|
Quines són les principals qüestions que s’ha de plantejar Catalunya davant l’eventual creació d’un nou estat? Respondre a aquesta pregunta ha estat l’objectiu del procés de debat promogut per l’IEC i Òmnium Cultural en el darrer any, que s’ha concretat en la celebració de sis debats i sis seminaris, en què han participat més d’un centenar d’inteŀlectuals i acadèmics de diferents àmbits. El resultat és el document Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur, que el president de l’IEC, Joandomènec Ros, i la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, van lliurar el 9 de maig al vicepresident del Parlament de Catalunya, Lluís Corominas.
 Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur ofereix una perspectiva acadèmica i una aportació molt interessant sobre els principals reptes que té plantejats Catalunya, centrats en sis grans àmbits: política, economia, llengua, educació, cultura i ciència. Tal com va afirmar Joandomènec Ros el dia de la presentació, «l’objectiu final del document és que el Parlament, el Govern o qui sigui tingui eines a l’abast per a poder decidir si, en un moment determinat, cal adoptar una o altra política». D’altra banda, la presidenta d’Òmnium va destacar que «una de les conclusions que apuntem és que la constitució de l’estat català estarà molt marcada per si hi ha cooperació amb les institucions espanyoles o no».
Resum de les propostes
En l’àmbit de la llengua, els debats han girat entorn d’una idea central: el plurilingüisme equitatiu ha de regir en una Catalunya sobirana, que ha d’assegurar un futur de plenitud a les llengües històriques nacionals, el català i l’occità aranès.
— El català ha de ser la llengua d’ús institucional i la llengua pública comuna del nou estat.
— L’occità aranès ha de ser la llengua d’ús a les institucions araneses, llengua de relació amb les institucions generals i llengua comuna pública a l’Aran.
— El reconeixement del castellà ha de garantir la disponibilitat d’usar-lo en les relacions amb les entitats públiques i privades.
— En cas que es mantingui la consideració de llengües oficials, el català i l’aranès haurien de tenir aquest reconeixement. Mantenir l’oficialitat del castellà reclamaria l’adopció de polítiques que assegurin la plenitud de l’ús del català en les relacions socioeconòmiques, culturals i socials.
— Seria exigible el principi de reciprocitat de tracte entre l’estatus del castellà en el futur estat català i l’estatus del català als territoris que restessin dins d’Estat espanyol.
— Cal el reconeixement igualitari del català en tots els organismes internacionals en què es pugui inscriure una futura Catalunya sobirana.
Pel que fa a la societat i la política, es planteja que la possibilitat d’aconseguir un estat propi és una oportunitat per a repensar el funcionament del sistema polític, amb la voluntat de millorar el rendiment de les institucions. Repensar l’estat del benestar, l’avenç més significatiu en matèria de justícia social, perquè els seus objectius continuïn vigents.
 — Sense renunciar als mecanismes propis de la democràcia representativa, augmentar tant com sigui possible els mecanismes de democràcia directa.
— Disposar d’una llei electoral que tingui per objectiu principal millorar la qualitat de la representació parlamentària.
— Buscar un equilibri entre el creixement econòmic i un repartiment més just de la riquesa que permeti la cohesió social i que redueixi les creixents desigualtats socials.
Quant a l’economia, es reflexiona sobre tres aspectes cabdals que necessàriament haurà d’abordar Catalunya en un escenari d’independència: el tributari, el de les estructures financeres i el de les estructures de comerç internacional. Les dificultats del procés dependran, en part, del fet que el procés de transició cap a la independència es faci amb la cooperació de les institucions espanyoles o sense elles.
En l’àmbit tributari, la reflexió se centra en el que s’anomenen principis generals de l’aplicació dels tributs, és a dir, no tant en el fet de definir-los, sinó en l’establiment d’un nou model de relació entre els contribuents i l’Administració. En aquest punt té un pes important la definició d’un nou model d’agència tributària catalana.
En l’àmbit financer, el fet que la Unió Europea (UE) —i també molts bancs europeus— constati que l'Estat espanyol no serà capaç de retornar sol (sense Catalunya) el deute que s’ha compromès a retornar fins ara, pot forçar l’Estat espanyol a proposar de compartir-lo amb Catalunya. Assumint aquesta obligació, Catalunya passaria a formar part de la UE.
