L’informe servirà de base per al procés participatiu sobre el Pacte Nacional per la Llengua, les premisses del qual, explica Teresa Cabré, són: «La unitat de la llengua, el reconeixement dels reptes de futur i la necessitat de prendre mesures per superar-los.» La participació de l’IEC en aquest debat —va detallar— «consistirà a oferir eines codificades adaptades a tot tipus de destinataris i a impulsar la unitat, amb iniciatives com el futur diccionari pancatalà, que és un diccionari que mira la totalitat del domini». «També els he demanat que no ens portin a confusions, que tot aquest procés tingui un lideratge clar i que no es portin a terme iniciatives contradictòries. El pacte ha de ser un paraigua sota el qual s’aixopluguin totes les accions que tinguin com a objectiu la llengua», ha afegit.
La presidenta de l’Institut va explicar també que l’informe acadèmic que s’ha presentat és una fotografia de «la situació demogràfica, demolingüística i jurídica del català, que analitza el seu ús en l’educació, en el món socioeconòmic i sociosanitari i en les indústries culturals». Amb les dades que ofereix, el document també adverteix que «s’han de prendre decisions polítiques per portar el català a la normalitat».
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, que va presidir la reunió, va remarcar que el Pacte Nacional per la Llengua «ha de ser un dels grans instruments de consens de les pròximes dècades». A la trobada hi van assistir també el vicepresident del govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori Jordi Puigneró, la consellera de Cultura Natàlia Garriga, el secretari de Política Lingüística Francesc Xavier Vila, representants dels partits polítics que formen part del Pacte, sociolingüistes i entitats membres del Consell Social de la Llengua Catalana, i altres entitats representatives del foment de la llengua.
Sumar la població nouvinguda, un dels reptes que planteja l’informe «Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana»
L’informe és una fotografia de la situació demogràfica, demolingüística i jurídica del català, que n’analitza l’ús en l’educació, el món socioeconòmic i sociosanitari, els mitjans de comunicació i les indústries culturals. El document serà el tret de sortida al procés participatiu que es portarà a terme durant els pròxims quatre mesos. L’objectiu d’aquest procés, que implicarà la ciutadania i entitats, és buscar un consens ampli entre les parts involucrades.
La diagnosi evidencia la situació d’inferioritat i decadent del català en tots els àmbits. Els acadèmics plantegen els reptes principals que cal afrontar per millorar-ne l’estat. Entre aquests, destaca sumar la població nouvinguda que no ha incorporat el català com a llengua d’integració. De fet, només un 4,6 % dels nascuts a l’estranger utilitza el català de manera habitual. Per tal d’augmentar aquesta xifra, cal treballar les polítiques d’integració i les lingüístiques de manera conjunta perquè la llengua esdevingui una eina de cohesió social.
D’altra banda, el document també subratlla la importància de la normalització de la llengua a les plataformes digitals, en què l’oferta en català no arriba a un 1 %. Aquesta manca de presència provoca que s’abandoni la llengua en aquest sector.
La reculada en l’ús del català a les aules també és un punt que cal revertir al més aviat possible, com també l’afavoriment de les llengües majoritàries a causa del context de globalització en què es troba la societat.
Segons el darrer estudi anual de Plataforma per la Llengua, el català és llengua d’ús habitual només per a un 36 % de la població catalana. El pacte té l’objectiu de millorar aquesta dada i la salut del català en tots els nivells. En aquest debat, la tasca de l’Institut consistirà a oferir eines codificades adaptades a tot tipus de destinataris i a impulsar la unitat, amb iniciatives com el futur diccionari pancatalà, que és un diccionari que mira la totalitat del domini. |
