 Bartomeu Barceló i Pons (Palma, 1932), catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, va morir el 10 d'octubre, a Palma, als vuitanta anys. Era doctor en filosofia i lletres, especialitat d’història, per la Universitat de Barcelona (UB), i també es va formar a les universitats de Madrid i la Sorbona de París. Considerat un capdavanter dels estudis de geografia de les illes Balears, va centrar la seva tesi en l’evolució i l’estructura de la població de les Balears. Joan Vilà-Valentí, geògraf i membre de l’IEC, el defineix com «una de les figures més destacades del grup de geògrafs mallorquins» i assenyala que «va ser una figura decisiva per a la formació i el desenvolupament d’un important grup de geògrafs baleàrics entre els anys setanta i noranta».
|
Barceló va iniciar la seva carrera com a professor universitari l’any 1968 a la Universitat de Barcelona i, set anys més tard, el 1975, es va incorporar com a agregat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, delegació de Palma, on poc després va ser catedràtic. Va col·laborar en la creació de la Universitat de les Illes Balears, de la qual va ser vicerector i degà de la Facultat de Lletres. Va crear el Departament de Geografia en aquesta universitat, i en va ser el primer director. Era soci d’honor de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC, i president honorari de l’Associació de Geografia de les Illes Balears. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2002). Era membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC des del 1991.
 Recull de premsa
|
|
