Jordi Berenguer i Sau analitza com es dissenya la interfície universitat-empresa per ser efectiva
Dijous, 3 de febrer, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC i també de manera virtual la conferència «La interfície universitat-empresa: com es dissenya per ser efectiva?», a càrrec de Jordi Berenguer i Sau, professor de telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya i ex-vicerector de transferència de coneixement i innovació. L’acte s’emmarcava dins el cicle Dijous de ciència 2022, organitzat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. |
El procediment per mitjà del qual els resultats de la recerca es transfereixen a la societat és força complex. En els àmbits de les enginyeries i la tecnologia, com que els destinataris naturals són les empreses i el sector productiu, la complexitat augmenta, a causa especialment dels diferents tipus d’empreses. No és el mateix establir acords de col·laboració amb grans empreses o multinacionals, avesades a la col·laboració universitària, que amb pimes, amb les quals la generació de confiança és clau. Però sobretot cal que la universitat i l’empresa parlin el mateix llenguatge o, com a mínim, que la interfície de contacte faci una correcta i ajustada traducció. Tot i això, els mecanismes de la transferència són diversos: des de la formació que reben els titulats i que després s’incorporen al teixit social, fins a la creació d’empreses, empreses derivades (spin-offs) o empreses emergents (start-ups), la llicència de patents o la formació al llarg de la vida, tant en format de cursos d’especialització, postgrau o màster, o els actuals cursos de nivell 5 del Marc Europeu de Qualificacions (EQF) que comencen a ser impartits a la universitat.
En definitiva, la universitat pública, i si a més és tecnològica, no sols té la responsabilitat de formar els professionals que la societat necessita, i per tant de l’evolució tecnològica del país, sinó que té també l’obligació de contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses i a la creació de riquesa.
Va iniciar la conferència, que s’engloba dins el cicle Dijous de ciència 2022, Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i després va ser el torn de Jaume Miranda, que va fer la presentació del ponent.
Berenguer i Sau va iniciar el seu discurs amb l’explicació del perquè de la tria de interfície per al títol. «Crec que és la millor paraula per a definir la relació universitat-empresa. És una superfície interna de contacte entre dos materials diferents o entre cadascuna de les fases d’un sistema heterogeni, com ara entre les fases sòlida, líquida i gasosa d’un sistema. També hi encaixaria una altra definició, que és una unitat funcional que permet posar en comunicació sistemes amb diferents funcions o característiques.»
El professor de telecomunicacions també va incidir en la dificultat d’aquesta interfície, que, a la vegada, es pot avaluar amb diferents criteris mesurables: els tècnics (solidesa tècnica, coneixement, expertesa, fiabilitat, competitivitat, etc.) i els econòmics (preu, terminis, propietat intel·lectual, beneficis, ús d’equipaments, etc.). També hi hauria un altre tipus de criteris més intangibles, com ara la reputació, la confidencialitat, el posicionament, la xarxa de contactes o la competitivitat. I també hi hauria els aspectes més relacionals, com ara la confiança, la credibilitat i l’empatia.
Després d’una mica més d’hora de conferència va ser el torn de les preguntes dels assistents. |
 
|
|
La jornada STEM: Visibilitzem l’Enginyeria, una oportunitat per compartir experiències i teixir complicitats
L’associació Young IT Girls i AMIT-Cat, l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues de Catalunya, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Tecnologia, van organitzar el dimarts 1 de febrer la jornada STEM: Visibilitzem l’Enginyeria. L’objectiu de la trobada era donar a conèixer la feina que fan científiques i tecnòlogues catalanes en l’àmbit de les STEM i, alhora, donar una oportunitat als assistents per generar complicitats, xarxes de col·laboració i aprenentatge. |
La consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Tània Verge, que va cloure el congrés, va apuntar: «Aquesta jornada és un exemple de com les dones ens unim per anar més lluny i tenir més veu. Segur que heu avançat teixint noves complicitats.» Verge va explicar que el seu departament, que té mig any de vida, vol «liderar la transformació feminista del país en tots els àmbits i eradicar la discriminació que pateixen les dones». En aquest sentit, va advocar per incorporar la perspectiva de gènere en totes les polítiques que fa el govern i va defensar unes STEM que tinguin en compte qüestions com la batalla contra la violència de gènere».
En la jornada hi va participar com a ponent l’enginyera industrial Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’IEC, que va explicar la seva trajectòria des que era una nena. Durant la seva exposició, va recordar que quan va començar la carrera «els nois tenien més coneixements, perquè havien estat més enfocats cap a estudis tècnics». Actualment, amb tota una llista d’objectius i reptes acomplerts, Casal conclou que «l’enginyeria és un camp apassionant que requereix una adaptació constant per no caure en l’obsolescència».
