.jpg) «Una vida dedicada a la salvaguarda i al progrés de l’Institut d’Estudis Catalans». Aquest és el text de la placa que l’Institut va inaugurar l’11 de juny en homenatge a Ramon Aramon i que està situada en el mateix espai que va ocupar com a secretari general de l’Institut. Va ser una «cerimònia íntima, però de justícia», com va destacar el president de l’IEC, Salvador Giner. Oriol Casassas, membre de l’Institut, va fer un parlament sobre la vida i l’obra d’Aramon, i Núria Aramon, filla de l’homenatjat, va intervenir en nom de la família, que ha fet donació a l’IEC d’un bust de bronze d’Aramon, obra de Joaquim Ros i Bofarull.
|
«Jo no vaig conèixer el senyor Aramon; en vaig conèixer quatre o cinc». Amb aquestes paraules va començar Oriol Casassas la seva intervenció, en què va fer un recorregut per la trajectòria vital, acadèmica i patriòtica d’Aramon: l’Aramon «de la il·lusió», a l’inici dels anys trenta; «el de la derrota», després de la Guerra; «el lluitador» que va salvar l’existència de l’Institut; l’Aramon «triomfant», després de la mort del dictador i la recuperació de la seu a la Casa de Convalescència, i l’Aramon «de la serena i lúcida vellesa».
En el seu parlament, Núria Aramon, va repassar la relació d’Aramon amb l’Institut des que el 1942 el van nomenar secretari general. Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC, va llegir un poema de Miquel Dolç dedicat a Ramon Aramon, i el secretari general, Romà Escalas, va llegir un fragment del document de cessió del bust per part de la família. En l’acte van assistir, a més de la família, els membres del Consell Permanent de l’IEC, els antics presidents de la Secció Filològica i secretaris generals de l’Institut i els membres de la Comissió Organitzadora de l’homenatge a Ramon Aramon.
|
 
|
