El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar, el 20 de juny passat, incorporar tres nous membres corresponents a la Secció Filològica: Alà Baylac Ferrer, director de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà i forma part del Centre de Recherches sur les Sociétés et Environnements en Méditerranées (CRESEM) i de l’Institut Català de Recerca en Ciències Socials (ICRECS) de la Universitat de Perpinyà Via Domitia; Joan Beltran i Cavaller, amb una àmplia experiència com a professor i coordinador de cursos de català i de reciclatge a les Terres de l’Ebre i autor de textos fonamentals per a l’aprenentatge del model formal tortosí de la llengua catalana, i Jordi Mir i Parache, que ha participat en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals destaca com a mestre de català i com a membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, i que ha publicat diversos llibres de viatge i excursionisme.
 Alà Baylac Ferrer cursà les llicenciatures d’història i d’estudis catalans a la Universitat de Perpinyà. El 2009 es doctorà amb la tesi Societat, llengua i ensenyament del català a Catalunya Nord, publicada el mateix any a la revista Recerc, del Centre de Recerques en Estudis Catalans, i amb el títol Catalunya Nord, societat i identitat. Reflexions, vivències i panorama català, en publicà una síntesi a l’Editorial del Trabucaire de Perpinyà. Va ser professor de català al Liceu Déodat de Severac de Ceret (1989-2005). Des del 2006 és professor titular a l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, i des del 2014 n’assumeix la direcció. Forma part del Centre de Recherches sur les Sociétés et Environnements en Méditerranées (CRESEM) i de l’Institut Català de Recerca en Ciències Socials (ICRECS) de la Universitat de Perpinyà Via Domitia. És vicepresident de l’APLEC, Associació per a l’Ensenyament del Català, i membre de la Fédération pour les Langues Régionales dans l’Enseignement Public (FLAREP). Forma part del Grup d’Història de la Llengua de la Universitat de Girona, de la Xarxa CRUSCAT i de la Societat Catalana de Sociolingüística (IEC). Ha publicat diversos treballs de sociolingüística i estudis sobre la Catalunya del Nord, com L’ensenyament del català a la Catalunya del Nord: primer pas per a una eventual reversió lingüística (2013).
 Joan Beltran i Cavaller ha sigut empleat de la banca durant tota la seva vida laboral activa. Tanmateix, té una àmplia experiència com a professor i coordinador de cursos de català i de reciclatge a les Terres de l’Ebre. Ha estat autor de textos fonamentals per a l’aprenentatge del model formal tortosí de la llengua catalana. Entre les seves obres destaquen L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre (1986), Cruïlla. Curs de llengua (2002) i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002) —ambdues juntament amb Josep Panisello—, Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010) i Les preposicions per i per a. Recapitulem… i afegim alguna cosa més (2014). Ha rebut diversos reconeixements cívics i professionals: la Medalla de Plata del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1992), el Premi Convit 2011 a la trajectòria de promoció de la llengua catalana entre la societat, el premi honorífic Lo Grifonet 2011 —atorgat per Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre—, i el Premi d’Actuació Cívica 2011 —atorgat per la Fundació Lluís Carulla. Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi el 2016.
 Jordi Mir i Parache ha participat en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals destaca, com a mestre de català, ja el 1958, seguint les orientacions i l’exemple de Joan Triadú, i des del 1984, com a membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural. Ha publicat diversos llibres de viatge i excursionisme; és autor d’Els noms de lloc de Tremp i els seus agregats, que el 1966 va guanyar el Premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia; Indrets de Catalunya (1981); Montserrat: itineraris des del santuari (1999); Setanta-cinc postals trempolines (1991), i Diccionari d’esports de muntanya, en col·laboració amb Carles Albesa (1998). Estudiós de la vida i l’obra de Pompeu Fabra, ha publicat Memòria de Pompeu Fabra: 50 testimonis contemporanis (1999) i ha dirigit, amb Joan Solà, l’edició de l’Obra completa de Fabra, la publicació de la qual es va iniciar l’any 2008. Ha publicat també Apunts d’un ciutadà (1998), recull dels textos que va escriure per al programa de TV3 L’indret de la memòria (1996-1997) i Les paraules i els dies (2015), una recopilació d’escrits que ha elaborat al llarg dels anys. Ha estat distingit amb el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla (1985) i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2000).
|
