La Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), convoca el I Premi Miquel Biada i Bunyol, per a la millor obra, treball, tesi doctoral o estudi sobre infraestructures, des de les perspectives econòmica, històrica, financera o social, publicat en els anys 2018, 2019 o 2020 o bé inèdit. L’objectiu és reconèixer i estimular els esforços per a assolir una investigació de més qualitat en el camp de les infraestructures.

El Premi pot recaure en persones tant de dins com de fora de les terres del nostre comú patrimoni lingüístic i cultural, i pot ésser redactat en català, espanyol, anglès, francès o italià. La dotació del Premi és de sis mil euros (6.000 €). En el cas que el treball sigui col·lectiu, la dotació econòmica es repartirà de la mateixa manera entre tots els autors. Si el Premi es declara desert o no s’adjudica, la SCE podrà destinar els diners a subvencionar un estudiós o estudiosa perquè prepari un treball d’investigació sobre infraestructures, sota la direcció d’un membre del jurat o de la Junta de Govern. Aquest treball serà publicat per la Societat Catalana d’Economia. El lliurament del Premi es farà durant el primer semestre del 2021, en un acte acadèmic que inclourà una conferència a càrrec de la persona o persones guardonades. Tots els treballs que vulguin optar al Premi s’han d’adreçar a l’atenció de la Secretaria del Premi Miquel Biada i Bunyol (Societat Catalana d’Economia, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o a l’adreça electrònica sce@iec.cat abans del 30 de novembre de 2020. Més informació aquí.

Tweet

---

Cada any la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), organitza la Nit de la Biologia, una celebració dels avenços assolits durant l’any en curs pels professionals i estudiosos de les ciències biològiques dels territoris de parla catalana. Ho fa entregant els premis de la SCB a diverses categories, que són un mirall de l’activitat de recerca i divulgació en biologia que es duu a terme a casa nostra.

Enguany, coincidint amb el cinquè aniversari de la Nit de la Biologia, s’inaugura el Premi SCB Start-Up, que reconeix la millor empresa emergent del sector biotecnològic o de ciències biològiques que estigui en fase de desenvolupament d’un producte o servei i que hagi estat fundada a Catalunya o en regions de parla catalana en els darrers cinc anys. Com ja és tradició, s’entregarà el Premi SCB Trajectòria Professional Leandre Cervera, que ret homenatge a un dels presidents de la SCB i que s’atorga al professional que hagi contribuït d’una manera més significativa al progrés o la difusió de les ciències de la vida. Per la seva banda, el Premi SCB Article Científic i el Premi SCB Divulgació reconeixen la millor publicació científica i la millor obra de divulgació de l’àmbit de les ciències biològiques publicades durant el 2019. La formació de nou talent investigador està reconeguda també mitjançant dos guardons: el Premi SCB Jove Investigador/a, que s’atorga a la millor tesi doctoral d’un autor/a de, com a màxim, trenta-cinc anys en el moment de dipositar la tesi, i el Premi SCB Treball de Recerca de Batxillerat, que destaca el millor treball d’aquestes característiques desenvolupat en un centre d’educació secundària dels territoris de parla catalana durant el curs actual. Els candidats es poden presentar als premis a través dels formularis disponibles al web de la SCB fins al 23 d’abril, a les 15 h. Cal destacar que les candidatures als premis Trajectòria Professional Leandre Cervera i Treball de Recerca de Batxillerat no poden ser presentades pels mateixos investigadors, sinó que han de ser proposades per una institució científica i pel tutor/a del treball, respectivament. Les bases completes dels premis es poden consultar al web de la SCB. L’acte de la 5a Nit de la Biologia està previst per al dia 8 de juliol a l’Institut d’Estudis Catalans, tot i que el calendari es pot veure condicionat per l’evolució de l’epidèmia de la COVID-19. Hi són convidats els socis, la comunitat científica i la societat en general. La 5a Nit de la Biologia es va consolidant, any rere any, com un acte de referència en el món de les ciències biològiques del nostre país, amb la porta oberta a tothom. En les edicions passades ha aplegat un nombre important de científics de diverses disciplines, estudiants, divulgadors científics i diverses personalitats compromeses amb l’àmbit de la biologia que comparteixen un espai de celebració i coneixença en un entorn privilegiat. Per a més informació premeu aquí.

