Josep M. Casasús va dividir la seva conferència en tres parts: la primera, centrada en la figura periodística; la segona, en l’educador de la llengua, i finalment, va explicar el paper de Fabra com a «educador en la civilitat». Casasús va definir Fabra com a «periodista educador», ja que «com a articulista diari donava lliçons d’educació lingüística i cívica. Fabra educava en la llengua i en la civilitat. Ho feia en el contingut dels articles, però també en el tracte social».
Aquesta primera sessió, que es va celebrar a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, va ser presentada per Joandomènec Ros, president de l’IEC; Maria F. Alorda, directora general de Formació Professional i del Professorat del Govern de les Illes Balears; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Jaume Casals, rector de la UPF, i Teresa Cabré, directora de la Càtedra Pompeu Fabra, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i catedràtica emèrita de la UPF.
L’endemà, 19 d’octubre, l’auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF va acollir tres conferències que van analitzar la projecció de Pompeu Fabra en tres àmbits diferents: el País Valencià, les Illes Balears i a l’exterior. Les conferències van ser impartides per Vicent Pitarch, filòleg, sociolingüista i membre de la Secció Filològica de l’IEC; Josefina Salord, filòloga, membre fundadora i actual coordinadora científica del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis, i Joan Julià-Muné, lingüista i catedràtic de fonètica aplicada de la Universitat de Lleida. Mila Segarra, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va cloure la jornada.
Podeu veure el vídeo de la sessió celebrada a l'IEC en aquest enllaç: http://bit.ly/2JfZiLh |