Pel que fa a l’educació, els experts coincideixen que és indubtablement una qüestió d’estat que afecta tots els ciutadans. Cal partir de principis fonamentats en el coneixement científic i acordar les finalitats amb la màxima participació social, per a garantir-ne la continuïtat amb independència de les majories polítiques.
— La decisió política ha de ser clara i breu, amb grans directrius, sense excessos de concreció. Els excessos normatius han provocat manca de confiança del professorat.
— Els mestres i els professors s’han de caracteritzar per una cultura àmplia (llengua, ciència, humanitats i tecnologies) i per l’entusiasme pel coneixement que transmeten a l’alumnat.
— Les universitats han d’estar ben coordinades i han de garantir la formació acadèmica i professionalitzadora amb professors doctors i també amb professionals en exercici i amb una experiència acreditada.
— La pedagogia ha d’aportar sistemes d’eficàcia provada i s’ha de fonamentar en les evidències que aporten les ciències de l’educació. És necessari un llarg període de pràctiques al costat d’un tutor i iniciar-se en l’avaluació en totes les formes possibles: d’alumnes, de professorat i de centres.
— L’aprenentatge de la llengua catalana com a llengua comuna s’ha de garantir a tota la població, així com la competència plurilingüe, que el professorat ha d’impulsar sent competent en les tres llengües: català, castellà i anglès.
Respecte a la cultura, es destaca que la cultura catalana ha de ser central en la construcció del país, ha de ser l’eix de l’obra d’estat, i la llengua catalana, la principal generadora de cultura.
— Ordenar tot el «patrimoni digital» literari i escrit i gestionar una consulta única i compartida de tota la documentació conservada als arxius i les biblioteques.
— Dibuixar un mapa de les distintes estructures culturals i de l’articulació que tenen entre si.
— Crear una base de dades del patrimoni artístic del país.
— Establir quin patrimoni artístic i arquitectònic cal preservar i quin cal adquirir.
— Aconseguir una regeneració profunda de l’Administració, amb la finalitat que els gestors administratius de tots els nivells siguin professionals del sector: els qui prenguin les decisions han de ser uns bons coneixedors de la matèria que administren.
— Legislar sobre una política competent de mecenatge, així com establir pactes concrets amb els diferents sectors culturals per mitjà de les entitats articuladores.
— Crear lleis contra la pirateria de productes culturals. Fer una nova legislació per als creadors. Configurar un estatut dels artistes i dels creadors que reguli llur vida laboral i jubilació.
 Finalment, pel que fa a l’àmbit científic, l’objectiu ha de ser tenir un país preparat per a poder tenir el coneixement, la recerca, la formació d’alt nivell i la innovació tecnològica com a puntals. La universitat és el focus del coneixement: s’ha d’aspirar a la millor universitat possible, tant per a la formació de les noves generacions com per a la producció de coneixement. Cal repensar el concepte d’universitat.
— Cal que la universitat assumeixi un paper essencial no solament en formació, sinó també en recerca. Des de les institucions s’ha d’incentivar la recerca, incloent-la en el finançament de les universitats.
— Un punt essencial és el canvi en el model de governança i de govern intern de les universitats. Cal que els objectius de les universitats deixin de ser definits internament i que es defineixin segons els reptes científics, tècnics i socials que es presenten a cada època.
— Els centres de recerca catalans s’han de situar tots en primera línia internacional i han d’establir uns lligams més forts amb les universitats.
— Cal que hi hagi molta més transferència del món acadèmic al món productiu.
— Cal estar amatents a les implicacions socials de la ciència: tenir cura de les vocacions científiques, permetre als joves entrar als laboratoris, tenir més implicació social i afavorir la difusió de la ciència.
Amb aquestes reflexions i propostes, l’Institut d’Estudis Catalans i Òmnium Cultural, des de l’acadèmia i des de l’activisme cívic, volen contribuir a la construcció d’una democràcia moderna i de qualitat que millori el futur de tots els catalans.
 Recull de premsa
|
