La Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’ha sumat a la commemoració de l’Any Internacional de la Llum i les Tecnologies basades en la Llum amb la conferència «Els neutrins: els nous missatgers de l’espai», que Juan José Hernández Rey, de l’Institut de Física Corpuscular —centre mixt de la Universitat de València i el CSIC—, va oferir el 15 de juny a l’Institut. Hernández va explicar què se sap dels neutrins i quines aplicacions poden tenir en l’estudi de l’Univers i dels fenòmens astrofísics que s’hi produeixen. Els neutrins són partícules subatòmiques, elèctricament neutres i amb una massa ínfima, unes característiques que els permeten travessar la matèria.

Des que se’n coneix l’existència ―l’any 1930 es va proposar que existien, i el 1956 van ser descoberts experimentalment―, s’han utilitzat per a conèixer millor diversos fenòmens astrofísics: han permès demostrar que els models de reaccions nuclears que es produeixen en estrelles com el Sol són correctes, o que entenem el que succeeix quan una estrella exhaureix el combustible nuclear i explota com una supernova. A més, poden ajudar a dilucidar què és la matèria fosca i, probablement, són la clau per a resoldre un problema amb més de cent anys d’antiguitat: què està accelerant, a l’Univers, protons i nuclis a energies molt superiors de les que aconsegueixen els acceleradors de partícules? El 2015 va ser proclamat l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies Basades en la Llum per l’Assemblea de les Nacions Unides. L’objectiu de la commemoració és contribuir a conscienciar del paper clau de les tecnologies basades en la llum en el desenvolupament sostenible i l’aportació de solucions a reptes globals com l’energia, l’educació, l’agricultura i la salut. Ha revolucionat la medicina i ha fet possible la comunicació sense barreres per Internet, entre d’altres.

Tweet

---

El 13 de juny de 1985 va entrar en vigor, a Catalunya, la Llei d’espais naturals (LEN), un instrument jurídic que naixia amb els objectius de «protegir, conservar, gestionar i, si s’escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals de Catalunya». Enguany, es compleixen trenta anys de l’entrada en vigor de la Llei, i és amb aquest motiu que la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i Institut de Medi Ambient (Universitat de Girona), el Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (Universitat Rovira i Virgili), la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Geografia (Institut d’Estudis Catalans) han organitzat tres jornades per a avaluar què ha representat aquesta Llei per a la protecció dels espais naturals, però també per a reflexionar si és útil per a afrontar els reptes actuals. Les jornades es van celebrar els dies 5, 8 i 18 de juny a Girona, Tarragona i Barcelona, respectivament.

En la primera jornada es fa fer balanç i es van apuntar els nous reptes en la gestió dels espais naturals catalans, mentre que en la segona es van abordar aspectes jurídics de la LEN. L’IEC va acollir l’última de les jornades, que es va centrar en la gestió, la recerca i el governament. Van obrir l’acte Joandomènec Ros, president de l’Institut; Joan Pino, president de la Institució Catalana d’Història Natural; Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia, i Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals. Fa trenta anys, amb l’aprovació de la LEN, Catalunya va esdevenir pionera a l’Estat quant a la legislació sobre els espais naturals. La situació actual, però, és molt diferent de la dels inicis. «Si comparem aquests trenta anys amb una marató, Catalunya va sortir en les primeres posicions; al cap dels anys, s’ha cansat i, ara, si no és a la cua, gairebé que hi és», va denunciar Joandomènec Ros en el seu parlament. Entre les raons que ho expliquen, va assenyalar la separació de les competències en matèria de medi ambient en dues conselleries, la crisi i la pèrdua d’empenta de la societat per actuar en pro del medi ambient. Segons el president de l’IEC, «el medi natural ha estat molt mal tractat en els últims anys», i va reivindicar la importància del medi natural «perquè la societat pugui funcionar bé».

