Antoni Olivé parla sobre l’ontologia universal en el seu discurs de recepció com a membre de l’Institut
 L’enginyer industrial Antoni Olivé, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va pronunciar el seu discurs d’ingrés a l’Institut el 18 de juny. En la conferència, titulada «La conjectura de l’ontologia universal», Olivé va proposar una visió informàtica del que s’anomena ontologia universal i va analitzar si és factible i viable.
|
Segons va explicar Antoni Olivé, s’entén per ontologia universal l’especificació de tots els conceptes que els humans usen i comparteixen globalment. Aquesta ontologia comprèn no solament els conceptes d’ús comú, sinó també els propis de totes les disciplines existents, i els específics de qualsevol àmbit d’activitat humana. D’altra banda, l’ontologia universal inclou no solament els conceptes que s’apliquen a objectes, sinó també els que s’apliquen a les relacions entre els objectes i a les accions que els objectes fan.
Olivé va concloure la seva intervenció amb l’afirmació que l’ontologia permet definir i consultar tots fets que es vulguin compartir i fer-ho d’una manera que pugui ser compresa pels humans i pels ordinadors i amb la conjectura que aquesta ontologia és factible en un futur previsible.
La conferència es pot veure a la videoteca de l'IEC
|
|
|
Es presenten les Actes del III Simposi Carles Riba
.jpg) L’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (UB) va acollir el 18 de juny la presentació de les Actes del III Simposi Carles Riba, que es va celebrar a Barcelona entre el 30 de novembre i el 2 de desembre de 2009, organitzat per la Secció Filològica de l’IEC i l’Aula Carles Riba de la UB. En l’acte van intervenir Carles Miralles, catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, president de l’Aula Carles Riba de la UB i membre de l’IEC; Jordi Malé, professor de la Universitat de Lleida i membre de l’Aula Carles Riba, i Francesc Parcerisas, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la Institució de les Lletres Catalanes. El rector de la UB, Dídac Ramírez, i president de l’IEC, Salvador Giner, van presidir l’acte.
|
El llibre, de la mateixa manera que el Simposi, està dividit en cinc àrees temàtiques («Riba en la literatura europea», «Irradiació», «Poesia», «Llengua i traducció», «L’home») i recull les ponències que van ser encarregades a estudiosos d’arreu, diferents per les àrees d’especialització i per les preferències metodològiques, i amb la participació de ponents de totes les edats, des dels que havien arribat a conèixer personalment Riba fins als més joves. Els curadors de l’obra són Carles Miralles, Jordi Malé i Jordi Pujol Pardell.
Amb la presentació de les Actes es va cloure l’homenatge a Carles Riba iniciat amb la commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort. Com van destacar Carles Miralles i Francesc Parcerisas, «el millor homenatge que una cultura pot fer a un dels seus grans poetes i intel·lectuals».
|
|
|
La I Jornada de la Xarxa CRUSCAT analitza la sociolingüística de la variació
.jpg) El 6 de juny es va celebrar a l’IEC la I Jornada de la Xarxa CRUSCAT, dedicada a la sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana. La conferència inaugural va ser a càrrec de Maria Teresa Turell, professora de la Universitat Pompeu Fabra i coordinadora de l’àrea de variacionisme de la Xarxa CRUSCAT, que va fer un examen crític de les principals aportacions teòriques del sociolingüista nord-americà William Labov, com ara el patró curvilini, les variables lingüístiques estables, el temps aparent i el temps real, els estudis rèplica i els estudis mostrari o els canvis lingüístics des de baix i des de dalt.
|
En el decurs de la jornada es van presentar sis comunicacions. Esteve Valls, de la Universitat de Barcelona (UB), va parlar sobre el canvi morfològic versus el canvi fonològic en el català nord–occidental; Cristina Illamola, de la UB, va oferir la ponència «La convergència lingüística: retardador del procés de gramaticalització?»; Brauli Montoya i Antoni Mas, de la Universitat d’Alacant, van tractar la variació lingüística a la governació d’Oriola; Josefina Carrera, de la UB, va presentar la comunicació «A boca plena: vocals tòniques del lleidatà en entorns multilingües»; Jordi Ballart, del Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet, va parlar de la variació fònica al català de Barcelona: l’accent xava, i Maria Cabrera, de la UB, va presentar la conferència titulada «El rotacisme de /d/ intervocàlica en alguerès. Interpretació i anàlisi quantitativa de la variació».
La jornada, que va ser presentada per la vicepresidenta de l’Institut, Mariàngela Vilallonga, i Miquel Àngel Pradilla, membre de l’IEC i director de la Xarxa CRUSCAT, va ser també un homenatge a la professora Maria Teresa Turell. El rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, va aprofitar la trobada per anunciar l’edició futura d’un volum d’homenatge a la seva llarga trajectòria professional.
La jornada es pot veure a la videoteca de l'IEC |
 
|
|
L’IEC publica la traducció catalana del llibre Una mar sense peixos, que analitza la sobreexplotació dels recursos marins
 «L’espècie humana explotarà els recursos vius fins que s’exhaureixin o sabrà, per contra, preservar-los?». Aquesta és la pregunta que es planteja el llibre Una mar sense peixos, de l’investigador francès de l’Institut de Recerca per al Desenvolupament (IRD) Philippe Cury i del periodista de Le Figaro Yves Miserey, publicat ara en català per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans. L’obra vol comprendre com s’ha arribat a l’estat actual de sobrepesca i per quins camins s’ha pres consciència de les amenaces que la pesca representa per a la mar.
|
Actualment s’han exhaurit alguns recursos pesquers que en el passat s’havien considerat inexhauribles i cada vegada es pesca més lluny, a més profunditat i peix més petit. Segons els autors, els canvis en la xarxa alimentària marina han dut a una desestabilització inquietant de tot l’ecosistema i hi ha temors fonamentats que les espècies que es pesquen amb més freqüència minvaran dràsticament si la pressió humana continua al ritme actual. L’impacte de la pesca sobre els peixos i sobre el medi marí és, doncs, un problema ja reconegut, i l’esfondrament dels recursos pesquers és molt més que una hipòtesi fantasiosa.
