Del 20 al 23 de setembre, es va celebrar, a la seu de l’Institut, la quarta edició de la trobada de les societats txeca, eslovena, austríaca, eslovaca i catalana de matemàtiques, coneguda com a CSASC, que té per objectiu compartir la recerca, les experiències i els coneixements en diverses àrees d’aquesta ciència. Durant quatre dies, més de cent seixanta investigadors d’aquests cinc països van exposar els últims avenços de la recerca en camps com les matemàtiques financeres, la geometria diferencial i la física matemàtica, i els models matemàtics en el processament de la imatge, entre d’altres.

«La participació dels assistents va ser molt alta», explica Xavier Jarque, president de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, per a qui aquesta quarta edició posa de manifest que la CSASC està «consolidada». La primera edició del CSAC es va celebrar a Praga l’any 2010, com a continuació de les trobades entre les societats txeca i catalana. Posteriorment, s’han celebrat a Krems (Àustria) i a Koper (Eslovènia).

Tweet

---

L’Institut d’Estudis Catalans, que des de la seva fundació, l’any 1907, ha publicat més de tres mil títols en l’àmbit de les ciències i les humanitats i és, actualment, la primera editora científica en llengua catalana, va ser present en la 34a edició de la Setmana del Llibre en Català, que es va celebrar del 2 a l’11 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona.

Entre les novetats d’enguany, s'hi podien trobar títols com Mercè Rodoreda. Obra plàstica, un catàleg raonat de l’obra pictòrica de l’escriptora; La caricatura política a la Catalunya republicana (1931-1936), d’Albert Balcells, o La invenció de la Terra, de Franco Farinelli, a més d’altres obres com Les quatre grans Cròniques; el Petit atles lingüístic del domini català, de Joan Veny, o l’Anàlisi històrica de la identitat catalana. La Setmana del Llibre en Català és una mostra que permet reconèixer la tasca de les editorials que editen en català, de les llibreries actives i de les revistes, que donen visibilitat al llibre i a les publicacions periòdiques en català. També hi col·laboren les biblioteques públiques i entitats culturals, que dinamitzen i faciliten l’accés a la cultura. Aquest esdeveniment posa l’accent, molt especialment, a facilitar l’accés als fons editorials i, alhora, és un espai per a presentar les darreres novetats i oferir eines de foment i recomanació lectora. La Setmana va oferir, a més, un extens programa d’activitats amb tertúlies, lectures en veu alta, espectacles, cites amb entitats, etc. Trobareu més informació sobre la Setmana del Llibre en Català en aquest enllaç.

Tweet

---

«És una obra que sorprèn i que ens commou». Així va definir el jurat dels XXVI Premis de la Crítica de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) l’obra Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó, reconeguda amb el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la categoria de millor llibre juvenil. Lliris Picó és llicenciada en filologia catalana per la Universitat d’Alacant i treballa a la delegació de l’IEC a Alacant, on realitza tasques d’administració, dinamització lingüística i gestió cultural.

Moisés, estigues quiet és una novel·la sobre l’acceptació de les diferències i sobre com cal encarar els problemes dels adolescents, i està narrada a partir de la figura d’un jove amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). L’obra ja va rebre el 34è Premi Enric Valor, convocat per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent.

Tweet

---

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP), que la Unió Europea està negociant amb els Estat Units, podria tenir conseqüències importants per al conjunt de sector agroalimentari català. Per debatre aquesta qüestió, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va organitzar una taula rodona i un debat que es van celebrar el dimecres 14 de setembre, a l’IEC.

