Per part de l’IEC, ha signat el conveni el president, Joandomènec Ros i, per part de l’ESMUC, el director general, Josep Borràs. La incorporació del nou instrument enriqueix l’activitat acadèmica de l’Escola i especialment l’àmbit de la música tradicional.
La barítona formarà part del Parc d’Instruments de l’ESMUC, i podrà ser utilitzada pel professorat i l’alumnat que ho necessiti per a la seva pràctica i estudi musical i docent. També serà utilitzat per diferents intèrprets en els concerts de música tradicional o cobla, especialment de grans conjunts, que se celebrin al llarg del curs.
A més dels responsables de les dues institucions, a la signatura del conveni han assistit la resta de membres de l’Equip de Govern de l’IEC: Jaume de Puig, Romà Escalas i Joaquim Agulló, aquest últim director del programa de recerca de la barítona.
Sobre la barítona
La barítona té una longitud de 1,087 metres i és formada per dos cossos de fusta i un pavelló metàl·lic, que en el futur, previsiblement, es corbarà a la manera del pavelló del clarinet baix. El tudell, que uneix la doble canya amb l’instrument, mesura prop de deu centímetres de longitud i està corbat, com el del corn anglès. La barítona es toca en posició aproximadament vertical, a diferència del tible i de la tenora, que es toquen en posició horitzontal.
El nou instrument sona una quarta per sota de la tenora i una octava per sota del tible. Tots tres instruments són transpositors: com el tible, la barítona està afinada en fa (el do de la barítona es correspon amb el fa del piano) i les seves notes del primer registre s’estenen des del fa1# fins al do3# (del si1 al fa3# del piano). La tenora està afinada en sib (el do de la tenora es correspon amb el sib del piano). La transposició és un recurs usual en les famílies d’instruments, entre altres raons, perquè la digitació sigui la mateixa en tots ells.
Tot i que en la cobla ja hi ha instruments greus, com el fiscorn i el contrabaix, la barítona n’és un bon complement perquè el seu so té més riquesa tímbrica —conté molts més harmònics, particularment en la modalitat forte. D’altra banda, la tenora ha anat estenent la seva intervenció a àmbits musicals molt diversos, i és aleshores que resulta gairebé indispensable disposar d’un company baix com la barítona.
Fruit de la recerca multidisciplinària
El compositor i director d’orquestra Ricard Lamote de Grignon va proposar, el 1948, crear un company baix de la tenora ―l’instrument més emblemàtic de Catalunya― que resolgués la falta d’un instrument greu en el grup de xeremies de la cobla. Tot i que la proposta va despertar molt d’interès, cap constructor no va gosar desenvolupar-la: el disseny artesanal d’instruments tradicionals és massa lent i car per a innovar. El 2013, aquest instrument va esdevenir una realitat gràcies a un programa de recerca de l’IEC.
El programa de recerca «Disseny d’una xeremia barítona ―baríton― que complementi el tible i la tenora» va ser dut a terme per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i es va iniciar el 2008, sota la direcció de Joaquim Agulló, doctor en enginyeria industrial. La barítona és fruit del treball d’un equip multidisciplinari format per científics, músics i constructors d’instruments, que la van dissenyar a partir d’una base científica: per mitjà de la física ―en aquest cas, l’acústica― i els models matemàtics.
Més informació:
Tota la informació referent a la tenora barítona la podeu trobar a la web: http://tenora.recerca.iec.cat/
Podeu descarregar les imatges de l'acte de signatura del conveni en el següent enllaç:
https://drive.google.com/open?id=0B6d1xO64KuSTZTcyWU1BNWJRTEk
Podeu descarregar imatges de la barítona en aquest enllaç:
https://www.flickr.com/photos/institut_estudis_catalans/sets/72157636904722285
|
