L’Associació Catalana de Sociologia debat l’encaix entre Espanya i Catalunya
Catalunya-Espanya: L’encaix és possible? és el títol del debat organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC, el 15 d’octubre passat, en què van participar Ernest Maragall, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, i Ana Pardo, periodista i directora del diari Público, amb la moderació de Víctor Climent, director del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. |
Després de la presentació de la jornada, que van fer Jaume de Puig, vicepresident de l’IEC, i Marta Soler, presidenta de l’ACS, Víctor Climent va demanar als ponents una reflexió sobre el present, «per posar sobre la taula propostes de futur». En la seva intervenció, la periodista Ana Pardo va afirmar que «la concepció uninacional d’Espanya no se sosté més i que s’ha d’arribar a un acord de convivència amb una nova Constitució plurinacional».
De la seva banda, el conseller Maragall va considerar que aquest escenari ara no és realista, ja que «per part de l’Estat no s’ha plantejat mai un projecte alternatiu a aquest projecte de república o independència, només oposició i confrontació». Per a Ernest Maragall, «després d’un any duríssim», ara hi ha tres grans objectius: «llibertat per als nostres presos i el retorn dels exiliats; avenç efectiu per poder decidir democràticament sobre el nostre futur, i una explícita voluntat de governar des la majoria política que tenim».
Al debat també havia d’assistir Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona, que finalment no va poder ser-hi per problemes amb el transport aeri.
|
 
|
|
Teresa Cabré, investida doctora honoris causa a la Universitat de Ginebra
La Universitat de Ginebra ha investit doctora honoris causa Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. A l’acte, que es va celebrar el 12 d’octubre passat en el marc de la cerimònia del Dies Academicus 2018 de la Universitat de Ginebra, hi va assistir Manuel Castellet en nom del president de l’IEC. |
Juntament amb la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, també van ser investits doctors honoris causa Fabiola Gianotti, directora general del CERN; Zeid Ra’ad Al Hussein, alt comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans del 2014 al 2018; Seyla Benhabib, professora de ciències polítiques i de filosofia de la Universitat de Yale, i Arlette Streri, professor emèrit de psicologia del desenvolupament infantil de la Universitat París Descartes.
El dia abans, l’11 d’octubre, Teresa Cabré va presentar la conferència La terminologie au service des langues: constats, croyances, actions a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat de Ginebra.
|
|
|
L’IEC homenatja la figura de Mercè Rodoreda
Coincidint amb el dia del naixement de Mercè Rodoreda, ara fa cent deu anys, l’Institut d’Estudis Catalans li ha dedicat una jornada en la seva memòria. |
La benvinguda a l’acte ha estat a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC, que ha destacat el fet que l’Institut d’Estudis Catalans organitza dos cops l’any aquesta activitat, coincidint amb l’aniversari del naixement i de la mort de l’escriptora catalana.
Seguidament, Mercè Mas, directora de l’Aula de Teatre de la Universitat de Girona, ha explicat el perquè de l’actuació Les flors de Rodoreda a cau d’orella, en què diversos actors transporten diferents flors i expliquen als visitants, a cau d’orella, el que aquestes representen.
Després, Joaquim Mallafrè, doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC i de la Fundació Mercè Rodoreda, ha pronunciat la conferència Mercè Rodoreda avui, on ha parlat de la vigència de Mercè Rodoreda en uns quants camps. Algunes dades que ha posat en relleu són que, des del 2009, s’han venut més de quatre-cents deu mil exemplars de llibres de l’autora, amb La plaça del Diamant o Mirall trencat com a capdavanters de la llista. Mallafrè també ha destacat que els llibres de l’autora s’han traduït a llengües com el sard, l’aranès, l’hebreu o l’indi.