El programa també va incloure la intervenció de l’enginyera informàtica Núria Castell-Ariño i de l’enginyera biomèdica Judit Giró. La jornada es va completar amb una taula rodona amb Estrella Montoliu, Imma Estrada i Karina Gibert. |
|
|
Romà Escalas: «Hem redescobert Matilde Escalas, compositora, pianista, cantant i pedagoga»
El dimecres 23 de febrer va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC i també de manera virtual la conferència «Matilde Escalas: compositora, intèrpret i pedagoga. Noves dades biogràfiques», organitzada per la Societat Catalana de Musicologia i a càrrec de Romà Escalas. |
Va donar la benvinguda als assistents a la conferència, que s’emmarcava dins el cicle de conferències de la SCMUS 2022, Josep Maria Almacellas.
Romà Escalas va definir Matilde Escalas com un personatge redescobert. Escalas va destacar d’ella el fet que va ser una de les primeres professores dones de música en l’administració espanyola.
Escalas va desgranar diferents aspectes de la vida de la germana del seu avi. I va iniciar aquest viatge explicant el descobriment de diferents partitures als anys seixanta al mas Rossinyol, mas dels seus avis, al Bages.
Matilde Escalas i Xamení (Palma 1870-febrer 1936) va ser una compositora, pianista, cantant i pedagoga mallorquina.
Va pertànyer a la generació de compositores del Modernisme, com Carme Karr i Narcisa Freixas.
Part de l'obra de Matilde Escalas es va perdre en l’incendi de la casa del seu germà durant la Guerra Civil espanyola i de les obres que va compondre només se’n conserven unes cinquanta partitures, tant manuscrites com edicions, més uns quants originals d’obres editades. L'obra conservada —cançons per a veu i piano, i obres per a piano sol, amb influències de primer italianes i posteriorment franceses— mostra un estil vocal proper a l’operístic italià o bé d’inspiració popular en les peces de piano, d’acord amb els principis estètics establerts pel mestre Pedrell que després continuarien Albéniz i Granados.
Al final va haver-hi un torn obert de preguntes entre els assistents. |
|
|
S’amplia el termini de presentació de comunicacions del 47è Coŀloqui de la Societat d’Onomàstica, que versarà sobre l’onomàstica de la Conca de Tremp i la Terreta
Atesa la situació sanitària de les darreres setmanes, la Comissió Organitzadora ha decidit ampliar fins al dia 1 de març el termini per presentar comunicacions al 47è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Onomàstica de la Conca de Tremp i la Terreta. |
El divendres 6 i el dissabte 7 de maig tindrà lloc el 47è Coŀloqui de la Societat d’Onomàstica (SdO), que se centrarà en un sector especialment emblemàtic de l’àmbit descrit, Tremp i l’entorn immediat: la Conca, d’una banda, i la Terreta, de l’altra. Un domini geogràfic molt representatiu dels Prepirineus i de la seva intrínseca diversitat, que es concreta en un territori resseguit per dos dels principals rius del país (la Noguera Pallaresa a la part de la Conca de Tremp i la Noguera Ribagorçana al cantó de ponent, conegut tradicionalment com la Terreta). I un territori que, pel fet de ser en bona part, en el pla lingüístic i dialectològic, un àmbit de transició, ofereix el màxim interès per a incentivar i promoure l’estudi en sentit ampli de la seva onomàstica. Un estudi que ja compta amb els precedents assenyalats, i els que s’han materialitzat posteriorment (com el recull de noms de Tremp i de Claret de Jordi Mir, de l’any 1983, o les recerques impulsades a partir dels anys noranta a tota la Ribagorça per Xavier Terrado), però que ara, amb la perspectiva d’una reivindicació general dels Pirineus i dels seus valors en un sentit integral ―culturals, patrimonials, paisatgístics―, pren una dimensió de necessitat peremptòria i inajornable.
El col·loqui està organitzat per la Societat d’Onomàstica, l’Institut d’Estudis Catalans i el Servei Comarcal de Català del Pallars Jussà.
El col·loqui tindrà lloc el dissabte 6 de maig a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (passeig de Pompeu Fabra, 21, de Tremp) i el diumenge 7 a la sala polivalent de la Casa Nova (Casa Sullà) de Sapeira.
Més informació.
Ampliació del termini de presentació de comunicacions. |
|
|
|
|