Tweet

---

L’alerta sanitària per la pandèmia de la COVID-19 no va permetre inaugurar, el passat 16 de març, l’exposició que havia de romandre a l’Institut d’Estudis Catalans fins a principis d’abril.

Conscients que la paralització d’activitats es pot perllongar i pot afectar també les properes exhibicions de la mostra programades a les seus d’altres entitats, el Grup de Perspectiva de Gènere de l’Associació Catalana de Comunicació Científica ha decidit aprofitar els recursos virtuals per a fer arribar l’exposició «Científiques catalanes 2.0» en format digital a totes les llars i contribuir així a amenitzar, en la mesura que es pugui, aquest període de confinament.  L’exposició «Científiques catalanes 2.0», nascuda l’any 2020, pretén donar més visibilitat al paper estratègic de les dones científiques del nostre territori, que es preocupen per comunicar la ciència a fi de contribuir a crear i divulgar rols i models femenins, especialment en els àmbits de les ciències i les enginyeries. És de vital importància conèixer les dones de ciència per a ajudar a superar els estereotips de gènere en les disciplines STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques). Així, l’objectiu de l’exposició és posar de manifest el paper fonamental de la dona en l’avanç de la ciència en la societat, tot destacant algunes científiques del nostre entorn més proper, el territori català. L’enllaç a l’exposició digital és aquest.

Tweet

---

El Petit atles lingüístic del domini català (PALDC), de Joan Veny, és un atles interpretatiu, basat en l’Atles lingüístic del domini català (ALDC), publicat per Joan Veny i Lídia Pons i Griera (9 vol., 2001-2018).

Per al PALDC s’han seleccionat els mapes més interessants des d’un punt de vista formal i/o lèxic, que van acompanyats d’un comentari lingüístic, en què s’estudien les àrees de cada mot o de cada variant fonètica o morfològica, des d’un angle descriptiu, etimològic, motivacional, evolutiu i geolingüístic. A més, s’indica quins dels mots estudiats són acceptats per la normativa. L’Atles ofereix també un estudi de l’origen de cada mot: llatí, àrab o germànic, si pertany a la tradició de la llengua; manlleus de l’occità, l’aragonès, el castellà, i, en el cas de l’alguerès, del sard o l’italià. Es tracta d’una obra molt ben acollida pel món de la romanística. Fins ara s’han publicat set volums del PALDC (Institut d’Estudis Catalans, 2007-2019). El darrer volum que ha vist la llum és el setè, que conté mapes comparatius (perdiu enfront de l’occità perdits/perdís i el castellà perdiz), fonètics (caragol/cargol, puça/pulça), morfològics (perdiganes, perdiuetes, perdigalls) i lèxics, dedicats a noms d’oficis (batlle/alcalde), insectes, animals salvatges i ocells (papallona, voliana, palometa; guilla, guineu, rabosa; cadernera, cardina, cardelina, carderola).

Tweet

---

El 23 de maig de 1977 Mercè Rodoreda va escriure una carta a Josep Maria Benet i Jornet, mort aquest 6 d’abril als 79 anys. En la carta, que conserva la Fundació Mercè Rodoreda, l’autora li comenta diversos aspectes de la versió televisiva d’Aloma, que es va emetre per primer cop a Televisió Espanyola (TVE).

Josep Maria Benet i Jornet, com a responsable d’espais dramàtics dins el circuit català de TVE, va impulsar l’adaptació de la novel·la de Rodoreda, que va encarregar a Lluís Pasqual. Aquesta versió televisiva es dividí en cinc capítols, realitzats per Sergi Schaaff i protagonitzats per Àngels Moll, Xabier Elorriaga, Carme Contreras, Antonio Rovira, Concepció Arquimbau, Agustín González i Consuela de Nieva. En la carta, Mercè Rodoreda comenta a Benet i Jornet els aspectes que cal matisar en el guió de Pasqual per a l’adaptació televisiva: «I Aloma és alguna cosa més que una pura instintiva. És somniadora. Admira la valentia. Un moment recrimina el germà mort pel seu gest negatiu. Ella està temptada per la idea del suïcidi però reacciona de pressa com cal. Té la salvació del fill. El fill és la seva gran força de cara a un futur que preveu difícil. I és orgullosa.» Aloma, l’única obra de joventut que Rodoreda no va rebutjar Aloma narra els sentiments i la manera de situar-se al món d’una noia de divuit anys que entra a l’edat adulta. Per mitjà de la seva història, la novel·la ens parla de la identitat, la família, l’amor, la mort, les il·lusions i la realitat, és a dir, de la vida. La novel·la va ser acabada de redactar, per primera vegada, l’any 1936. Va obtenir el Premi Crexells i va ser tot un èxit comercial i literari quan es va editar el 1938. Entre el 1966 i el 1968, mentre gestava noves obres, Mercè Rodoreda va reescriure l’Aloma del 1938 i la va convertir en una novel·la molt diferent, que il·lustrava la seva evolució com a escriptora. És l’única obra de joventut que Rodoreda no va rebutjar. Aloma enllaça les dues grans etapes literàries de Mercè Rodoreda. Com que té una versió dels anys trenta i una versió dels anys seixanta, l’obra es converteix en la frontissa que vertebra les dues grans etapes de la producció novel·lística de l’escriptora.

