 Oriol Casassas i Simó (Sabadell, 1923), metge especialitzat en pediatria i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1985, va morir el 10 d'octubre a Barcelona. Casassas es va ocupar intensament dels problemes socials i és coautor d’obres com La pediatria en el suburbi, Epidemiologia social de la infància a Catalunya o Funció social de la medicina. La seva dedicació també es va centrar en qüestions d’història de la medicina (és autor de La medicina catalana del segle XX; Cent anys de pediatria a Catalunya; Josep Alsina i Bofill, l’exemple, i Una faula i setze històries, entre altres estudis) i en aspectes lingüístics (és coautor del Vocabulari mèdic i director del Diccionari enciclopèdic de medicina). Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC, ha definit Oriol Casassas com un «indomable defensor del país per mitjà de la ciència i la medicina».
|
Oriol Casassas va presidir la Societat Catalana de Pediatria i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, el I Congrés de Pediatres de Llengua Catalana (1978) i el XIII Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1988). Va rebre els premis Jordi Gol de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1992), Jaume I d’Actuació Cívica Catalana (2001), el Premi a l’Excel·lència Professional, categoria Humanitats Mèdiques, del Col·legi de Metges de Barcelona (2006) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993).
La sala de vetlla s’obrirà dijous 11 d’octubre, a les cinc de la tarda, al tanatori de Les Corts de Barcelona. La cerimònia de comiat tindrà lloc al mateix tanatori el divendres 12 d’octubre, a les onze del matí.
 Recull de premsa
|
|
