Va presentar la sessió el president de la Secció de Ciències Biològiques, Pere Puigdomènech i Rossell, que va fer un petit repàs del currículum de Casanova, i va destacar que «Jordi Casanova és un genètic del desenvolupament».
Jordi Casanova va iniciar el seu discurs explicant que «tot preparant aquesta presentació sobre com es genera la forma en els éssers vius i tenint en compte que l’IEC té també el paper d’acadèmia de la llengua catalana, vaig pensar que seria bo de mirar de veure quin era el significat que en termes lingüístics es donava a la paraula forma. En aquest sentit, i com que tenia accés al diccionari català-llatí del 1696, vaig consultar la paraula forma. I per a la meva sorpresa, un dels primers exemples que posa és precisament relacionat amb la forma dels éssers vius: «Déu ha format l’home del llop de la terra». Des d’antigament, la paraula forma ha estat molt lligada als éssers vius».
Després d’aquesta introducció, Casanova va comentar que «la generació dels éssers vius, dels organismes en general i també dels seus òrgans en particular, amb les seves formes i mides específiques, ha estat un antic i vell enigma de la biologia. De fet, és un enigma que d’alguna manera fins i tot s’avança a l’existència de la biologia com a tal, com a disciplina científica».
Casanova va afegir que «si ens referim a l’antigor i a interrogants al voltant dels éssers vius, quasi sempre cal parlar d’Aristòtil. També en aquest cas. Va ser al segle IV aC quan Aristòtil va escriure Sobre l’origen dels animals, en què tracta la generació i el desenvolupament embrionari dels animals, inclosos els humans».
Jordi Casanova és doctor en ciències per la Universitat Autònoma de Madrid, professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB) i investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB).
Ha publicat més d’una seixantena d’articles en revistes d’alt reconeixement. En el camp de la divulgació científica, és autor del llibre Petita història dels humans (2009) i d’articles en diaris d’informació general. Entre els mèrits rebuts destaquen el nomenament com a membre de l’European Molecular Biology Organization (2001) i l’obtenció del Premi Josep M. Sala-Trepat de l’IEC per a joves investigadors en el camp de la regulació de l’expressió gènica.
Podeu veure el discurs aquí. |
