Vicenç Beltran i Pepió va pronunciar, el 18 d’octubre, el discurs d’ingrés a la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Titulat «‘Don Ferrando’, rei ‘spectant’. La connexió portuguesa del Tirant», es va centrar en diversos aspectes relacionats del Tirant lo blanc de Joanot Martorell. Per una banda, la dedicatòria a Ferrando, un príncep portuguès que, tal com va explicar, «ha estat objecte de nombroses dificultats i de diverses implicacions». Segons Beltran, aquest personatge «no ha deixat de suscitar un seguit de consideracions menys justificables» sorgides d’una interpretació «errònia del qualificatiu expectant». La intervenció va consistir a exposar les dades i les conclusions fàcilment verificables.

El ponent va fer referència a diverses conclusions que, tot i estar generalment acceptades, «no han deixat de suscitar problemes». Així, va esmentar com Josep Guia i Curt Wittlin consideren la dedicatòria «una qüestió pendent», mentre que Agustín Rubio Vela remarca que interpretar expectant en relació amb la successió catalana tenia sentit quan es creia que Martorell havia viscut fins al 1468 i que l’obra s’havia acabat cap al 1465, però ara ja no, atès que se sap que el manuscrit del Tirant ja era a mans de Martí de Gualba el 1464 i que, al principi d’aquell any, l’obra ja estava acabada.   L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC

Tweet

---

Oriol Casassas i Simó (Sabadell, 1923), metge especialitzat en pediatria i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1985, va morir el 10 d'octubre a Barcelona. Casassas es va ocupar intensament dels problemes socials i és coautor d’obres com La pediatria en el suburbi, Epidemiologia social de la infància a Catalunya o Funció social de la medicina. La seva dedicació també es va centrar en qüestions d’història de la medicina (és autor de La medicina catalana del segle XX; Cent anys de pediatria a Catalunya; Josep Alsina i Bofill, l’exemple, i Una faula i setze històries, entre altres estudis) i en aspectes lingüístics (és coautor del Vocabulari mèdic i director del Diccionari enciclopèdic de medicina). Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC, ha definit Oriol Casassas com un «indomable defensor del país per mitjà de la ciència i la medicina».

Oriol Casassas va presidir la Societat Catalana de Pediatria i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, el I Congrés de Pediatres de Llengua Catalana (1978) i el XIII Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1988). Va rebre els premis Jordi Gol de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1992), Jaume I d’Actuació Cívica Catalana (2001), el Premi a l’Excel·lència Professional, categoria Humanitats Mèdiques, del Col·legi de Metges de Barcelona (2006) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993). La sala de vetlla s’obrirà dijous 11 d’octubre, a les cinc de la tarda, al tanatori de Les Corts de Barcelona. La cerimònia de comiat tindrà lloc al mateix tanatori el divendres 12 d’octubre, a les onze del matí.   Recull de premsa

Tweet

---

Jordi Castellanos Vila (Barcelona, 1946), membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va morir el passat 19 d’octubre. Castellanos era llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i s’havia especialitzat en literatura contemporània als Estudis Universitaris Catalans. Era doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual era catedràtic de Literatura Catalana Contemporània des del 1988. Manuel Jorba, membre de l’IEC, en destaca les tasques «d’investigador sobre el Modernisme a Catalunya en els espais literaris i artístics, la promoció de grups de recerca a la UAB sobre narrativa i novel·la contemporània ―des de Narcís Oller fins a Pere Calders― i l’estudi de les relacions dels intel·lectuals i la seva societat». Castellanos va impulsar Imatge i paraules de Pere Calders: una invasió subtil, un projecte de recerca de l’IEC i la UAB.

Castellanos va crear i dirigir el servei d’informació bibliogràfica de la UAB, va elaborar el fons TRACES, integrat dins el catàleg unificat de les biblioteques universitàries de Catalunya. És autor de diverses monografies i treballs com Raimon Casellas i el Modernisme, Antologia de la poesia modernista i Intel·lectuals, cultura i poder. Va ser el comissari, el guionista o l’assessor de tres grans exposicions: la del Modernisme, al Museu d’Art Modern de Barcelona (1990-1991), la de Jaume Massó i Torrents, a la Biblioteca de Catalunya (1994) i la de Pere Calders, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2000-2001). Va fundar la revista Els Marges, de la qual era codirector des del 1990, i va ser redactor de la revista Recerques (1979-1987) i director o codirector de diverses col·leccions editorials.   Recull de premsa

Tweet

---

Bartomeu Barceló i Pons (Palma, 1932), catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, va morir el 10 d'octubre, a Palma, als vuitanta anys. Era doctor en filosofia i lletres, especialitat d’història, per la Universitat de Barcelona (UB), i també es va formar a les universitats de Madrid i la Sorbona de París. Considerat un capdavanter dels estudis de geografia de les illes Balears, va centrar la seva tesi en l’evolució i l’estructura de la població de les Balears. Joan Vilà-Valentí, geògraf i membre de l’IEC, el defineix com «una de les figures més destacades del grup de geògrafs mallorquins» i assenyala que «va ser una figura decisiva per a la formació i el desenvolupament d’un important grup de geògrafs baleàrics entre els anys setanta i noranta».

Barceló va iniciar la seva carrera com a professor universitari l’any 1968 a la Universitat de Barcelona i, set anys més tard, el 1975, es va incorporar com a agregat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, delegació de Palma, on poc després va ser catedràtic. Va col·laborar en la creació de la Universitat de les Illes Balears, de la qual va ser vicerector i degà de la Facultat de Lletres. Va crear el Departament de Geografia en aquesta universitat, i en va ser el primer director. Era soci d’honor de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC, i president honorari de l’Associació de Geografia de les Illes Balears. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2002). Era membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC des del 1991.   Recull de premsa

Tweet

---