Tweet

---

El cap de setmana del 25-26 d'abril l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha participat com a partner en la hackató pane   uropea #EUvsVirus, organitzada per la Comissió Europea i dirigida pel Consell Europeu de la Innovació, amb la col·laboració dels estats membres de la Unió Europea.  L’objectiu d’aquesta hackató era connectar la societat civil, la recerca i els inversors de tot Europa amb la finalitat de desenvolupar solucions innovadores per als reptes relacionats amb el coronavirus.

Les hackatons són una bona plataforma per a treballar interdisciplinàriament i intensivament per a resoldre temes concrets o per a plantejar propostes. La idea de dedicar una hackató específica a buscar solucions per a la crisi del coronavirus ja s’havia dut a terme a Alemanya i, posteriorment, des de la Comissió Europea es va impulsar la iniciativa d’obrir-la a l’àmbit internacional per a sumar perfils, contextos i experiències. L’Associació Catalana de Sociologia, com a partner, va animar els sociòlegs i sociòlogues de Catalunya a sumar esforços participant en l’esdeveniment, que va aglutinar virtualment més de 2.150 solucions, 20.900 participants, 380 voluntaris, 2.400 mentors i uns 800 partners amb un objectiu comú: idear propostes eficients que permetessin afrontar reptes d’un dels sis àmbits proposats (salut, economia, finances, cohesió social, política i educació). Durant tot el cap de setmana hi van participar experts de 141 nacionalitats, tant de la Unió Europea com de fora, amb una participació majoritària d’italians, espanyols i alemanys. El dilluns 27 d’abril tots els equips de treball, assessorats i guiats durant tot el cap de setmana per mentors, van pujar els seus vídeos i projectes al web per tal que el jurat els pugui analitzar durant els propers dies. I el dijous 30 d’abril es faran públics els projectes guanyadors, en el marc d’una cerimònia d’entrega de premis.  Per a més informació, us podeu posar en contacte amb Mar Joanpere (mar.joanpere@urv.cat), vicepresidenta de l’ACS, o bé enviar un correu electrònic a l’ACS (acs@iec.cat).

Tweet

---

Les estacions sísmiques són orelles molt fines del nostre planeta. No només detecten terratrèmols, també capten altres vibracions que tenen orígens diferents: poden provenir de fenòmens globals i naturals, com les oscil·lacions de les marees oceàniques, però també poden sorgir de fonts artificials (circulació de cotxes, avions, trens, indústries…). Aquestes darreres són els sons i les vibracions que generem els humans: el que coneixem amb el nom de soroll antròpic.

En el període de confinament i distanciament social que estem vivint a causa de la COVID-19, totes aquestes activitats tan usuals s’han reduït dràsticament. Les estacions sísmiques han notat aquests canvis i s’observa una disminució en els rangs de freqüència sensibles a aquest soroll antròpic. El Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF), de l’Institut d’Estudis Catalans, que analitza diverses estacions sísmiques, ha observat a l’estació situada al monestir de Poblet, un enclavament habitualment ja força silenciós, una reducció molt important del soroll humà. En les setmanes de confinament total, les vibracions van arribar a disminuir un 50 %. Els registres d’aquesta estació s’han fet arribar al Reial Observatori de Bèlgica, on s’està coordinant un treball conjunt de la comunitat científica internacional de sismòlegs sobre la disminució de soroll a diverses localitats. Podeu trobar més informació aquí.

Tweet

---