L’edició catalana inclou el capítol «La pesca a la Mediterrània occidental», en què Jordi Lleonart, curador de l’obra i membre de l’IEC, i Francesc Maynou, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i traductor de l’obra, analitzen quina és la situació de la pesca als Països Catalans. |
|
|
La Secció Filològica presenta un llibre sobre el lèxic alguerès als segles XVII i XVIII
 El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII és el títol del llibre d’Andreu Bosch, publicat per la Secció Filològica de l’IEC, que es va presentar el 19 de juny a la seu de l’Institut. L’obra analitza el lèxic de l’agricultura i la ramaderia i dóna compte de les interferències lèxiques dels parlars sards en l’alguerès entre els segles XVII i XVIII, a partir de la selecció de quatre camps lexicosemàntics: noms del bestiar, noms de la terra, noms de la producció i la indústria agrícoles (que inclou noms dels cereals i el farratge, noms de la fruita, noms de les hortalisses i els llegums, noms dels arbres fruiters, el cep i les plantes d’horta, i noms de la indústria i l’aprofitament agrícoles), i noms de les eines.
La presentació del llibre va ser a càrrec d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica, i Lídia Pons, professora de la Universitat de Barcelona.
El dia següent, el 20 de juny, la Secció Filològica també va acollir la presentació d’un altre llibre: En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap, de Víctor Pàmies. En l’acte van intervenir, a més de l’autor, Isidor Marí, president de la Secció Filològica; Joan Veny, membre de la Secció Filològica; Joan Vilaseca, director de l’Escola Francesc Macià de Vilassar de Dalt, i Joan Sala, promotor del portal Verkami.
Vídeo de la presentació del llibre El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII
Vídeo de la presentació del llibre En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap |
|
|
Endre Szemerédi, Premi Abel de Matemàtiques 2012, pronuncia a l'IEC la conferència «In every chaos there is an order»
.jpg) El matemàtic hongarès Endre Szemerédi, de l’Institut de Matemàtiques Alfréd Rényi (Acadèmia Hongaresa de Ciències) i del Departament d’Informàtica de Rutgers (Universitat estatal de Nova Jersey)va pronunciar la conferència «In every chaos there is an order» dimecres 27 de juny, a dos quarts de set del vespre, a l'IEC. Szeméredi va rebre el 22 de maig el Premi Abel de Matemàtiques ―considerat l’equivalent del premi Nobel―, que atorga l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, «per les seves contribucions fonamentals en matemàtica discreta i informàtica teòrica, i en reconeixement de l’impacte profund i durador d’aquestes contribucions en la teoria additiva de nombres i la teoria ergòdica».
|
Endre Szemerédi (Budapest, 1940) treballa en l’àmbit de la combinatòria i, actualment, és professor de l’Institut de Matemàtiques Alfréd Rényi (Hongria) i de la Universitat estatal de Nova Jersey (Estats Units). Segons l’Acadèmia Noruega, «és un matemàtic amb un poder excepcional d’investigació i la seva influència en les matemàtiques actuals és enorme». Entre les seves aportacions a les matemàtiques, destaquen el teorema i el lema que porten el seu nom. Molts dels resultats de la seva recerca han obert línies d’investigació per al futur i han estat el fonament de noves investigacions en matemàtiques.
El matemàtic hongarès va assistir a Barcelona per a assistir al congrés «Perspectives in discrete mathematics», que va tenir lloc al Centre de Recerca Matemàtica (CRM) del 24 al 29 de juny. La conferència que va pronunciar a l’IEC va estar adreçada a la comunitat matemàtica i al públic general, i l'organització va ser a càrrec del CRM i de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’Institut. |
|
|
Un grup d’editors estrangers convidats per l’Institut Ramon Llull visiten la Fundació Mercè Rodoreda
 Un grup d’una desena d’editors estrangers convidats per l’Institut Ramon Llull van visitar la Fundació Mercè Rodoreda, situada a l’Institut, el dilluns 18 de juny. La visita forma part d'una estada a Barcelona de quatre dies de durada, durant la qual van visitar diversos espais de la ciutat relacionats amb la literatura catalana i van assistir a diverses xerrades sobre el sector editorial. L’objectiu era donar a conèixer la literatura catalana i el seu context per afavorir-ne la traducció.
|
Durant el matí, Carles Torner, cap de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, els va oferir una xerrada introductòria sobre literatura catalana, des de Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell, fins a autors com Sergi Pàmies, Imma Monsó o Albert Sánchez-Piñol. Els editors van visitar l’exposició «Rodoreda, mirall de llengües. La plaça del Diamant, cinquanta anys», situada al claustre de l’Institut, així com el jardí Mercè Rodoreda.
Aquesta visita s’emmarca en el projecte Making Catalan Literature travel for international publishers, iniciat ara fa cinc anys i que s’adreça a editors literaris estrangers amb l’objectiu de donar-los a conèixer la literatura catalana d’una manera més estreta i personal, i crear lligams entre les editorials estrangeres i els agents i editors catalans. |
|
|
|
|
