 La batalla de Muret, que va tenir lloc al sud de Tolosa de Llenguadoc el 12 de setembre de 1213, va capgirar la història. Va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l’expansió catalana en aquest territori: la Corona d’Aragó va haver d’expandir-se cap al sud i cap al mar, França va esdevenir una gran potència i l’Església va poder somiar una teocràcia europea. Quines van ser les conseqüències de la batalla de Muret sobre la cultura, la literatura i la llengua? El congrés Vuit-cents anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes, celebrat a la Sala Pere i Joan Coromines de l'IEC els dies 24 i 25 d'octubre, va servir per a estudiar les línies generals d’aquests moviments des de la historiografia romàntica, però també per a replantejar nombrosos aspectes que es creien segurs i consolidats.
|
La inauguració del congrés va ser a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC; de Josep Massot, vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, i d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC. Germà Colón, membre de la Secció Filològica, va pronunciar la ponència d’obertura, titulada «Comunitat catalanooccitana en llengua?». La lliçó de cloenda, amb el títol «Conselh: un mot-thème negli ultimi trovatori», va ser a càrrec de Valeria Bertolucci.
En el congrés hi va haver catorze ponències, a part de les de Colón i Bertolucci, que es van organitzar en quatre blocs: Catalunya i Occitània, presidit per Isabel de Riquer; Entre càtars, trobadors i exiliats, presidit per Maria Luisa Meneghetti; Després de Muret, presidit per Saverio Guida, i Dels trobadors a l’herència trobadoresca, presidit per Tomàs Martínez Romero.
 Recull de premsa
|
|
