Ferran Mascarell va definir les Normes com «un projecte decisiu per a la llengua catalana», la qual, actualment, «és una llengua amb unitat, de cultura i de societat». Mascarell va repassar les adversitats a què ha hagut de fer front el català i va afegir que «encara queda molta feina per fer, però el que és evident és que el català ha vençut». El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va assenyalar que, com a científic, està «convençut que calen unes normes» i va comparar-ho amb la nomenclatura química o amb la nomenclatura binomial, establerta per Carl von Linné.
Tot seguit, el president de la Secció Filològica, Isidor Marí, va fer un repàs de les activitats dutes a terme al llarg del 2013 per a festejar el centenari de les Normes. En la seva intervenció va donar pas a Enric Gomà, un dels guionistes de l’espai sobre divulgació de la llengua Català a l’atac, que emet TV3 ―i del qual es van projectar cinc capítols. Abans, però, Marí va dedicar uns minuts a destacar-ne la importància «decisiva» i va emfasitzar la importància de l’escriptura, que segons ell «és el signe visible de la unitat de la llengua» i «la tecnologia de coneixement més indispensable en el desenvolupament de qualsevol civilització».
L’escriptora Empar Moliner va oferir una intervenció titulada «Escriuré gintònic tot junt i amb accent obert», durant la qual, en clau d’humor, va palesar la responsabilitat dels escriptors i d’aquells que treballen en els mitjans de comunicació amb la llengua catalana. Per a Moliner, «cada castellanisme que apareix en un mitjà en català és una batalla perduda». En aquest sentit, va lloar la tasca de Televisió de Catalunya en la normalització de la llengua catalana.
Reportatge sobre l’acte inaugural del centenari de les Normes publicat a El Butlletí de l’IEC del març del 2013
Acte d’inauguració del centenari de les Normes del 31 de gener de 2013 |
El 24 de gener de 1913 es van publicar les 
