Josep Maria Benet i Jornet, com a responsable d’espais dramàtics dins el circuit català de TVE, va impulsar l’adaptació de la novel·la de Rodoreda, que va encarregar a Lluís Pasqual. Aquesta versió televisiva es dividí en cinc capítols, realitzats per Sergi Schaaff i protagonitzats per Àngels Moll, Xabier Elorriaga, Carme Contreras, Antonio Rovira, Concepció Arquimbau, Agustín González i Consuela de Nieva.
En la carta, Mercè Rodoreda comenta a Benet i Jornet els aspectes que cal matisar en el guió de Pasqual per a l’adaptació televisiva: «I Aloma és alguna cosa més que una pura instintiva. És somniadora. Admira la valentia. Un moment recrimina el germà mort pel seu gest negatiu. Ella està temptada per la idea del suïcidi però reacciona de pressa com cal. Té la salvació del fill. El fill és la seva gran força de cara a un futur que preveu difícil. I és orgullosa.»
Aloma, l’única obra de joventut que Rodoreda no va rebutjar
Aloma narra els sentiments i la manera de situar-se al món d’una noia de divuit anys que entra a l’edat adulta. Per mitjà de la seva història, la novel·la ens parla de la identitat, la família, l’amor, la mort, les il·lusions i la realitat, és a dir, de la vida.
La novel·la va ser acabada de redactar, per primera vegada, l’any 1936. Va obtenir el Premi Crexells i va ser tot un èxit comercial i literari quan es va editar el 1938. Entre el 1966 i el 1968, mentre gestava noves obres, Mercè Rodoreda va reescriure l’Aloma del 1938 i la va convertir en una novel·la molt diferent, que il·lustrava la seva evolució com a escriptora. És l’única obra de joventut que Rodoreda no va rebutjar.
Aloma enllaça les dues grans etapes literàries de Mercè Rodoreda. Com que té una versió dels anys trenta i una versió dels anys seixanta, l’obra es converteix en la frontissa que vertebra les dues grans etapes de la producció novel·lística de l’escriptora. |