Seguidament, alguns dels assistents, com Maria Barbal o Sebastià Portell, han llegit fragments de l’obra Semblava de seda i altres contes (1978), un recull de contes d’èpoques diverses i amb una gran força expressiva. Aquests relats han estat traduïts a diverses llengües i es troben, també, en antologies del gènere.
|
|
|
Joan Martí i Castell parla de la tasca codificadora de Fabra en el Congrés de l’Euskaltzaindia
Del 4 al 6 d’octubre es va celebrar, a Arantzazu (Onyati), el XVII Congrés Internacional de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, l’Euskaltzaindia, en què es commemorava el centenari de la seva fundació i els cinquanta anys de la creació del basc unificat o batua. Joan Martí i Castell, membre de la Secció Filològica de l’IEC, hi va participar com a membre d’honor, i va oferir la conferencia La tasca codificadora de Pompeu Fabra: passat, present i futur. |
Una cinquantena d’investigadors i lingüistes van participar en el Congrés, que van fer diferents aportacions per a identificar els punts forts de la llengua basca i les seves debilitats, amb l’objectiu de marcar línies d’actuació futures. També s’hi va tractar la situació d’altres llengües, com el català, i els seus processos de normalització. |
|
|
L’IEC commemora el bicentenari de Marx
El dilluns 8 d’octubre, l’IEC va ser l’escenari de la commemoració del bicentenari de Marx, una jornada en què van intervenir Joaquim Sempere, doctor en filosofia i membre de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), amb la conferència «Metabolisme social a Marx»; Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’ACS, amb la conferència «Les classes socials d’avui», i Joan Gonzàlez, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana de Filosofia, amb «La concepció marxista dels diners, en vista dels nous enfocaments d’ontologia dels objectes socials: una anàlisi crítica». |
La commemoració del bicentenari de Marx va continuar el dilluns 15 d’octubre, amb les intervencions de Jaume Guillamet, membre de la Societat Catalana de Comunicació, amb «Els periodismes de Karl Marx»; Núria Benach, membre de la Societat Catalana de Geografia, amb «Karl Marx i la geografia», i Simon Mohun, de la Universitat Queen Mary de Londres, amb «A Celebration of the Labour Theory of Value». A l’acte, també hi va assistir el president de l’IEC, Joandomènec Ros.
Els actes van ser organitzats per la Societat Catalana d’Economia, l’Associació Catalana de Sociologia, la Societat Catalana de Filosofia, la Societat Catalana de Geografia, la Societat Catalana de Comunicació i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filials de l’IEC, amb la col·laboració de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC.
Podeu veure els vídeos aquí. |
|
|
La Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, participa en les XII Jornades d’Intercanvi Cultural
Del 12 al 14 d’octubre passats es van celebrar, a París, les XII Jornades d’Intercanvi Cultural, organitzades per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, la Societat Verdaguer, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic, el Centre d’Estudis Catalans i el grup CRIMIC (Estudis Catalans) de la Facultat de Lletres de la Sorbona. |
El matí del dia 12, a la Sorbona van tenir lloc les conferències de Pere Quer, professor de la Universitat de Vic, i de Julien Lanes Marsall, professor de la Sorbona. El primer va dissertar sobre «La llibreria i editorial Champion, de París, col·laboradora de l’IEC (1909-1936)» i el segon sobre «Recorregut d’un heterodox vuitcentista: Robert Robert i Casacuberta (1827-1873) com a exemple». Posteriorment es va fer una visita al Centre d’Estudis Catalans, en especial a la biblioteca i a l’exposició «Palau regarde Picasso», que fins al 26 d’octubre es pot veure a la seu de l’entitat.
L’endemà al matí, la Sorbona va ser igualment l’escenari de dues conferències més: la d’Eliseu Trenc (Universitat de Reims Xampanya-Ardenes), sobre «Andrée Béarn, una novel·lista francesa a Barcelona entre 1910 i 1916. Una possible Haidé per a Joan Maragall?», i la de M. Àngels Verdaguer (Universitat de Vic), sobre «Jacint Verdaguer: entre la realitat, la ideologia i la intimitat del jo».
Finalment, a la tarda dels dos dies i al matí del diumenge 14, els assistents van participar en una ruta literària pel centre històric de París que, a càrrec de Llorenç Soldevila (Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya), se servia d’un dossier amb textos de Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Santiago Rusiñol, Gaziel, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Josep Maria de Sagarra, Teresa Pàmies, Baltasar Porcel i Martí Domínguez.
|
|
|
|
|