Tweet

---

Del 16 al 23 d’agost, el Liceu Renouvier de Prada (Conflent) acollirà la quaranta-setena edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que, com cada any, presenta un programa ampli de cursos, jornades i activitats en què col·laboren professors de gairebé totes les universitats dels Països Catalans. Joandomènec Ros, rector de la Universitat i president de la Fundació UCE, va reconèixer, en la presentació del programa que es va fer el 22 de juny a l’IEC, que la proximitat de les eleccions previstes per al 27 de setembre fa que «la UCE tingui enguany encara més transcendència política». D’aquí el lema «Dinamismes de coneixement i esperances d’alliberament», que combina l’activitat acadèmica i la reflexió política.

L’elaboració de la futura Constitució catalana, les oportunitats econòmiques del nou Estat català, les relacions dels territoris dels Països Catalans al llarg de la història o els tres-cents anys de la caiguda de Mallorca són alguns dels eixos d’aquesta edició de la UCE, que també inclourà cursos sobre medi natural i salut, les tecnologies basades en la llum o les grans obres de la literatura catalana, entre d’altres. Enguany també està programat un acte en memòria d’Ovidi Montllor, un dedicat a Joaquim Molas i la jornada commemorativa dels cent cinquanta anys del naixement d’Enric Morera. Com cada any, se celebraran les Jornades de l’Institut d’Estudis Catalans, que enguany es titulen «L’IEC, acadèmia nacional de Catalunya i dels Països Catalans», i la Jornada d’Agricultura a Prada, organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut, que aquest any estarà dedicada al sòl agrari i la seva problemàtica.

Tweet

---

El 17 de juny es va presentar a l’IEC el llibre Josep Pijoan. La vida errant d’un català universal, una obra de Pol Pijoan i Pere Maragall, publicada per Edicions Galerada, que reivindica la figura de qui va ser un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans. D’altra banda, el 25 de juny, la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC va acollir la presentació de Diàleg epistolar il·lustrat (1959-1982). Joan Oliver - Joaquim Molas, editat per Xavier Garcia i publicat per Pagès Editors.

En l’obra Josep Pijoan. La vida errant d’un català universal els autors presenten el resultat d’una recerca molt llarga sobre el periple vital de Josep Pijoan (Barcelona 1879-Lausana 1963), «un dels estudiosos de l’art i intel·lectuals catalans més importants i més desconeguts del segle XX». El volum reconstrueix les anades i vingudes entre Europa i Amèrica, els canvis de domicili, els encàrrecs editorials (entre els quals hi ha la colossal Summa artis), «els projectes reeixits i no reeixits d’aquest estudiós barceloní, que sempre fou incòmode i polèmic». D’altra banda, el diàleg epistolar entre Joaquim Molas i Joan Oliver arrenca el 9 d’octubre de 1959, «dissenyat», segons paraules de l’editor, «amb els traços d’una particular cordialitat, carregada en alguns moments de fina ironia, es va projectant amb els llaços d’una intensa civilitat, no exempta de fraternitat, fins a l’abril de 1982».

Tweet

---

El 16 de juny es va celebrar, a Barcelona, la primera Diada Pau Casals Ciutat de Barcelona, que es farà cada any amb l’objectiu de mantenir viu el llegat musical i humanístic del músic del Vendrell. L’Institut forma part del patronat de la Fundació Pau Casals i és per aquest motiu que, aprofitant que era a Barcelona, la vídua del músic i vicepresidenta de la Fundació, Marta Casals Istomin, va visitar la seu de l’IEC el 19 de juny. Casals va dir que estava molt contenta d’haver vingut, finalment, a l’Institut, una institució de què el seu marit li havia parlat diverses vegades.

Un dels principals objectius de la Fundació és connectar amb les noves generacions de músics i ciutadans i mantenir el compromís amb la música com a llenguatge universal a favor de la pau i de la convivència. «És important vetllar per l’educació cultural dels més joves», perquè «els valors culturals contribueixen a fer un món millor i proporcionen la pau interior que permet viure feliç», va afirmar Marta Casals Istomin en una entrevista feta a l’IEC. Aquest és, segons va dir, el principal missatge que va deixar el mestre Pau Casals. En la seva visita, la vídua del músic vendrellenc també va reivindicar l’interès del Museu Pau Casals, ubicat al Vendrell, un museu «inspirador» però «poc conegut pels catalans, la qual cosa m’entristeix». VÍDEO - Entrevista a Marta Casals Istomin

Tweet

---

Joan J. Guinovart, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona (UB), director de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, ha estat guardonat en la novena edició dels Premis Gaudí Gresol a la notorietat i l’excel·lència dins de la categoria de ciència. Aquests premis, promoguts per la Fundació Gresol i l’Ajuntament de Reus, distingeixen persones que han destacat per la seva trajectòria professional i personal, així com pels seus mèrits i dedicació en diversos àmbits.

