Els guardonats van ser els professors Mila Segarra i Neira i Jordi Mir i Parache, membres de la Secció Filològica de l’IEC, que el van obtenir ex aequo en la categoria de trajectòria professional, científica o cívica; l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que va obtenir el Premi Pompeu Fabra en la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana; König, en la categoria socioeconòmica; l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, en la de comunicació i noves tecnologies; el presentador i cantant Halldor Mar, en la categoria d’incorporació a la comunitat lingüística catalana, i el voluntari Ramon Rom Sagristà, en la de voluntariat lingüístic.
El guardó dels set premis consisteix en un bust de bronze, obra de l’escultor Manuel Cusachs, i en una sèrie de litografies numerades i signades pel mateix autor per a les entitats que reben el reconeixement especial. Per a l’actual edició, i atès el seu caràcter especial per la coincidència amb la commemoració de l’Any Fabra, el jurat dels premis va decidir fer també una menció de reconeixement especial a les dues-centes catorze entitats que formen part actualment del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana.
Amb els premis Pompeu Fabra, el Departament de Cultura —per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística— reconeix i premia les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixen a la projecció social de la llengua catalana i, fent públic aquest reconeixement, fomenta l’acció de la societat civil en l’impuls del català en els sectors de regulació privada.
Durant l’acte, també es va lliurar el V Premi Robèrt Lafont al professor emèrit de filologia romànica de la Universitat de Viena i membre corresponent de l’IEC Georg Kremnitz. Aquest guardó reconeix persones o entitats que s’han distingit per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana en qualsevol punt del domini lingüístic.
Amb l’elecció de G. Kremnitz, s’ha volgut distingir la llarga trajectòria dedicada a l’estudi i al foment de la llengua occitana, en especial la dedicació a la recerca històrica i sociolingüística de la llengua occitana, que comprèn tota la seva àrea lingüística o airal occitan, així com la participació en iniciatives de foment i projecció de l’occità, especialment en l’àmbit acadèmic i universitari, però també en l’àmbit associatiu i de la dinamització lingüística.
El Premi Robèrt Lafont va ser instituït per la Generalitat de Catalunya el 2010. La llengua occitana a Catalunya és parlada a l’Aran, on és llengua pròpia i rep la denominació d’aranès, i és reconeguda amb caràcter oficial a tot el país. El premi duu el nom del lingüista, historiador, escriptor i activista cultural occità Robèrt Lafont, figura rellevant de l’occitanisme del segle XX. El guardó, que té caràcter biennal, anteriorment ha estat concedit a Pèire Bec, Felip Gardy, Jacme Taupiac i la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran.
|
