 «Els professionals de la traducció literària som una espècie opaca: som artesans creatius anònims, amb un reconeixement públic baix o molt baix, sobretot tenint en compte que l’èxit i la bona recepció d’una obra estrangera depenen de la qualitat no tan sols de l’original, sinó també de la traducció.» Així comença el Manifest per la visibilitat dels traductors literaris, promogut per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i que ja té prop de dues mil adhesions. El Manifest, que demana als editors i als professionals de la comunicació que s’impliquin activament en el propòsit de fer visible la feina dels traductors «fent constar el nom de l’autor de la traducció darrere el nom de l’autor de l’original», es va presentar el 30 de setembre al jardí Mercè Rodoreda de l’IEC, durant la celebració del Dia de la Traducció.
|
 El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va obrir l’acte, que va consistir en una lectura pública de traduccions a càrrec de diversos traductors, la presentació de l’esmentat manifest, i la taula rodona «Teràpia de grup», en què els traductors literaris Aurora Ballester, Jordi Cussà, Maria Iniesta, Maria Llopis, Marta Marfany, Carolina Moreno i Ronald Puppo van posar en comú les experiències i els reptes a què fan front en el dia a dia. Va moderar la taula rodona el també traductor Jordi Martín Lloret.
|
|