Hi van participar Mark Jeffery, de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; Antoni Díaz, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries del Departament d’Agricultura de la Generalitat, i representants de diversos subsectors agraris de Catalunya, que van analitzar els efectes que tindrà l’eliminació dels obstacles aranzelaris i no aranzelaris en el comerç agroalimentari entre la Unió Europea i els Estats Units. Davant les reticències de molts ciutadans al nou tractat i les crítiques a l’opacitat de les negociacions, Jeffery va assegurar que amb el TTIP «hi guanyarà tothom, tant la Unió Europea com els Estats Units», perquè, els acords, abans de ser signats, «han de ser aprovats pels representants dels ciutadans, i, per tant, passaran per un filtre democràtic». A continuació hi van intervenir els representants dels diversos subsectors: Albert Juanola, del sector boví (ASOPROVAC); Andreu Ferrer, del sector porcí (Unió de Pagesos); Salvador Puig, del sector vitivinícola (INCAVI), i Manel Simón, del sector de la fruita (AFRUCAT). Albert Juanola va manifestar la gran preocupació del sector boví davant el tractat, sobretot perquè la legislació sobre el sector de la carn als Estat Units «és molt menys exigent que l’europea» en aspectes com el benestar animal, l’impacte mediambiental o l’ús de productes fitosanitaris. Per exemple, «els pinsos elaborats amb subproductes animals estan permesos als Estat Units, mentre que a la Unió Europea estan totalment prohibits», va apuntar Juanola.

Tweet

---

La desigualtat, la classe social i la lluita de classes i com aquests fenòmens es tradueixen en el discurs polític en un context de conflicte econòmic, social i polític com l’actual va ser la base de la conferència que va pronunciar David Block, investigador ICREA a la Universitat de Lleida, el 22 de setembre a l’Institut. Block, convidat per la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC, es va centrar en el cas concret de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i de la batalla discursiva que ha sorgit en els darrers quatre anys entre aquesta plataforma i el Partit Popular (PP).

Un dels punts clau de la batalla discursiva va ser l’escarni al domicili de Soraya Sáenz de Santamaría, al mes d’abril del 2013. La vicepresidenta del Govern espanyol va titllar els activistes de la PAH de «nazis». Tal com va explicar Block, que Sáenz de Santamaría fes servir aquest terme no va ser gratuït, sinó fruit d’una campanya del Partit Popular tramada per a transmetre un determinat missatge al voltant dels escarnis i de la PAH. En la mateixa línia, posteriorment, Esperanza Aguirre, aleshores presidenta del PP a la Comunitat de Madrid, va equiparar-los als terroristes d’ETA. Exemples com aquest posen de manifest com el discurs del PP «és un discurs corrupte, que ha estat contaminat per l’instint de supervivència del PP i del sistema capitalista regnant, del qual el PP és el màxim exponent a Espanya». Block va concloure que cal indagar en l’estructura de les tergiversacions dels polítics, i que si bé cada cop hi ha més publicacions centrades en l’anàlisi crítica del discurs, cal més presència mediàtica dels acadèmics que hi treballen com d’individus informats sobre com funciona la comunicació política.

Tweet

---

L’emergència de nous moviments polítics i la mobilització ciutadana estan transformant el context en el qual la teoria sociològica es va crear i s’ha desenvolupat fins ara. L’administració tradicional i les desigualtats que genera estan, actualment, en qüestió, i també es replantegen les teories socials que tradicionalment han interpretat les societats per proposar solucions.

Aquests van ser els motius del V Congrés Europeu de Teoria Sociològica: Rethinking Social Change, que es va celebrar els dies 29 i 30 d’agost a l’IEC, organitzat des de l’Associació Europea de Sociologia (ESA). L’Associació Catalana de Sociologia (ACS) hi col·labora per contribuir a la projecció internacional de les aportacions que s’estan fent en la teoria sociològica des de la sociologia catalana.

Tweet

---

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert el període de presentació de les candidatures als Premis Sant Jordi 2017 que, per primer cop, s’hauran de tramitar exclusivament per via telemàtica al web premis.iec.cat, entre les 9 hores del dia 12 de setembre i les 13 hores del dia 30 de novembre de 2016.

Els Premis Sant Jordi 2017, corresponents al LXXXVI Cartell de premis i de borses d’estudi, s’atorguen a persones i a obres que destaquen per la vàlua científica o acadèmica, i integren quaranta-sis premis i set ajuts i borses d’estudi de les diverses seccions, fundacions i societats filials de l’IEC. Els Premis Sant Jordi formen part d’una llarga tradició de l’Institut que té per objectiu promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana.

Tweet

---