Joan J. Guinovart (Tarragona, 1947) és llicenciat en ciències químiques i doctor en farmàcia per la UB. És catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB, fundador de l’IRB Barcelona i director d’aquest centre de recerca des de l’octubre del 2005. L’activitat investigadora de Guinovart està centrada en el metabolisme del glicogen, directament relacionat amb la diabetis i les patologies neurodegeneratives com ara la malaltia de Lafora. A més de membre de l’IEC, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i de l’Academia Europaea. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya, el Premi Prat de la Riba de l’IEC, el Diploma d’Honor de la Federació Europea de Societats de Bioquímica (FEBS) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2014), entre altres distincions.

Tweet

---

Font: rtvvilafranca En el decurs de l’acte de lliurament dels premis als millors estudiants de batxillerat i selectivitat de les escoles i instituts de Vilafranca del Penedès, el Rotary Club vilafranquí va lliurar, el 25 de maig, el premi al reconeixement a la trajectòria professional a Salvador Alegret Sanromà, catedràtic emèrit de Química Analítica de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. Salvador Alegret ha estat investigador i professor en diverses universitats europees i americanes. La seva activitat principal de recerca se centra en el camp dels sensors químics. Ha participat en diferents programes europeus de recerca i desenvolupament i ha actuat d’expert en diverses agències de la Unió Europea.

Va ser redactor i assessor de química de la Gran enciclopèdia catalana i membre del comitè editor del Full lexicogràfic. És membre de la Societat Catalana de Química, de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i de la Societat Catalana de Terminologia, filials de l’IEC. Ha estat rector de la Universitat Catalana d’Estiu i president de la Fundació puntCAT. És autor de nombrosos articles especialitzats de recerca i de diverses patents, i també de treballs de lexicografia química, especialment de nomenclatura de química analítica. Ha rebut el Premi Marià Aguiló de l’IEC (1975) pel Diccionari de l’utillatge químic (1977), i és catedràtic honorari de Química de la Universitat de San Tomás de Manila (Filipines).

Tweet

---

ACN L’economista, membre de l’IEC i conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat Andreu Mas-Colell va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Chicago el 13 de juny en reconeixement a les seves aportacions a la teoria econòmica i pel seu compromís amb l’ensenyament superior i el benestar social. En l’acte d’investidura, l’encarregat de presentar Mas-Colell va ser Hugo Sonnenschein, economista i president emèrit de la Universitat de Chicago. El va definir com «un dels principals economistes teòrics del món». En l’acte també va intervenir Robert J. Zimmer, actual president de la institució acadèmica. Zimmer va posar l’accent en «la seva extensa i prominent contribució intel·lectual», que «ha estès la pràctica d’una rigorosa aproximació matemàtica a qüestions centrals en disciplines com les finances, l’organització industrial o l’economia pública».

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) es va doctorar en economia a la Universitat de Minnesota (Estats Units). Ha estat investigador visitant a Bonn (1977-1978). Després d’un any sabàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 es va incorporar al Departament d’Economia de la Universitat de Harvard com a catedràtic. Va ser membre de la Comissió Gestora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) (1990), d’on és catedràtic d’Economia ―actualment, en excedència― des del 1995. És doctor honoris causa per les universitats d’Alacant, Tolosa i HEC (París). Entre els anys 2000 i 2003 va ser conseller del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat, i des del 2010 és conseller d’Economia i Coneixement. Entre les distincions que ha rebut destaquen el Premio Rey Juan Carlos I d’Economia (1989), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1994), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2006) i el Premi Nacional de Recerca (2006). Mas-Colell és membre de la Secció de Filosofia i Ciències de l’IEC des del 13 de juny de 2005.

Tweet

---