La primera conferència va analitzar l’impacte de la ciència i la tecnologia en tots els àmbits de la societat. L’interès que recentment ha suscitat el desenvolupament contra rellotge de les vacunes per a neutralitzar la COVID-19, la seva producció i distribució, i els debats sobre les normatives per a evitar la transmissió descontrolada del virus demostren l’abast i la importància d’una política científica ben dissenyada i ben executada.
Fins a finals de la dècada dels noranta del segle XX, la política científica es basava en el supòsit que la inversió en ciència de qualitat tenia un efecte positiu i directe en la productivitat i la competitivitat dels països. La seva missió consistia a tenir i gestionar prou recursos per a finançar una recerca de qualitat, seleccionada per procediments interns (avaluació d’experts), els resultats científics i l’impacte de la qual es valoraven mitjançant indicadors que majoritàriament mesuraven l’impacte de la recerca en l’entorn acadèmic i investigador.
El canvi d’orientació de la política científica sorgeix quan des de les institucions es comença a plantejar la possibilitat de valorar els resultats de la inversió pública en recerca, cada cop més abundant, tenint en compte els beneficis que es pretén que arribin a la societat. Aquest nou enfocament requereix que la nova política científica sigui transversal, que incentivi la col·laboració publicoprivada i que faci del big analysis una eina essencial per a una gestió eficaç i eficient.
La conferenciant, Aurelia Manuela Modrego Rico, és doctora en economia per la Universitat del País Basc (UPB), llicenciada en matemàtiques per la Universitat de Saragossa i llicenciada en econòmiques per la UPB. Actualment és investigadora honorífica de la Universitat Carlos III de Madrid.
Pel que fa a la segona conferència, «De la generació de coneixement al desenvolupament econòmic i social», M. Carme Verdaguer hi va analitzar algunes experiències internacionals i algunes iniciatives que s’han posat en marxa recentment en el nostre entorn més proper per afavorir la transferència de coneixement, la innovació i l’emprenedoria. L’impacte econòmic i social de les activitats de transferència de coneixement és, sens dubte, d’interès per a les institucions acadèmiques i governamentals i per la societat en general. Verdaguer també va proposar alguns indicadors de transferència de coneixement, tant quantitatius com qualitatius, seguint les recomanacions del grup d’experts del Centre Comú de Recerca (Joint Research Centre, JRC) de la Comissió Europea.
La ponent, M. Carme Verdaguer Montanyà, és la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, el centre de transferència de coneixement, tecnologia i innovació de la Universitat de Barcelona. És enginyera química per l’Institut Químic de Sarrià i màster en direcció i administració d’empreses per la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. |
