Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, va inaugurar el 21 de maig el simposi La universitat de Catalunya, ahir i avui, en què diferents ponents van aprofundir, històricament, en els antecedents i en l’evolució de la universitat, des dels orígens medievals i moderns fins a l’època contemporània. L'objectiu del simposi, organtizat per la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC, i el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC), era situar aquesta institució en el centre de la reflexió actual.

La primera ponència va ser a càrrec de Josep M. Figueres, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador del simposi, que va parlar dels estudis sobre la història de la universitat a Catalunya. J. Antoni Iglesias-Fontseca, també de la UAB, es va centrar en l’anàlisi de la universitat medieval i moderna, mentre que Joaquim Prats, de la Universitat de Barcelona (UB), va analitzar la universitat borbònica de Cervera. Josep González-Agàpito, de la UB i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va parlar de la universitat de Barcelona en els segles XIX i XX, i Albert Ribas, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va reflexionar sobre la universitat durant la Segona República. Finalment, Jaume Claret, de la UOC, va oferir la conferència «“Perturbaciones del orden académico.” La universitat catalana entre el blau i el vermell (1939-1975)», i Enric Argullol, de la Universitat Pompeu Fabra, va parlar sobre la universitat durant la transició i la democràcia.

Tweet

---