|
El gruix dels territoris de llengua catalana va avançant en el camí cap a la normalitat lingüística, tot i el context sociopolític advers i la incertesa que ha generat la judicialització permanent del seu estatus. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2012), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, per encàrrec d’Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua.
L’Informe es va presentar el 13 de novembre, al Born Centre Cultural, en un acte en què van intervenir Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC; Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, i Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.
Segons va explicar Miquel Àngel Pradilla, el 2012 el català va superar la xifra dels deu milions de parlants (10,1 milions); això significa que un 72,4 % de la població de la comunitat lingüística parla català. 12,8 milions de persones declaren entendre’l (91,7 %) i 7,3 milions diuen que el saben escriure (52,6 %). Tot i això, segons l’Informe, es mantenen profunds desequilibris territorials accentuats per les ofensives polítiques contràries al català i el setge legislatiu. El director de la Xarxa CRUSCAT va destacar que les autonomies on el Partit Popular va recuperar l’hegemonia van iniciar una croada contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística del català, que s’ha traduït en una clara involució a Aragó i a les Illes Balears, mentre que al País Valencià s’ha «rutinitzat» una política lingüística que ha estat molt perjudicial per a la vitalitat i l’ús de la llengua.
Estimació del total de població que declara com a llengua inicial el català, entendre’l, saber-lo parlar i saber-lo escriure. Territoris de llengua catalana. Milers de persones. Any 2013. Font: Xarxa CRUSCAT
En aquest sentit, Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, va remarcar que hi ha certs punts negatius reflectits a l’Informe que són conseqüència d’una política obsessiva contra el català, allunyada de les necessitats reals. Casals va mencionar el tancament de Canal 9, mentre que l’Informe recull dèficits de competència oral activa a València i Alacant, i va afegir que un país normal protegeix i promociona la seva llengua pròpia. Per la seva banda, Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, va destacar que l’Informe posa de manifest un cop més l’anomalia lingüística que pateix la llengua catalana, un cas únic a la Unió Europea. Escuder va fer èmfasi en la manca de reconeixement i la persecució amb lleis com la del ministre Wert, que ataca la immersió a les escoles, el decret de trilingüisme a les Illes i el LAPAO a la Franja.
L’atracció del català
Una altra dada significativa de l’Informe és la capacitat d’atracció de la llengua catalana: 4,4 milions de persones tenen com a llengua inicial el català, un terç de la població, mentre que el gruix de persones que el saben parlar és molt més gran (més de dues terceres parts de la població). La taxa d’atracció més potent es dóna a Catalunya, on prop del 10 % de la població de llengua inicial espanyola té el català com a llengua d’identificació.
L’Informe també recull que a Europa el català és una llengua mitjana. Ocupa el setzè lloc de les llengües de l’Europa dels 27 segons el nombre de parlants, i la setena posició en funció dels qui la tenen com a segona o tercera llengua, segons l’Eurobaròmetre 2012. A més, en aquest àmbit geogràfic té una forta atracció de nous parlants, on ocupa la setena posició. A escala mundial, el català és la dinovena llengua per nombre d’usuaris a la xarxa social Twitter.
El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, va destacar la importància de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana, elaborat per sisè any consecutiu per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, ja que posa a l’abast de la societat una informació fonamental, amb un alt rigor científic i acadèmic, que ha de permetre fer una reflexió crítica sobre l’evolució del català en els diferents territoris del domini lingüístic.
Article de Miquel Àngel Pradilla, Què diu l'Informe sobre la situació de la llengua catalana?
 Recull de premsa
|
.jpg)
