En un acte al Palau de la Generalitat, es commemora la publicació de la Gramática de la lengua catalana de Pompeu Fabra en el seu centenari i es presenta el vuitè volum de les Obres completes, que és el resultat d’un projecte de recerca de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l’IEC
El dimarts 16 d’octubre es va celebrar, al Palau de la Generalitat, el centenari de la publicació de la Gramática de la lengua catalana de Pompeu Fabra, una obra que, en paraules d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica, va comportar «un canvi radical de paradigma», ja que es tractava de «la primera gramàtica d’enfocament modern, basada sobretot en la llengua parlada i en la descripció sincrònica del català oriental». A més, va afegir Marí, «va situar la llengua catalana en la primera línia dels estudis gramaticals del seu temps».
 En l’acte també van intervenir Salvador Giner, president de l’IEC, Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística, i Jordi Mir, curador de les Obres completes de Fabra, que en va presentar el vuitè volum. Ferran Mascarell, conseller de Cultura, va presidir l’acte, del qual va dir que «més que un acte de record, és un acte de futur», atès que «els pobles que saben mirar enrere donen mostres que saben mirar endavant». Mascarell també va recordar que, gràcies a Fabra i a l’Institut, «el català, que abans era un problema perquè no se sabia el que havia de ser i com havia de ser, avui ja no és cap problema».
La Gramática de la lengua catalana és, segons el president de la Secció Filològica, «una gramàtica insòlitament completa i sistemàtica», tant pel moment en què va ser escrita com pels pocs precedents rigorosos de què disposava, i «un testimoni de l’esplèndida formació i la gran competència que ja tenia Fabra en la seva jovenesa». L’obra, a més, està estretament relacionada amb el vuitè volum de les Obres completes de Fabra, ja que inclou l’intercanvi epistolar que va mantenir el gramàtic amb els seus dos amics i coŀlaboradors: Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas-Carbó.
Un primer epistolari global
El vuitè volum de les Obres completes de Pompeu Fabra recull 516 cartes, 400 d’escrites per Fabra i 116 procedents de personalitats de l’època, sobre temes lingüístics i sobre les vivències a l’exili. La presentació del volum va anar a càrrec de Jordi Mir, curador de les Obres completes. Mir va fer un repassada del contingut d’aquest nou volum i va explicar que les cartes «deixen entreveure el to i la intensitat de les relacions de Fabra». Fabra, segons Mir, «no badava en el seu afany de comunicació: el 75 % de les cartes eren trameses per ell, mentre que la resta eren rebudes».
Entre les personalitats amb qui s’escrivia hi ha Joaquim Casas-Carbó, Jaume Massó i Torrents, Miquel de Garganta, Antoni Maria Alcover, Josep Pous i Pagès i Joan Coromines. La temàtica de la correspondència se centra, en bona part, en el debat sobre aspectes lingüístics i constitueix una bona aportació al coneixement de l’evolució sociolingüística i històrica durant la primera meitat del segle XX. Destaquen, també, les cartes amb les vivències a l’exili. Durant els deu anys que va estar exiliat, va intercanviar 208 cartes, amb un gran nombre de corresponsals.
La publicació de les Obres completes de Pompeu Fabra és el resultat d’un projecte de recerca de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l’IEC. El projecte científic va ser elaborat per Joan Solà i per l’especialista en l’obra de Fabra Jordi Mir, en col·laboració amb vint-i-dos especialistes nacionals i estrangers. S’ha previst que l’any que ve es publicarà el novè i penúltim volum de la col·lecció.
 Recull de premsa |
