Proa. Aquest premi s’atorga per votació popular als catorze títols més publicats entre l’agost del 2021 i el juliol del 2022 escrits en català o traduïts al català. •             Jordi Camí Morell, membre de la Secció de Ciències Biològiques, va ingressar com a membre a l’Academia Europaea el mes de juny passat. •             M. Teresa Estrach i Panella, membre emèrita de la Secció de Ciències Biològiques i vicepresidenta d’aquesta mateixa Secció, va ingressar com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el mes de juny passat. •             Joaquim Mallafrè i Gavaldà, membre emèrit de la Secció Filològica, va ser nomenat fill il·lustre de la ciutat de Reus el 21 de setembre. •             Joan Francesc Mira, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, ha estat guardonat amb el 26è Premi Trajectòria, atorgat per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, en el marc de La Setmana del Llibre en Català, el dia 14 de setembre, per la importància i magnitud de la seva obra literària i periodística. •             Manuel Pérez Saldanya, membre de la Secció Filològica, ha presentat una segona edició del Diccionari de lingüística, el dia 15 de setembre, al Museu de les Ciències de València. La nova edició ha anat a càrrec de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua conjuntament amb el TERMCAT. Aquesta edició també es pot consultar en línia. •             Josep Piera Rubio, membre emèrit de la Secció Filològica, ha estat guardonat amb el premi Trayectoria Literaria dins el marc dels Premis Plaça del Llibre 2022, que s’atorguen durant la inauguració del certamen de València que tindrà lloc del 27 d’octubre a l’1 de novembre a la plaça de l’Ajuntament d’aquesta mateixa ciutat. •             Trinitat Pradell Cara, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic, concedida per la Generalitat de Catalunya, per la seva contribució destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. •             Enric Pujol i Casademont, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, ha estat proposat al Govern de la Generalitat per la consellera de Justícia i presidenta de la Junta de Govern del Memorial Democràtic, Lourdes Ciuró, per a ser nomenat nou director del Memorial Democràtic. La previsió és que el nomenament sigui efectiu a principis d’octubre. •             Flocel Sabaté i Curull, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, ha estat elegit president de la Societas Historicum Coronae Aragonum (HISCOAR), societat que permet establir relacions i intercanvis entre els estudiosos de la Corona d’Aragó. •             Josep Vallverdú i Aixalà, membre emèrit de la Secció Filològica, va ser homenatjat i nomenat fill adoptiu de Sant Martí de Riucorb, a l’Urgell, el dia 18 de setembre. Així mateix, serà objecte de commemoració pel Govern de la Generalitat durant l’any 2023 per a celebrar els seus cent anys. •             Diversos membres de l’IEC han entrat a formar part del nou equip de la Revista de Catalunya en la seva nova etapa: o             Francesc Fontbona i de Vallescar, membre emèrit de la Secció Històrico-Arqueològica i delegat de l’IEC a la SCEN, com a vocal del Patronat; o             Jaume Sobrequés i Callicó, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), al Comitè Assessor del Patronat; o             Enric Pujol i Casademont, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, al Consell de Redacció, i o             Paul Preston, membre corresponent de l’IEC, al Comitè Científic.

Tweet

---