Arran del cop d’estat militar de Franco, el juliol del 1938, «grups radicals, anarquistes sobretot, van protagonitzar un ampli moviment més o menys espontani de persecució de la gent de dretes als quals feien responsables d’aquell alçament». Com a conseqüència, milers de persones van fugir cap a França i Itàlia, «en un èxode afavorit per les autoritats de la Generalitat». És un dels dos exilis que es van produir a l’inici de la Guerra Civil, en aquest cas protagonitzat per les classes conservadores catalanes, les colònies estrangeres i alguns polítics i intel·lectuals catalans. Aquest èxode sovint ha estat tapat pel gran exili que van sofrir centenars de milers de republicans els mesos de gener i febrer del 1939, que van fugir de les tropes franquistes travessant els Pirineus. |
De l’un i de l’altre, en va parlar Jaume Sobrequés —president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC, i director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya— en l’obertura de la jornada Noves mirades a l’exili del 1936, que es va celebrar el 8 de juny a l’IEC i que va incloure les ponències següents: «L’èxode català de 1936 a través dels Pirineus», a càrrec de Jordi Rubió, doctor en història contemporània per la Universitat de Girona; «El paper del cos consular de Barcelona en l’evacuació de la Catalunya conservadora», d’Arnau Gonzàlez Vilalta, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i «Joan Ventosa i Calvell, política i negocis amb Franco durant la Guerra Civil», que va pronunciar Borja de Riquer, professor.
La jornada, va apuntar Sobrequés, «és un avançament a la commemoració del vuitantè aniversari del cop d’estat militar de Franco», que s’estudiarà abastament al principi de desembre en un simposi en què s’abordarà el paper que va tenir la Generalitat en els diversos àmbits de la Guerra Civil.
Podeu veure els vídeos de la jornada en aquest enllaç |
 
|
